Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Biblioteca Sant Agustí presenta la xerrada 'Txernòbil 32 anys després'

La Biblioteca Sant Agustí presenta la xerrada 'Txernòbil 32 anys després'

El professor de física Francesc Mir i el documentalista Jorge Franganillo explicaran les conseqüències actuals del pitjor accident nuclear de la història. La conferència, oberta a tothom, és avui dimecres a 2/4 de 8 del vespre
09/05/2018 10:55

El professor de física Francesc Mir i el documentalista Jorge Franganillo ofereixen avui a la Seu d'Urgell la xerrada 'Txernòbil 32 anys després'. La conferència, oberta a tothom, tindrà lloc avui dimecres a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Sant Agustí.

Segons expliquen des del centre de lectura, aquesta xerrada vol ajudar tothom qui estigui interessat en aquesta qüestió a saber "què va passar i què en queda ara", amb relació al considerat com a pitjor accident de la història en una central nuclear civil. Francesc Mir és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i professor de l'Institut Joan Brudieu de la Seu. De la seva part Jorge Franganillo és cap d'estudis del Grau de Comunicació Audiovisual de la UB i és l'autor de les fotografies de Txernòbil que actualment estan exposades a la biblioteca urgellenca. De fet, la xerrada serveix per ampliar la informació aportada per aquesta mostra, que es va estrenar en el marc de les activitats de Sant Jordi.

Testimoni del perill nuclear

El 26 d'abril de 1986, un augment sobtat de potència al reactor 4 va provocar una explosió d'hidrogen a la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, que llavors formava part de la Unió Soviètica. Va ser el primer accident nuclear classificat amb un nivell 7 (el més alt) i l'incendi va durar deu dies. El règim comunista va mobilitzar 800.000 persones per "liquidar" l'explosió, i la majoria d'ells van acabar morts o amb malalties cròniques. Alhora, més de 130.000 habitants van ser evacuats de la zona.

La manca d'un edifici de contenció va fer que una pluja radioactiva s'escampés per tot Ucraïna i per una part important d'Europa, especialment a Bielorrússia, cosa que al llarg d'aquests anys ha fet que es reduís dràsticament l'esperança de vida en aquella zona: de 82 a 55 anys. Actualment l'entorn de Txernòbil segueix pràcticament despoblat i amb una gruixuda capa de pols que conté materials altament radioactius. Es calcula que la zona seguirà contaminada durant uns 40.000 anys.

  • Txernòbil (Foto: Jorge Franganillo)
  • La ciutat abandonada de Pripyat, amb Txernòbil al fons (Foto: Jorge Franganillo)