Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La família de Conxita Grangé reivindica el seu paper com a lluitadora antifeixista

La família de Conxita Grangé reivindica el seu paper com a lluitadora antifeixista

L'última supervivent catalana dels camps de concentració nazis ha mort un mes després d'un homenatge institucional a la Vall Fosca. Prop de 1.600 persones han visitat l'exposició 'El camp de concentració per a dones de Ravensbrück'
Conxita Grangé de jove (Foto: Memorial Democràtic)
28/08/2019 12:30

El destí ha volgut que Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis, hagi mort aquest dimarts als 94 anys, només un mes després de l'homenatge que va rebre a la Vall Fosca. Nascuda l'any 1925 a Espui, Grangé va ser deportada al camp de Ravensbrück l'any 1944.

Al reconeixement públic, que va tenir lloc el passat 26 de juliol, hi va assistir la consellera de Justícia, Ester Capella. En conèixer la notícia del traspàs de Grangé, Capella ha escrit una piulada assegurant que: ''La seva lluita contra el feixisme i l'oblit és un exemple per a totes. Les nostres polítiques de memòria han d'estar a l'alçada del seu llegat''.

Exposició d'homenatge

El Museu Hidroelèctric de Capdella va acollir entre el 26 de juliol i el 18 d'agost l'exposició 'El camp de concentració per a dones de Ravensbrück', un homenatge a Grangé i a la resta de deportades i empresonades a la localitat alemanya. Un total de 1.588 persones van passar per la mostra, que va estar oberta 26 dies.

La proposta d'Amical Ravensbrück comptava amb 18 plafons que repassaven la història de Conxita Grangé; la seva tieta, Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló, que va morir poques setmanes després de l'alliberament. També recordava l'infern que van patir Neus Català, Carme Boatell, Mercedes Nuñez, Carme Gardell, Dolors Casadella, Constanza Martínez, Generosa Cortina i l'Alfonsina Bueno i la seva filla, altres de les dones deportades pel règim nazi.

El muntatge de la mostra el va fer de forma desinteressada l'historiador Josep Maria Canabal, professor de secundària i coneixedor dels camps de concentració. Canabal va completar l'exposició amb unes vies de tren, que simbolitzaven l'entrada al camp, i d'un seguit de rètols amb paraules que evoquen diversos sentiments: silenci, oblit, humiliació o menyspreu. Alguns visitants van destacar la duresa d'alguna de les històries contades per les supervivents.

Lluitadora antifeixista

La neboda de Conxita Grangé i portaveu de la família, Carme Rei Grangé, ha reivindicat la seva tieta com una lluitadora antifeixista, "que va dedicar tota la seva vida a la difusió del que va passar perquè no es torni a repetir". Rei recorda que Conxita Grangé va ser deportada al camp quan tenia 19 anys juntament amb la seva tia i una cosina. També ha relatat com totes tres feien d'enllaç entre maquis i guerrillers de l'explotació forestal que tenia un familiar i que funcionava com a "tapadora per a la lluita amb la resistència". I afegeix: "Era una explotació que els homes es dedicaven a tallar arbres de dia i a la nit feien sabotatges".

Pel que fa a la seva vessant com a divulgadora, Carme Rei recorda que va ser cofundadora del Museu de la Resistència i la Deportació que hi ha a Tolosa de Llenguadoc, on residia des de feia molts anys i on exercia de guia dues vegades per setmana. A més, també es va dedicar a donar conferències a les escoles i organitzar viatges escolars a camps de concentració. "Tota la seva vida la va dedicar a la difusió del que va passar perquè no es tronés a repetir. Crec que va aconseguir el seu objectiu", ha conclòs.

Carme Rei també ha mostrat l'agraïment de la família a la Generalitat per haver organitzat un homenatge el passat juliol. Tot i que la seva tieta no hi va poder assistir per la seva delicada salut, "sabia que li havíem fet un reconeixement", assegura.