Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Glèisa dera Purificacion de Bossòst, declarada bé cultural d'interès nacional

La Glèisa dera Purificacion de Bossòst, declarada bé cultural d'interès nacional

El monument és un dels millors exemples de l'arquitectura romànica aranesa del segle XII
11/02/2015 17:57

El Govern català ha aprovat declarar bé cultural d'interès nacional la Glèisa dera Purificacion de Bossòst, a la Val d'Aran. El monument és un dels millors exemples de l'arquitectura romànica aranesa del segle XII, ja que ha conservat una gran unitat estilística i cronològica. Ubicada al nucli antic de Bossòst, és una notable construcció romànica amb planta basilical de tres naus. Com acostuma a ser habitual a la Val d'Aran, tot i que no hi ha documentació escrita de la construcció de l'església, se n'ha pogut refer la cronologia a partir de l'anàlisi dels elements arquitectònics i artístics del monument i de l'estudi comparatiu amb altres edificis propers.

La primera referència conservada és de l'any 1313. L'església va ser construïda possiblement en dues etapes: la primera, a cavall entre els segles XI i XII, quan es devia edificar el campanar; i, la segona, durant la segona meitat del segle XII, quan es va construir l'edifici. L'any 1743, obeint un mandat històric dels bisbes de Comenge, es va aixecar una sagristia al costat nord de l'absis central. L'any 1983, arran d'una actuació important de restauració en el monument, es va consolidar el campanar, amb la recuperació de les seves obertures, l'enderrocament de la sagristia i la reconstrucció de l'absidiola desapareguda.

La declaració de BCIN també comprèn el conjunt de béns mobles vinculats històricament a l'edifici. Destaca un fragment de pintura mural al tremp a l'àbsida central de la segona meitat del segle XIV, on estan representades l'Epifania i l'escena de Jesús al temple discutint amb els doctors. Altres béns destacats són tres peus d'altar monolítics, possiblement romànics; tres frontals d'altar de fusta tallada i policromada d'estil barroc; una roda de campanes del segle XVIII; una creu processional de plata sobredaurada, obrada per l'argenter de Barcelona Pere Farrell l'any 1614; dues portes de fusta de doble batent, on hi ha tallats els símbols pontificals i creus de Malta; un conjunt del monument de Setmana Santa, integrat per set peces de teles pintades al tremp amb escenes de la Passió, del segle XVII, i una pica baptismal i beneitera, objectes litúrgics d'orfebreria i cinc campanes dels segles XVIII i XIX.