Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La CUP inicia els tràmits perquè les centrals hidroelètriques de la Vall Fosca tornin a mans públiques

La CUP inicia els tràmits perquè les centrals hidroelètriques de la Vall Fosca tornin a mans públiques

La formació presenta una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció perquè s'investiguin possibles delictes per part de l'ACA per concessions caducades. Natalia Sànchez denuncia que aquest cas és un exemple de "portes giratòries"
Josep Plasencia presenta la sol·licitud per a la reversió pública de les hidroelèctriques de la Vall Fosca (Foto: CUP)
17/04/2019 20:20

La CUP ha iniciat els tràmits a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per "revertir a l'administració pública" quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca, concretament les centrals Auxilar, Capdella, Molinos i La Plana. La formació anticapitalista denuncia "frau" de diverses administracions que, segons diuen, han permès "l'explotació il·legal" per part d'empreses privades a través de concessions "caducades".

El regidor de la CUP a la Torre de Capdella, Josep Plasencia, ha afirmat a l'ACN que vol saber "per què càrrecs de l'ACA no han fet res per garantir que aquestes explotacions reverteixin" tot i que tenien coneixement de les "pròrrogues il·legals". A més a més, la CUP també presenta una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció i a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) perquè s'investiguin possibles delictes per "l'explotació il·legal" per part d'empreses privades. Concretament, "l’alteració de les condicions concessionals via registre d’aigües, ocultació d’informació de les caducitats, alteració dels cabals concessionals i dels cabals ecològics, tracte de favor, prevaricació administrativa i tràfic d’influències".

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha assegurat que es tracta d'un cas paradigmàtic de "portes giratòries" i ha denunciat que les empreses són les úniques beneficiàries de les centrals hidroelèctriques tot i treballar amb concessions "caducades" des de fa anys. Sànchez ha posat d'exemple el fet que el govern d'Artur Mas nomenés Pere Palacín, provinent d'empreses energètiques, com a director general d'energia. També ha denunciat que les empreses d'aquest sector "competeixen" per fitxar com a membres dels consells d'administració aquells que els han concedit "prorrogues irregulars" des de l'administració. En aquest context, la diputada ha denunciat que el Govern "continua repartint cadires" i s'hi ha referit com a "independentisme business" tot denunciant que "no estan fent res per recuperar sobiranies".

De la seva banda, Plasencia ha considerat que "és de justícia" que es comenci la "llarga cursa de municipalització i nacionalització de l'energia des d'aquestes petites centrals que van ser les primeres en il·luminar el país". I hi ha afegit que volen saber "per què càrrecs de l'ACA no han fet res per garantir que les explotacions reverteixin en mans púbiques" tot i conèixer les "prorrogues il·legals". En aquest sentit, ha denunciat que s'hagi permès que empreses privades es lucrin amb un bé públic que "és de tots" com l'aigua.

Segons la CUP, serà la primera vegada que l'expedient de reversió el presenti un ciutadà i no una administració, ja que fins ara només s'han donat cinc casos a tot l'Estat, dos iniciats per ajuntaments i els altres per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), sota demandes dels ajuntaments competents i de plataformes ciutadanes. La CUP demana la reversió a l'administració pública en virtut del reglament de domini públic hidràulic, la Llei d'aigües i la Llei de patrimoni.