La flama del Canigó arribarà a la Seu a les nou del vespre

De nord a sud i d'est a oest, tots els territoris dels Països Catalans celebren la revetlla de Sant Joan a la seva manera i amb el foc com a protagonista. A la Seu la festa s'iniciarà aquest dimecres, 23 de juny, a les nou del vespre a la plaça dels Oms. Les autoritats municipals rebran la Flama del Canigó de mans del club ciclista Tupedala. Tot seguit es realitzarà la lectura del Manifest 2010.

Un quart d'hora abans, la flama sortirà des del parc de bombers, on tothom que ho desitgi la podrà acompanyar en bicicleta pels carrers de la Seu fins arribar a les portes de l'Ajuntament urgellenc.

A les onze de la nit, a l'espai del Doctor Peiró, es procedirà a l'encesa de la foguera de Sant Joan, on es repartirà la tradicional coca i moscatell amb l'acompanyament de música tradicional.

Com cada any, des de l'Ajuntament de la Seu es recomana viure la revetlla de Sant Joan amb precaució a l'hora de manipular productes de pirotècnia.

Sant Joan a l'Alt Urgell

Pel que fa a l'Alt Urgell, la celebració de Sant Joan també es farà a la majoria de les poblacions. L'arribada de la flama del Canigó, per exemple, està prevista a Organyà a les 12 del migdia. Ja a la nit hi haurà foguera amb coca i moscatell a la plaça de les Homilies. A Oliana, no es faran fogueres però sí s'organitzen revetlles a la plaça de la Reguereta i del Lledoner, a més de al Càmping Entrellacs.

D'altra banda, a Montferrer i Castellbò, per exemple, els veïns de Bellestar organitzaran la festa a la bassa de l'entrada del poble, i s'hi donarà coca i moscatell. A Peramola està previst un sopar popular i la celebració de la revetlla a la Capella del Roser.

A Castellciutat els més joves també han previst una foguera que s'ha situat al cap del poble.

Tradició al Pirineu

La particularitat de la nit de Sant Joan arriba des de les muntanyes del Pirineu amb la tradicional baixada de falles que s'allargarà fins ben entrat el mes de juliol. Isil i Alins, al Pallars Sobirà, o Barruera, el Pont de Suert i Vilaller, a l'Alta Ribagorça, fan el descens de troncs encesos muntanya avall fins arribar al poble on encenen la gran foguera.

Entorn d'aquesta foguera tenen lloc a la mitjanit danses tradicionals i populars catalanes. Les falles són, en realitat, troncs d'arbres encesos en flames, que, diuen les llegendes, foragiten els mals esperits i asseguren bones collites. La tradició de les falles del Pirineu, es remunta a temps immemorials.

Amb troncs i matolls es fa una foguera amb un tronc al mig, que es coneix amb el nom de faro, d'on sortiran les falles enceses. El faro pot ser en un punt alt de la muntanya o a la plaça del poble.

En els pobles del Pallars encara queda el costum antic, més estès abans, de carregar a coll troncs ardents i flamejants, corrents pel mig del bosc. Els que ho fan s'anomenen fallaires. El foc va alliberant una cua de guspires que n'il•luminen l'esquena i guarneixen la nit fosca des de la llunyania. Un cop acabat el recorregut llencen els troncs per encendre una gran foguera comunal. La tradició és ben viva, però ha perdut molta part litúrgica relacionada amb el cristianisme, com ara passejades davant l'església i passades de rosari.

A la Val d'Aran, a la localitat de Les, el dia de la revetlla cremen l'Haro. L'Haro és un tronc d'avet pelat d'uns dotze metres d'alçada que queda plantat fins a la nit de Sant Joan de l'any següent i que esdevé el centre d'un cerimonial que vol escenificar i perpetuar el sentiment d'agraïment a la terra just en el moment del solstici d'estiu, just quan la terra torna a donar fruits. Els joves, mentrestant, fan cremar les 'eshalhes' que es confeccionen amb peles de cirerer totes juntes i que una vegada enceses les fan voleiar per damunt dels seus caps fent arribar el foc arreu. Després comencen les danses tradicionals.

La baixada comença en un indret elevat d'una muntanya propera al poble, on els fallaires encenen les seves falles. El trajecte, que és guiat pel fadrí major o cap de colla, transcorre primer per l'interior del bosc i després pels carrers del poble, finalitzant en una plaça, on els espera la gent del poble i els visitants i on s'encén una foguera feta amb les falles. La festa continua tota la nit amb música i ball fins ben entrada la matinada.

La Flama del Canigó

El Club Tupedala s’encarregarà de fer arribar a la Seu la Flama del Canigó. L'any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujades, veí d'Arles del Tec, enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix nom de Mossèn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d'encendre un foc la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó i des d'allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana, com a símbol d'identitat comuna.

No va ser fins onze anys més tard que la Flama travessava per primera vegada la frontera, de manera dificultosa. Des de fa més de 35 anys, Bellpuig (Urgell) és l'encarregada de fer arribar la Flama a totes les poblacions que uneixen Puigcerdà i el mateix Bellpuig.

Boles de foc a Andorra

Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.

Des de temps immemorials, les valls d'Andorra han fet giravoltar falles la nit de Sant Joan. De fet, hi ha qui apunta que l'origen dels fallaires es remuntaria, segons la llegenda, a l'època de Carlemany, al segle IX, quan haurien ajudat l’emperador en les seves conquestes.

Flama a la Catalunya Nord

A la Catalunya Nord les celebracions durant la nit del 23 de juny són presents tant a les zones rurals com a les viles. A Perpinyà el centre històric torna a ser possessió dels vianants per una festa eminentment popular. La foguera de Sant Joan s'encén amb la Flama del Canigó, rellevada per uns corredors des de la Pica del Canigó fins als municipis nord-catalans i les viles del sud. Aquesta cerimònia s'organitza des de 1955 i vol assenyalar la unitat dels Països Catalans i l'esborrament de les fronteres. Així, Sant Joan, envoltada per un simbolisme de país, amor i convivència, és festa nacional de l’esfera catalana. Diversos ritus són vinculats a aquesta festa del solstici d'estiu.