Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La CUP demana la dimissió del fiscal en cap de Lleida per haver arxivat la investigació de concessions hidroelèctriques

La CUP demana la dimissió del fiscal en cap de Lleida per haver arxivat la investigació de concessions hidroelèctriques

La formació anticapitalista considera que Juan Francisco Boné Pina va desestimar la denúncia per vincles familiars directes. La CHE va autoritzar d'allargar 75 anys contractes de centrals ubicades a la Torre de Capdella
Fuita d'aigua en una junta de la canonada de la central de Capdella, l'any 2018 (Foto: arxiu)
26/05/2020 14:45

La CUP ha demanat públicament la dimissió del fiscal en cap de Lleida, Juan Francisco Boné Pina, per haver arxivat la investigació penal sobre les presumptes irregularitats en les concessions de quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca.

La formació anticapitalista va presentar la denúncia ara fa un any a la Fiscalia anticorrupció perquè considerava que en aquelles concessions hi havia "suposats delictes de falsedat documental, frau en registre públic, prevaricació de funcionari públic i malversació de fons públics per la gestió de la CHE". Ara que la petició ha estat arxivada, denuncien el fet que aquest fiscal en cap és fill de Francisco Boné Sangüesa, alt funcionari de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que és qui hauria autoritzat, afirmen, "una concessió irregular" en una d'aquestes centrals.

En la sol·licitud d'investigació, la CUP al·ludia a presumptes acords i inscripcions "fraudulentes" al Registre Públic d'Aigües per part de responsables de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i amb coneixement de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a favor dels aprofitaments hidràulics del municipi de la Torre de Capdella, conformada pels salts hidroelèctrics de Capdella, auxiliar de Capdella, Molinos i la Plana, que són propietat respectivament d'Endesa Generación, Caixaleasing, G3T, Hidrodata SA i Benjac SA.

En el text, el grup cupaire hi afegeix que Boné Sangüesa s'hauria encarregat d'"allargar 75 anys més la concessió de forma irregular", inscrivint-la per primer cop al Registre d'Aigües i establint la data de reversió per a l'any 2061, cosa que, asseguren, contradiu el que estableix el Reglament de Domini Públic Hidràulic, que segons una informació publicada per la revista La Directa indica que "a 3 anys del venciment d'una concessió s'ha d'iniciar l'expedient de reversió".

La CUP reclama que les centrals les gestioni l'ACA

Ara fa un any, la CUP ja va sol·licitar la reversió de les quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca a l'ACA i va denunciar la gestió de la CHE pels delictes esmentats anteriorment. La fiscalia general de Catalunya va transferir la investigació a Lleida i es va nomenar com a instructora la fiscal de la Seu d'Urgell, que va ordenar investigar els fets però que els va acabar arxivant -segons la CUP- "sense complir amb les diligències". Els anticapitalistes van demanar la reobertura de la investigació. Es va prendre declaració i en l'atestat policial va sortir el nom de Francisco Manuel Boné Sangüesa com a un dels presumptes implicats i aquest cop va ser el fiscal en cap de Lleida, "el seu fill", qui en va ordenar l'arxiu.

Tot i aquest doble arxivament, la CUP conclou que "per sanitat, salut democràtica i transparència d'un ministeri públic", el fiscal en cap de Lleida "no hauria d'haver format part" aquesta investigació sinó que "s'hauria d'haver inhibit, per la implicació d'un familiar directe".