Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Fiscalia de l'Estat manté la investigació contra una vuitantena d'alcaldes un any després de l'1-O

La Fiscalia de l'Estat manté la investigació contra una vuitantena d'alcaldes un any després de l'1-O

A la demarcació de Lleida és on encara hi ha més casos oberts, 33 en total, que inclouen la Seu, Tremp, Sort i el Pont de Suert. Inicialment s'havia citat més de 700 batlles, la gran majoria dels quals es van negar a declarar
Concentració de suport als alcaldes a les portes dels jutjats de la Seu, el setembre de 2017 (Arxiu)
27/09/2018 12:35

La Fiscalia de l'Estat encara manté obertes diligències contra una vuitantena d'alcaldes catalans pel seu suport al referèndum sobre la independència de Catalunya, un any després que ordenés investigar més de 700 batlles -és a dir, la gran majoria dels del país- per la seva actuació abans i durant l'1 d'octubre.

La demarcació de Lleida, de fet, és on a data d'avui encara hi ha més alcaldes investigats: 33, més d'un terç del total. D'aquests, tres no van anar a la citació del fiscal. De moment no hi ha cap alcalde pendent de citació, però alhora no s'ha arxivat cap de les investigacions, que estan unificades en una sola diligència, a diferència de la resta de fiscalies de Catalunya. Entre els investigats al Pirineu hi ha l'actual alcalde de la Seu, Albert Batalla -que ja ha anunciat que deixarà el càrrec al final d'aquesta legislatura- i el de Puigcerdà, Albert Piñeira. Durant els dies previs a l'1-O també van ser citats, entre d'altres, els batlles d'Oliana, Miquel Sala; de Tremp, Joan Ubach; de Sort, Raimon Monterde; i del Pont de Suert, José Antonio Troguet.

La majoria van declarar als jutjats de la Seu i Balaguer, tot i que Batalla ho va fer a la Fiscalia Superior, a Barcelona, atès que en aquell moment encara era diputat al Parlament. El mateix va passar amb d'altres diputats i alcaldes com ara Marc Solsona (Mollerussa), David Rodríguez (Solsona), Bernat Solé (Agramunt), Albert Batet (Valls) i Ferran Bel (Tortosa).

Després de la publicació del decret de convocatòria del referèndum, molts alcaldes van aprovar decrets d'alcaldia per donar suport al referèndum. L'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza -que va morir d'un infart al cap de poques setmanes- va ordenar investigar-los a tots, i els fiscals catalans en van citar desenes durant les dues setmanes anteriors al referèndum i fins a pocs dies després. Alguns no hi van anar, i la resta es van negar a declarar al·legant que el cas ja estava en mans de jutjats o que no havien comès cap delicte.

Entre març i abril la Fiscalia General de l'Estat va allargar sis mesos la investigació. Actualment, d'aquí a pocs dies hauria de decidir si arxiva les causes, les porta als jutjats o les torna a prorrogar mig any més, cosa molt poc habitual. Es vol "determinar la seva eventual responsabilitat en la cessió dels locals o edificis de titularitat municipal efectivament disposats i oberts al públic com a centres de votació", segons ha expressat a l'ACN la Fiscalia Superior de Catalunya.

Pel que fa a la Catalunya Central, encara hi ha obertes cinc investigacions: contra els alcaldes de Manresa, Capellades, Berga, Moià i Sant Pere de Torelló. A la fiscalia de Girona, només es mantenen les diligències contra 6 dels 177 batlles que van ser citats inicialment. Són, a banda de Puigcerdà, els de Girona, Palafrugell, la Bisbal d'Empordà, Santa Coloma de Farners i Olot. I a Tarragona la Fiscalia manté la investigació als alcaldes de Reus), Amposta, Torredembarra, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Cunit.

En el cas de Barcelona, la Fiscalia provincial no només ha tancat diligències sinó que n'ha obert onze més, que se sumen a les cinc inicials que incloïen municipis com ara Badalona i Sant Vicenç dels Horts. Tres de les diligències les van obrir en base a denúncies del partit Ciutadans. Al Maresme, de moment no s'ha portat cap dels quatre casos oberts al jutjat, però tampoc no s'ha arxivat la investigació. Al Vallès Occidental encara hi ha dues investigacions obertes, a Sabadell i Cerdanyola, mentre que la de Montcada i Reixac es va arxivar. Al Vallès Oriental hi ha quatre alcaldes investigats, dos dels quals encara no han estat citats a declarar.