La Diputació de Lleida aprova una moció a favor de la legitimitat dels CDR
La Diputació de Lleida ha aprovat una moció presentada per ERC per reconèixer la ''legitimitat d'acció" dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i alhora rebutjar les operacions de l'Estat, a través dels cossos policials i a instàncies judicials, contra els seus membres, com ara l'activista de Viladecans que va ser detinguda amb una acusació de terrorisme que posteriorment no es va poder demostrar. La moció ha comptat amb el suport dels grups del PDeCAT i la CUP. L'han votat en contra el PSC, el PP, Unitat d'Aran i C's.
La moció presentada pel grup republicà insta a la Diputació de Lleida a denunciar la ''criminalització de la protesta social" com també "la repressió i la violència institucional", i a posicionar-se a favor de la lliberta d'expressió, ideològica i de manifestació i de "la voluntat popular a favor del dret a l'autodeterminació i la construcció d'un país millor, des de baix i per a tothom en forma de República''. El portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, hi ha afegit que "estaria bé que l'estat espanyol s'esforcés tant en perseguir també les 139 agressions i accions violentes contra el catalanisme i els independentistes comptabilitzades els darrers mesos, com ara l'incendi a l'Ateneu Popular de Sarrià, l'agressió a persones que porten llaços grocs o l'intent de cremar una casa perquè hi havia una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics''.
Per part d'Unitat d'Aran, Paco Boya ha justificat el seu vot en contra tot dient que veuen ''legítima la protesta i les accions'' dels CDR però demanen treure "crispació" a l'actual debat polític. La portaveu de C's, Ángeles Ribes, ha intentat justificar el vot contrari tot al·ludint al setge al Parlament de l'any 2012 i a un article en què la periodista Pilar Rahola criticava aquells fets. La diputada espanyolista també ha dit que la moció "camina en un conflicte social que només interessa a quatre xupòpters i farsants". Pel PP, Dolors López hi ha afegit que els CDR "volen imposar una determinada ideologia" i ha intentat justificar l'acusació de violència tot dient que "els integren uns determinats grups i persones bel·ligerants que poden provocar accions violentes" i que "només busquen la ruptura de l'Estat constitucional".
El portaveu de la CUP, Joel Jové, ha defensat la moció tot assegurant ell mateix és fundador i membre d'un CDR i que ell és ''de tot menys violent''. Al seu torn, el portaveu del PDeCAT, Jordi Latorre, ha assenyalat que, en el cas de la detenció d'una activista del CDR de Viladecans és ''paradigmàtic'' que se l'acusés de "terrorisme i rebel·lió", per la qual cosa conclou que l'únic objectiu de l'Estat espanyol és "criminalitzar un moviment polític i perseguir l'independentisme sigui quina sigui la seva forma, en una banalització molt dolorosa d'un poble pacífic''.
Pla d'ajustament financer de dos anys
D'altra banda, el plenari de la Diputació ha aprovat un pla d'ajustament financer de dos anys, després d'haver superat en 3 milions d'euros la regla de la despesa que fixa l'Estat. El president de l'ens, Joan Reñé, ha estat especialment crític amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè considera que els obliga a aprovar aquest pla per la tendència del govern espanyol de ''tensionar la gestió de les economies i els romanents''. Els tres milions corresponen a actuacions adjudicades però no liquidades el 2017, en estar encara en curs al final de l'any. La Diputació haurà d'elaborar una nova planificació de les obres i actuacions previstes amb càrrec als seus romanents de tresoreria per compensar el ritme dels pagaments a mesura que es completen amb la limitació anual que imposa la regla de la despesa.
Condol per les víctimes de l'esllavissada a Castell de Mur
Abans de començar el Ple, el president de la Diputació de Lleida ha tingut unes paraules de record per a les dues víctimes mortals d'aquesta setmana a la carretera de Castell de Mur per una esllavissada de pedres i terra que va aixafar completament el seu vehicle. Les víctimes eren els pares de l'alcalde de Sant Esteve de la Sarga i la carretera on va tenir lloc el tràgic succés és de titularitat de la Diputació, que ja ha començat a reparar els danys.
