La C-14, entre les deu vies amb més risc d'accidentalitat de Catalunya

La carretera C-14, en el tram entre Coll de Nargó i Adrall, es manté entre les deu vies amb més risc d’accidentalitat de Catalunya. Així ho corrobora l’actualització de l’estudi del consorci Eurorap, que a les carreteres catalanes elabora el RACC en coordinació amb la Federació Europea de l’Automòbil (FIA). Avui n’han presentat les conclusions.

El pas de la C-14 per la zona de Tresponts, amb una longitud total de 20,9 quilòmetres, apareix concretament a la quarta posició en la classificació de carreteres que al llarg dels darrers quatre anys han demostrat una pervivència del risc. A més a més, és una de les úniques quatre carreteres qualificades amb un risc molt alt. Per damunt només se situen dues vies locals del Vallès Oriental –la que va de Granollers a Parets i la que uneix Cardedeu amb Cànoves i Samalús- i la variant de la carretera N-260 (Eix Pirinenc) a Olot, que ocupa la primera posició.

En aquesta llista, segons el RACC, es té en compte tots aquells trams en els quals la intensitat del trànsit és superior als 5.000 vehicles diaris. Això permet fer una anàlisi molt més exacta, tot evitant factors secundaris puntuals que podrien donar lloc a interpretacions esbiaixades o parcials.
Tot i el risc potencial de la C-14 entre Coll de Nargó i Adrall i d’altres punts de la xarxa viària pirinenca, cap d’ells no apareix a la llista dels trams amb més percentatge d’accidents, que encapçala la C-32 entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet. Sí que hi apareix la variant d’Olot, en la qual per tant coincideixen el risc potencial i el nombre real d’accidents. No obstant això, la majoria de trams amb major taxa d’accidentabilitat corresponen a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El departament de Política Territorial i Obres Públiques té en projecte la remodelació del tram més conflictiu de la C-14. De la seva part, els ajuntaments de la zona han proposat que es dóni prioritat a la reforma del tram de Tresponts abans que a la construcció de les variants de Coll de Nargó, Organyà i Oliana, que en alguns punts han generat controvèrsia. Sobre aquest darrer punt, el Govern ha acordat ajornar sis mesos el període d’informació pública, amb l’objectiu de debatre amb calma els projectes i apropar posicions entre els veïns, els propietaris afectats i els tècnics.