Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La intervenció al jaciment de Pratllong permet datar-lo a l'època romana

La intervenció al jaciment de Pratllong permet datar-lo a l'època romana

Les restes, al municipi de la Vansa i Fórnols, són també valuoses per la seva altitud, a 2.100 metres. L'indret és a prop de les pistes d'esquí del Port del Comte
Jaciment romà de Pratllong, a la Vansa i Fórnols (Gencat)
05/10/2016 17:55

La intervenció que s'ha fet el mes de juny passat al jaciment de Pratllong, al municipi de la Vansa i Fórnols, ha permès "constatar la importància d'un assentament d'aquestes característiques en un punt tan elevat i en aquestes cronologies", segons el primer balanç que n'ha fet el director de la campanya, l'arqueòleg Joan Oller, de la Universitat Autònoma de Barcelona. I és que la recerca ha permès certificar que l'assentament, a uns 2.100 metres d'altitud, data de l'època romana. 

La campanya s’emmarca dins del projecte 'Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga' (PATCA), del qual Oriol Olesti, també de la UAB, n’és l’investigador principal. El pla té com a principal objectiu l’estudi de les dinàmiques de poblament i ocupació del territori a les actuals comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell en època antiga. La intervenció d'enguany, segons Joan Oller, ha permès "posar la base per a futures campanyes que hauran de permetre poder saber amb més precisió el tipus d’assentament i població que hi havia al Pratllong".

El jaciment de Pratllong se situa en un prat elevat i obert, proper a les pistes d’esquí del Port del Comte, al voltant de la cota 2.100. Fou identificat a partir de la recuperació de material romà en superfície, fet que portà a plantejar la possibilitat de dur a terme una primera campanya per tal d’intentar confirmar l’existència del jaciment i la seva entitat i cronologia.

Dos sondejos

Les tasques realitzades consistiren en la realització d’un parell de sondejos. El primer es féu en el punt on majoritàriament es recuperava el material en superfície, al bell mig del camí que es dirigeix cap a les pistes d’esquí. El fet de ser una àrea molt afectada per la circulació provocà que no es poguessin documentar estructures in situ. Però sí que, en canvi, es recuperaren nombrosos materials, destacant ceràmica TSH, fragments d’atuells de vidre, algun element metàl·lic i un conjunt de diverses denes de collar de pasta vítria.

Pel que fa al segon sondeig, es realitzà a una petita estructura tumular identificada a escassos metres en direcció nord del camí. L’excavació permeté identificar una estructura de forma circular, tancada amb murs irregulars fets de pedra calcària que mostrarien diversos moments d’ús i en la que destacaria un paviment composat per petites pedres compactades, tot formant un possible sòl refractari. Aquest element, juntament a la presència d’evidents indicis de rubefacció i l’existència de paral·lels en zones properes, fan pensar en la possible existència d’una estructura semblant a un forn en aquest punt, tot i que encara no es pot descartar una altra funcionalitat.