Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La CUP proposa que la Seu d'Urgell sigui incorporada a l'"àrea de mercat d'habitatge tens"

La CUP proposa que la Seu d'Urgell sigui incorporada a l'"àrea de mercat d'habitatge tens"

El grup municipal considera que la proximitat amb Andorra i la xifra elevada de pisos buits exclou molts veïns del dret a una llar assequible. En una altra moció per al proper plenari, també demanen que es creï una comissió d'investigació sobre la Llar de Sant Josep
Carrer Joaquim Viola de la Seu d'Urgell
15/12/2020 19:30

La CUP de la Seu d'Urgell presentarà al proper plenari, dilluns vinent dia 21, una moció en què proposa que l'Ajuntament urgellenc demani a la Generalitat incorporar la ciutat a l'"àrea de mercat d'habitatge tens". La petició també sol·licita "analitzar les dades i els índex necessaris" per fer aquesta declaració i "redactar la memòria explicativa dels motius i l’informe preceptiu" del consistori, per després fer-lo arribar als grups polítics amb presència a la corporació local.

En la moció, la CUP justifica la petició perquè creuen que "el dret a l’habitatge s’ha convertit en un negoci arreu dels Països Catalans" i que "la Seu, atesa la seva proximitat amb Andorra, és un dels punts del Pirineu on l’especulació amb aquest és fa més evident i el preu dels lloguers és més alt". Això fa, asseguren, que "les famílies hagin de destinar gran part dels seus ingressos" a pagar uns preus que consideren "desorbitats", mentre paral·lelament "hi ha més de 400 pisos buits". Aquesta situació entenen que "exclou del dret a l’habitatge una part important de veïns i veïnes, i alhora provoca que la resta que sí pot pagar-ho es vegi obligada a viure en condicions molt precàries".

El text esmenta que el Parlament va aprovar, al setembre del 2020, la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i la modificació de les lleis relatives a la protecció del dret a l'habitatge. L’objecte d’aplicació són els nous contractes de lloguer de residència permanent quan l’habitatge estigui situat en una àrea declarada amb "mercat d’habitatge tens". En aquestes àrees el preu no pot augmentar respecte al contracte anterior -si va ser signat els darrers cinc anys- i no podrà superar l’índex de referència de preus de la Generalitat. L’objectiu és contenir els preus de lloguer dels nous contractes.

Actualment hi ha seixanta municipis de Catalunya amb aquesta condició, on la regulació s’aplica automàticament com a mínim durant un any des de l’entrada en vigor de la llei. Entre aquests municipis no hi ha la Seu d’Urgell pel fet que no arriba als 20.000 habitants, que és el límit que s'hi estableix. Tot i això, la CUP afirma que "la llei permet que la Generalitat declari el municipi (la Seu) com a àrea de mercat d’habitatge tens. Per fer-ho, hi afegeixen, cal que el municipi tingui qualsevol d'aquest circumstàncies: "un creixement del preu dels lloguers clarament superior a la mitjana catalana; un lloguer mitjà superior al 30% dels ingressos habituals de les llars o la renda mitjana de menors de 35 anys; o un creixement interanual acumulat 3 punts per sobre l’IPC, els darrers 5 anys.

La moció hi afegeix que, en espera de les dades actualitzades del 2020, l’augment del preu de lloguer de l’habitatge a la Seu va ser, asseguren, del 7,6%, quasi dos punts per sobre la mitja catalana. També esmenten que la renda familiar disponible bruta per habitant "és considerablement més baixa a la Seu que a la resta de Catalunya" perquè, segons dades de l'Idescat, la mitjana catalana és de 17.200€ mentre que a la Seu aquesta xifra baixa fins als 13.600€. Finalment, l’índex de creixement del preu de lloguer ha estat, afirmen, "considerablement per sobre de l’IPC, en especial aquest any 2020".

Moció sobre la Llar de Sant Josep

D'altra banda, tal com ja va avançar anteriorment, la CUP també presentarà a aquest ple una moció en què demana que l'Ajuntament creï una comissió d'investigació sobre la gestió de la residència privada Llar de Sant Josep. Aquest text, alhora, demana que s'aclareixi l’ús de recursos públics en aquest equipament i les tasques realitzades per personal municipal, i que a la comissió hi hagi membres del Departament de Salut de la Generalitat i de tots els grups municipals "com a mínim".

La CUP ha justificat aquesta moció pel brot que ha afectat recentment la Llar de Sant Josep, en el qual es van detectar 56 positius i hi ha hagut quatre defuncions de residents, a banda de 14 contagis més entre el personal. També recorden que 24 usuaris van haver de ser traslladats a la residència de Puigcerdà i 24 més van haver de ser aïllats. La formació cupaire assegura que va rebre "diverses denúncies" de treballadores sobre presumptes situacions de "mala praxis" en la prevenció de la COVID-19 dins del recinte, pel que fa a l'ús de la mascareta o al material de protecció. Per tot plegat, la CUP i la Intersindical van demanar que el centre fos intervingut pel Departament de Salut de la Generalitat.

En relació a aquestes afirmacions, el passat dia 3 la directora mèdica de la Llar de Sant Josep, Montse Bonet, va negar les acusacions de la CUP i va assegurar que la denúncia provenia "d'una treballadora que tenia un problema amb la direcció" i a qui se li havia obert un expedient per "mala praxis". Bonet va lamentar que un "problema laboral" hagués derivat en una qüestió política. En la mateixa línia, va qüestionar que la CUP hagi difós aquestes acusacions "quan, a diferència de regidors d'altres grups o de gent voluntària del carrer", no els havien vingut a veure "mai" per saber com estaven. La responsable assistencial defensa que s'han seguit els protocols de seguretat en tot moment i que l'acte religiós al qual s'al·ludeix va ser un mes abans de l'aparició dels primers casos.