Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Diputació cataloga cases rurals d'onze municipis del Pirineu

La Diputació cataloga cases rurals d'onze municipis del Pirineu

Hi figuren masies d'Arsèguel, Montferrer i Castellbò, Ribera d'Urgellet, la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixent --- Algunes de les cases, de gran valor patrimonial, ja estaven datades a l'Edat Mitjana
Cases Rurals
23/05/2007 10:34

La Diputació de Lleida ha presentat un catàleg amb més de 1.500 fitxes de cases i masies rurals històriques de la demarcació. Algunes de les cases estudiades ja estan datades a l'Edat Mitjana.

L'estudi s'ha centrat especialment en municipis del Pirineu i, en particular, de l'Alt Urgell. I és que, entre els quinze termes analitzats, n'hi ha cinc d'aquesta comarca: Arsèguel, Montferrer i Castellbò, Ribera d'Urgellet, la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixent. També s'hi ha inclòs cases de la Torre de Cabdella i Tremp (al Pallars Jussà), Castellserà i Tornabous (a l'Urgell), la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Es Bórdes (Val d'Aran), Montellà i Martinet (a la Cerdanya), Torà (Segarra), Àger (Noguera), i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà).

Aquest treball de recerca, que s'ha dut a terme amb la participació de becaris de la UdL coordinats per professorat, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques amb la col·laboració dels ajuntaments i la Diputació, remarca la importància de conèixer el paisatge històric i el poblament per poder-lo preservar.

En aquest sentit, el professor d'Història Medieval i coordinador del projecte per part de la UdL, Jordi Bolòs, ha explicat que les fitxes de les edificacions ocupen més de 6.000 pàgines del catàleg. Així, ha remarcat la importància de la realització d'un treball com aquest perquè considera que 'cal gestionar l'estudi del paisatge històric' com a element indispensable del patrimoni del país i la seva gent.

Per la seva part, el cap dels serveis jurídics de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Xavier Solà, ha comentat que aquest és un treball que s'emmarca en un projecte global d'estudi a tot Catalunya i que ha comptat amb la participació de la UdL, la Universitat de Vic i una fundació paral·lela. En conjunt doncs, s'han catalogat unes 10.000 cases de pagès d'arreu del país.

Entre d'altres, un dels principals eixos que va fer néixer aquest projecte va ser la necessitat que tenien els ajuntaments de disposar d'un catàleg de masies i cases rurals, d'acord amb allò que estableix la Llei d'Urbanisme de l'any 2002.

En relació amb cadascun dels edificis repartits per tot el terme, s'han hagut de fer planimetries, s'han utilitzat mapes i ortofotomapes, s'han fet dotzenes de fotografies i ha calgut fer una acurada descripció de les façanes externes de cada construcció i dels itineraris que permeten arribar-hi. De vegades, les cases estaven situades a prop del poble o d'un camí, però també s'ha trobat que podien estar lluny de qualsevol via de comunicació, enmig del bosc o fins hi tot en zones de pastura d'alta muntanya.

Així mateix, ha calgut fer una valoració del que pot suposar realitzar qualsevol canvi en l'edifici en relació al paisatge que l'envolta.

El professor Bolòs ha matisat que s'han estudiat des d'edificis que daten de l'edat mitjana fins a d'altres que estan construïts des de fa tant sols cinquanta anys. Així mateix, ha comentat que s'han estudiat alguns pobles sencers abandonats o bordes. En total han estat una vintena de becaris de la UdL els que han configurat l'estudi provinents de carreres com Història, Història de l'Art, Economia o Filologia.

El finançament d'aquests catàlegs, cada fitxa dels quals ha tingut un cost aproximat de 180 euros, ha corregut a parts iguals pel Govern i els ajuntaments on es troben les edificacions rurals. En aquest sentit, Xavier Solà ha explicat que la comissió d'Urbanisme està aprovant actualment les fitxes del catàleg i ha assegurat que estan 'notant la gran qualitat científica' del treball s'ha dut a terme.