Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La CUP presenta a la Seu una moció per garantir l'accés viari a tots els nuclis de població

La CUP presenta a la Seu una moció per garantir l'accés viari a tots els nuclis de població

El text proposa considerar prioritàries les vies que connecten almenys el poble principal de cada terme. El grup municipal també demana que l'Ajuntament condemni l'onada d'agressions d'extrema dreta a Catalunya
Ajuntament de la Seu d'Urgell
24/09/2018 13:55

La CUP presenta al ple municipal de la Seu, aquest dilluns, una moció a favor de garantir l'accés de tots els municipis a la xarxa de carreteres. En una segona proposta, el grup municipal reclama que el món local condemni l'onada d'accions i agressions d'extrema dreta als carrers arreu de Catalunya.

Pel que fa a la primera moció, en l'exposició de motius la CUP recorda que la Llei de Carreteres estableix la divisió entre les xarxes bàsica, local i comarcal i que, a l'article 6, "estableix la titularitat de les carreteres, tot atribuint a la Generalitat les de les xarxes bàsica i comarcal de Catalunya no reservades a la titularitat de l'Estat ni a les diputacions les de la xarxa local". També preveu la possibilitat "d’afegir a la xarxa local de carreteres les que defineixin com a tals els plans zonals que, amb aquesta finalitat, redactin les diputacions o els ens supramunicipals que les substitueixin". Segons la proposta, el catàleg de carreteres de Catalunya "evidencia una distribució territorial força desigual de les xarxes bàsica i comarcal".

La formació anticapitalista exposa "l’existència de municipis que no disposen de carreteres incloses en cap de les tres xarxes i que han d’accedir-hi per camins de titularitat municipal" i creuen que cal "facilitar la integració a la xarxa local de, com a mínim, una via per municipi i garantir que cap en restin excloses les que comuniquen el nucli de més població del municipi amb la xarxa de
carreteres". En aquesta situació s'hi troben, apunten, les poblacions alturgellenques de Cava, Ansovell, Fígols i Sorribes de la Vansa. De fet, la majoria són en zones de muntanya i tenen termes municipals extensos i amb molts nuclis. Això, indiquen, agreuja el risc de despoblament i lamenten la paradoxa que, a l'altre extrem, "els ajuntaments amb més recursos econòmics no han de
fer-se càrrec de les vies d’accés als nuclis de població del seus municipis perquè, pel seu pes demogràfic i econòmic, aquests són
inclosos a les xarxes bàsica o comarcal, en la majoria dels casos de la Generalitat".

Per tot plegat, la CUP proposa "considerar prioritàries en matèria de carreteres les actuacions encaminades a que, com a mínim, els nuclis més poblats de tots i cadascun dels municipis de la demarcació tinguin accés per carreteres incloses a la xarxa local" i, en aquesta línia, sol·licitar el suport del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i que el Departament de Territori i Sostenibilitat ho inclogui als seus pressupostos.

Agressions feixistes

Pel que fa a la segona moció, la CUP denuncia que "d'uns anys ençà els carrers del nostre país han viscut nombroses mobilitzacions populars, de caràcter massiu i exemplar, que s'han caracteritzat, per sobre de tot, pel seu caràcter no violent", sense "ni el més mínim incident". El grup lamenta que "el clima d'absolut respecte democràtic i pacífic a les múltiples opcions polítiques que conviuen a la societat catalana va ser trencat el passat 1 d'octubre per una actuació judicial i policial que des d'aleshores, ha generat més d'un miler de persones ferides i centenars de persones investigades, incloent més de 700 alcaldes del nostre país".

A aquest fet la CUP hi afegeix que, en aquest context, "hi ha hagut un clar auge d'agressions i d'amenaces contra persones militants o activistes favorables al referèndum o a la república, i fins i tot contra periodistes". A més a més, denuncien que "metre l’aparell judicial està obrint processos per 'delictes d’odi', 'sedició' o fins i tot de 'terrorisme' contra persones que no han comès cap tipus de violència", aquest mateix sistema judicial té una resposta tèbia o nul·la cada vegada que hi ha casos de "violència contra activistes republicans o contra ciutadans que simplement mostraven el seu suport a les víctimes de la repressió". Sobre aquest fet, exposen que "dels pocs casos comptats que hi han arribat per denúncia de la víctima, han acabat amb sentències que s’han limitat al pagament d’una multa".

El text lamenta "la passivitat del Govern de la Generalitat davant d’aquests atacs feixistes" i "la inacció del Govern en general i del cos dels Mossos d’Esquadra en concret davant l’augment d’agressions feixistes que estem patint als nostres municipis". Per això, el grup municipal insta l'Ajuntament de la Seu a "condemnar i rebutjar aquest i qualsevol altre exercici de violència contra la llibertat d’expressió, sigui aquesta exercida en l’esfera privada o en la pública", com també "reivindicar les places i carrers de les nostres viles com a espais d’expressió política".

Tot i això, la moció considera que "aquestes expressions de violència que s'han produït a dia d’avui continuen sent absolutament minoritàries i no són producte de cap mena d'enfrontament civil entre partidaris d'una o altra identitat nacional, sinó que són expressions molt minoritàries d'odi, que cal aïllar i respondre des de la societat civil i des de les institucions amb més diàleg, més democràcia i més drets polítics i socials".