Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Generalitat recull les propostes del territori per elaborar la nova Llei d'alta muntanya

La Generalitat recull les propostes del territori per elaborar la nova Llei d'alta muntanya

El procés de participació vol conèixer les necessitats de les deu comarques de muntanya directament dels seus representants També es marca com a objectiu pactar el full de ruta de la tramitació del text legislatiu
Mapa de les comarques de muntanya
12/12/2014 18:19

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, s’ha reunit aquest divendres a la Seu d’Urgell amb els presidents dels 10 consells comarcals de muntanya i els alcaldes de les capitals d’aquestes comarques per tal de recollir directament les seves aspiracions respecte la nova Llei d’alta muntanya. Així mateix, s’ha pactat un calendari de treball conjunt per donar forma al text legislatiu, l’avantprojecte del qual es voldria que estigués enllestit a finals de 2015.

Aquesta reunió és la continuació d’una primera trobada, celebrada el passat 5 de novembre, durant la qual es van exposar al representants territorials les conclusions del grup de treball sobre la Llei. En resum, es remarcava la necessitat d’impulsar noves polítiques específiques per a aquestes comarques que ajudessin a fixar població tot estimulant l’economia.

Un mes després, una delegació de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme s’ha reunit de nou amb la representació municipal per tal de recollir les seves reflexions a l’entorn d’aquelles conclusions. Es tracta d’escoltar les necessitats reals de les comarques muntanyenques de primera mà per tal que la nova Llei s’elabori de manera consensuada i pugui ser realment eficaç.

Una Llei a revisar

El Govern català va aprovar el 1983 la Llei d’alta muntanya, que abastava l'Alt Urgell, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa. Aquella Llei partia de la base que l'àrea de muntanya no havia assolit el mateix grau de desenvolupament econòmic de la resta de Catalunya i que requeria d’un esforç addicional, per part de les administracions, per tal de dotar-les d’infraestructura i d’equipament.

Trenta anys després, l’any 2011, el Consell General de Muntanya va encarregar al Departament de TES engegar el procés de revisió de la Llei. En el marc d’aquests treballs, es va crear un grup de treball tècnic integrat per professionals, tant del Departament com del territori, involucrats en les àrees de desenvolupament rural, turisme, medi natural, telecomunicacions, estacions d’esquí i d’altres àrees estratègiques en l’economia pirinenca. El grup es va reunir durant els passats mesos de juny i juliol a la Seu d’Urgell, Sort i Berga, i el 5 de novembre es van presentar les seves conclusions.

Una nova política amb objectius i instruments diferents

El grup de treball va constatar, com a premissa bàsica, l’obsolescència de la Llei però, alhora, la necessitat d’impulsar estratègies i instruments que continuïn contribuint al desenvolupament de les comarques muntanyenques. Per a desenvolupar aquestes accions, seria útil l’empara d’una llei, tot i que no és imprescindible.

Es conclou que els objectius de la política de muntanya, amb independència de l’instrument que l’acabi vehiculant, han de ser diferents als de la Llei vigent de 1983. Aquell text es focalitzava sobretot en les infraestructures viàries, l’obra pública i els equipaments, mentre que ara es considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Per a la nova etapa, s’aposta per concentrar l’esforç en projectes que es considerin estratègics i treballar mitjançant programes integrats, amb la participació de tots els actors concernits, que tinguin capacitat tractora de l’economia, objectius concrets, actors identificats i terminis definits.

Així mateix, es considera necessària la creació d’un instrument, un observatori, que vetlli perquè els instruments i el conjunt de les polítiques públiques s’ajustin a l’especificitat de les comarques de muntanya i aprofundir en les oportunitats de la cooperació transfronterera.

Nou model organitzatiu

Els integrants del grup de treball remarcaven la necessitat de dotar-se d’un nou model organitzatiu per poder implantar aquests programes. Així, aposten per una agència de promoció econòmica del Pirineu amb tècnics de totes les comarques de muntanya que actués de ròtula entre el Govern de la Generalitat i un territori més organitzat. Aquesta agència hauria de funcionar amb un contracte programa i la seva funció seria concertar els programes, coordinar les estratègies comarcals, impulsar la internacionalització i liderar els projectes clau.