Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Diputació de Lleida aprova el conveni marc per a la implantació dels estudis d'INEFC a la Seu d'Urgell

La Diputació de Lleida aprova el conveni marc per a la implantació dels estudis d'INEFC a la Seu d'Urgell

La proposta ha tirat endavant amb el vot favorable d'ERC i JxCat, mentre que el PSC i C's hi van votat en contra i UA i els Comuns s'han abstingut. El plenari també ha donat el vistiplau als pressupostos de la corporació
Ple de la Diputació de Lleida (ACN)
21/02/2020 18:20

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest divendres al migdia el conveni marc per al desenvolupament del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, avalat per la Universitat de Lleida, al municipi de la Seu d’Urgell, mitjançant el futur campus INEFC-Pirineus, especialitzat en la formació en esports de natura.

Aquest punt de l'ordre del dia ha tirat endavant amb el vot favorable de l'equip de govern, format per ERC i JxCat. De la seva part, el PSC i C's hi han votat en contra, mentre que Unitat d'Aran i En Comú Podem s'han abstingut. A banda de la Diputació, l'acord per a implantar, per primera vegada, estudis universitaris presencials a la Seu d'Urgell compta amb la implicació de quatre institucions més: l'Ajuntament de la Seu, la Universitat de Lleida, el Departament de la Presidència de la Generalitat (mitjançant la Secretaria General de l'Esport) i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

Al començament d'aquest mes el ple del consistori urgellenc ja va aprovar el conveni marc, mentre que aquest dimecres també s'hi va afegir la UdL. L'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, ha valorat positivament que la Diputació s'hi hagi sumat ara perquè això pot permetre avançar en els tràmits i perquè, tot i matisar que els terminis actuals són molt justos, encara hi ha la possibilitat que aquest grau ja es pugui començar a impartir a la Seu a partir d'aquest setembre vinent.

De la seva part, el PSC havia demanat que aquest punt es retirés de l'ordre del dia, tot adduint "diferències" entre aquest document i l'aprovat prèviament per l'Ajuntament de la Seu. Tot i que el consistori urgellenc ha explicat aquesta setmana que al proper plenari n'aprovarà un text refós, i ha demanat el suport a aquest punt "per coherència amb el territori", el grup socialista ha mantingut el seu posicionament i finalment, atès que s'ha mantingut el punt, hi ha votat en contra.

Pressupost de 133 milions d'euros, amb un 42% destinat als municipis

Al ple d'aquest divendres, la Diputació de Lleida també ha aprovat els pressupostos 2020, amb els vots a favor dels grups de govern (ERC i JxCat) i també del diputat d'Unitat d'Aran (UA). El PSC i els Comuns ja havien anunciat prèviament que hi votarien en contra, cosa que també ha fet C's.

Els nous comptes de la institució ascendeixen a 133,8 milions d'euros, un 3,3% més que els de l'any passat. Un 42% dels diners es destinaran directament als ajuntaments i consells comarcals. El govern de la corporació ha destacat "l'ampli consens" i la "potencialitat" que tenen enguany pel fet que la institució està "sanejada". El president Joan Talarn els ha definit com "els més socials i progressistes que ha tingut la casa" i ha reivindicat que l'acord de govern d'ERC i JxCat tenia uns "principis bàsics" que s'havien de veure reflectits al pressupost, com ara la distribució equitativa, l'atenció especial a les comarques del Pirineu, la igualtat entre persones i la reforma tecnològica. Un projecte, afirma, "per poder modernitzar la institució i així poder arribar a tots els ajuntaments". Talarn, informa l'ACN, ha remarcat que s'han incorporat algunes de les propostes de la resta de grups però altres no, ja sigui per les limitacions econòmiques o bé perquè s'han considerat incompatibles amb els objectius de mandat.

El pressupost ha reduït al mínim la concessió directa de subvencions i gairebé la totalitat es distribuiran mitjançant processos de concurrència competitiva. Els comptes, però, reserven 600.000 euros per a despeses extraordinàries justificades dels ajuntaments. Serà un equip tècnic qui valori les peticions. La Diputació també preveu 15,2 MEUR d'inversió directa al territori, que s'augmentarà amb el romanent del pressupost de 2019, que consta d'uns altres 10 MEUR, per al desplegament de la fibra òptica. La lluita contra el despoblament, la sostenibilitat i cobrir vacants de personal són altres de les prioritats.

Des de l'oposicio, el portaveu del PSC, Fèlix Larrosa, ha dit que al pressupost hi troba a faltar "coratge" i opina que amb els comptes sempre s'està "anant a corre-cuita a suplementar l'activitat i les competències de la Generalitat". Per En Comú Podem, Elena Ferré ha lamentat que el govern no hagi plantejat ajudes destinades a l'habitatge social i ha dit que el tercer tinent d'alcalde de la Paeria, que és del seu partit, els ha manifestat "la necessitat urgent" de disposar de més pisos públics, perquè al 2018 hi va haver 868 desnonaments a la demarcació de Lleida i al 2019 han augmentat un 35%.

La diputada de Cs, Rosa Burrel, ha dit que veuen el pressupost "continuista" amb el govern anterior, amb "massa diners" destinats a les "deficiències" de la Generalitat, com les ajudes a les escoles bressol. Finalment, el diputat d'Unitat d'Aran, Amador Marqués, ha assegurat que té moltes "esperances" en el pressupost, que vol que ara es concreti, i ha justificat el vot a favor perquè per a l'Aran preveu partides com ara 100.000 euros per remodelar el Palai de Gèu de Vielha. En qualsevol cas, ha volgut remarcar que el seu vot no és un "xec en blanc" sinó un "marge de confiança".

Manifest i mocions

El ple del febrer ha començat amb la lectura del Manifest en defensa del territoris productors de fruita dolça per part del president Talarn i un aplaudiment per part de tots els diputats per donar suport al sector.

També s'ha debatut una moció de JxCat en defensa del món rural, la figura del pagès i el medi ambient, que ha estat aprovada; una del PSC i UA per fer front a la despoblació i l'envelliment i la manca d'oportunitats al medi rural, i una altre d'EcP en defensa de l'escola pública.