La Generalitat delimita la zona amb presència permanent de l'ós bru al Pirineu català
El Departament de Territori ha informat aquest dissabte que el programa de seguiment de l'Ós bru a Catalunya ha permès "delimitar la zona amb presència permanent i continuada d'aquests animals". Aquesta zona afecta la totalitat de l'Aran, la franja nord del Pallars Sobirà -és a dir, les Valls d'Àneu- i les capçaleres de de la Vall de Cardós i de la Vall Ferrera. Fora d'aquest àmbit, es pot donar la presència d'os però de forma molt puntual i esporàdica.
La Generalitat ha reconegut que enguany finalitzen els ajuts del projecte europeu Piroslife destinats a la prevenció dels danys que pugui ocasionar l'ós al bestiar, com ara els nous atacs mortals que ja hi ha hagut les darreres setmanes, el més recent aquest dijous mateix. Davant d'aquest fet, el Govern ha dit que concentrarà "els recursos disponibles en les zones on existeix risc per tal de garantir als ramaders afectats els mateixos estàndards de protecció de l'any passat". Les indemnitzacions per danys acreditats de plantígrads sobre la ramaderia es mantindran tant dins com fora de la zona permanent d'os i tant per a bestiar local com foraster.
Segons Territori, en anys anteriors, els recursos disponibles s'havien dispersat, fent una inversió similar en agrupament de ramats, contractació de pastors i vigilància de bestiar oví, tant dins la zona afectada per la presència continuada d'os, com fora d'aquesta zona.. En concret, el 2017, es van destinar 112.000 euros per aquest concepte en la zona de risc i 85.000 euros en zones on la presència d'os és només puntual i esporàdica.
Per al 2018, a la zona amb presència permanent d'os bru la Generalitat assegurarà la totalitat del dispositiu de prevenció. S'estan estudiant per aquest any algunes millores d'ampliació dels períodes de vigilància d'alguns agrupaments i dels efectius destinats a la vigilància del bestiar gros. Tanmateix, fora d'aquesta zona no es destinaran diners per a l'agrupament i vigilància de ramats. Això afecta els ramats de la part baixa del Pallars Sobirà i algun ramat del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça sota la gestió de la FECOC.
D'altra banda, les indemnitzacions per danys acreditats de l'os sobre la ramaderia, es mantindran, tant dins com fora de la zona permanent d'ós, i tant per a bestiar local com foraster.
El mapa de zona permanent d'ós bru s'ha obtingut mitjançant la suma de totes les localitzacions de l'os durant el període 2013-2017 i a partir del kernel 95%, que és l'espai en el qual hi ha un 95 % de probabilitat de detectar un indici d'ós. Posteriorment, per major seguretat, s'ha afegit una franja o buffer perimetral addicional de 5 Km al voltant.
Les localitzacions s'han basat en el conjunt d’indicis confirmats mitjançant contactes fotogràfics (amb càmeres de fototrampeig), detecció de petjades, observacions validades per experts, excrements analitzats, mostres de pèls recollits en trampes i depredacions confirmades.
La delimitació de la zona amb presència permanent, recorden, "no és rígida i s'anirà ajustant cada any en base al programa de seguiment d'aquesta espècie". Si la població d'ós s'expandeix, el dispositiu de prevenció també s'ampliarà, de manera que ramats que a dia d'avui queden fora del programa de prevenció de danys seran incorporats en el futur si el risc de patir danys així ho justifica.
Agrupaments de bestiar
Pel que fa a la ramaderia ovina, el programa ofereix als ramaders, com a solució per evitar els atacs, set agrupaments de bestiar vigilats: els de Gausac-Casau, Bagergue i Beret, a l’Aran; i els d'Isil, Tavascan, Bonaigua i Boldís-Àreu, al Pallars. El sistema de vigilància compta amb la presència de pastors i ajudants durant tot el dia, incloses les hores nocturnes, en què el bestiar queda tancat en pletes electrificades, protegit per gossos de protecció i al costat del refugi del pastor. També ofereix, per aquest bestiar, una assegurança per accidents i altres danys que pugui patir. Tot i això, en un dels atacs mortals més recents, aquesta setmana mateix, l'autor va traspassar el pastor elèctric que teòricament havia d'aturar el seu avenç cap al ramat.