La central hidroelèctrica de Talarn fa 100 anys
Aquest dimecres, 2 de març, la Central Hidroelèctrica de Talarn celebra el centenari de la seva posada en funcionament. Per aquest motiu l'actual propietària, Endesa, n'ha obert les portes als mitjans de comunicació per mostrar com la instal·lació manté l'essència dels pioners que la van impulsar, la Light and Power Company, coneguda com La Canadenca.
La central està ara totalment digitalitzada i modernitzada de manera que es pot controlar a distància des de Lleida, segons ha explicat el responsable de centrals del Baix Pallaresa, Lluís Toha. Amb 82 metres d'alçada, la presa de la central era la més alta d'Europa l'any 1916. Per construir tot el conjunt van arribar més de 10.000 homes al Pallars, en el que va suposar una autèntica transformació d'una societat rural que en aquells moments patia una profunda crisi econòmica i el despoblament.
Lluís Toha ha explicat a l'ACN que la de Talarn és una central que pot produir anualment l'energia que consumeixen 44.000 habitatges amb quatre persones (119.086 MWh). Això és així des de fa 100 anys, quan es va posar en funcionament, i avui en dia encara conserva aquella essència amb ''la carcassa de les màquines'' que és l'original, tot i que la central està modernitzada i digitalitzada fins al punt que no cal que ningú hi estigui treballant in situ. Segons Toha, amb aquesta modernització s'estalvien unes 12.000 tones de CO2 anualment i el turisme es pot beneficiar de la instal·lació, amb la regulació de l'aigua a l'hora de practicar esports d'aventura o subministrar els càmpings. La central conserva l'esperit original, que els responsables d'avui en dia esperen que perduri durant 100 anys més.
Quan el 2 de març de 1916 va sortir el primer quilovat de la central, aquest va servir per alimentar els tramvies de la ciutat de Barcelona. Però aquelles necessitats han canviat i ara l'energia que es fa a Talarn es fa per al sistema elèctric en general. Avui en dia, Endesa té centrals que multipliquen per cinc la producció d'aquesta central.
L'altra peça fonamental que complementa la Central de Talarn és la presa del pantà de Sant Antoni, la més alta del continent quan es va inaugurar. La seva funció és contenir l'aigua que hi ha a l'embassament, de 204 hectòmetres cúbics, entre la Pobla de Segur i Tremp, amb una llargada de 12 quilòmetres i una amplada que en alguns punts arriba als 4 quilòmetres.
La central no només produeix energia de forma sostenible amb l'aigua de l'embassament sinó que actua com a reguladora global de les conques del Noguera Pallaresa i el Segre. Tots els litres d'aigua que hi passen tornen a fer-ho per diverses centrals que hi ha aigües més vall com les de Camarasa i Seròs fins arribar a l'Ebre.
Una obra que va canviar el Pallars Jussà
La coordinadora del Fons Històric d'Endesa, Vanessa López, ha recordat que uns 10.000 homes arribats d'arreu es van desplaçar fins al Pallars Jussà per treballar en la construcció de la presa, la central i el sistema hidroelèctric. El projecte es va impulsar des dels estanys de la Vall Fosca per fer electricitat de la mà de La Canadenca, fundada per Fred Stark Pearson, a qui l'enginyer barceloní Carlos Montañés va convèncer de les possibilitats de la zona.
Segons López, el territori on van arribar aquests treballadors era ''pràcticament verge'', amb un despoblament agreujat per la profunda crisi econòmica que es patia a principis de segle XX. Tota aquesta gent necessitava allotjament i serveis per poder suportar les condicions climàtiques ''dures'' de la zona a l'hora de treballar a l'obra. És per això que van ser especialment fortes les epidèmies de grip, agreujades per jornades laborals que duraven 12 hores. Més tard, quan es feia la presa de Camarasa els treballadors van aconseguir millores laborals gràcies a les vagues que van fer.
La transformació es va materialitzar amb la construcció de carreteres per fer l'obra, inexistents fins llavors. Alhora, va fer que al Pallars Jussà arribessin, abans que a cap altre indret del Pirineu, costums nord-americans de la mà dels enginyers de la Canadenca, com ara els clubs socials i el consum de licors com el whisky.