La meteorologia pot ajudar a reduir l'expansió del coronavirus els propers mesos
La meteorologia de les properes setmanes i mesos podria ajudar a reduir l'expansió del coronavirus a l'Alt Pirineu i al conjunt de Catalunya, segons un informe conjunt que han elaborat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Hospital Clínic de Barcelona i que es basa en el contrast de diversos estudis fets fins ara arreu del món pel que fa a la relació entre la temperatura, el grau d'humitat i l'evolució de la COVID-19.
Tot i l'esperança en aquesta possibilitat, ambdues institucions recorden a la població que "el nostre comportament individual i col·lectiu, seguint les mesures bàsiques d’higiene i protecció recomanades, és el factor més important, ara mateix, per reduir el risc de contagis", i que "la calor i el sol poden ajudar-hi, però per si sols no reduiran prou significativament la transmissió del SARS-CoV-2", i que per tant hi té a veure també que tothom segueixi les mesures de prevenció elementals.
L'SMC i el Clínic han explicat que les darreres setmanes han aparegut diversos estudis preliminars, especialment centrats en què ha passat a la Xina i sobretot a la província de Hubei, epicentre de l'inici de la pandèmia. Un dels estudis més complets, i basat en les dades registrades a 100 ciutats xineses, constata que la temperatura i la humitat relativa elevada s’associen significativament amb les reduccions de casos. I un de més recent, aparegut el 7 d’abril, ha desenvolupat un conjunt de 200 models de nínxol ecològic i apunta que "la temperatura de l’aire, juntament amb la humitat, són els predictors que expliquen millor la distribució dels brots del virus". En aquest sentit, apunta que "les zones massa fredes, i les massa càlides i excessivament humides, són les que tenen una menor exposició als brots". D’altres estudis, però, no atribueixen a la humitat de l’aire un paper tan preponderant.
L’aplicació dels darrers coneixements a Catalunya
L’estudi d’Araujo i Naimi, el que més ha analitzat l'SMC, assegura que en la franja entre els -3ºC i els 15ºC de temperatura mitjana mensual és quan hi ha la màxima probabilitat d’expansió del virus. A partir dels 15ºC, però, la seva capacitat de resposta expansiva comença a disminuir clarament, i per sobre dels 20ºC la probabilitat de l’expansió decau a la meitat.
Prenent els valors indicats a l’estudi i considerant únicament el factor climàtic, els propers dos mesos podrien esdevenir claus per amortir (no pas eliminar) la capacitat expansiva del virus, atès que estarem en la fase de transició cap a l’estiu i diverses comarques del país assoliran progressivament aquests llindars de més de 15ºC i 20ºC de temperatura mitjana.
Tot basant-se en la previsió d'evolució de temperatura mitjana mensual a Catalunya entre els mesos d’abril i juliol, i prenent com a referència el període 1981-2010, s’observa com les isotermes de 15ºC i 20ºC es van desplaçant progressivament en sentit nord, assolint cada cop més territori. Així, a l’abril, el llindar dels 15ºC queda restringit a les Terres de l’Ebre, però al mes de maig ràpidament cobreix les franges del litoral i prelitoral, la depressió Central, el pla de Bages i ja arriba a les valls occidentals del Prepirineu. Al mes de juny serà quan bona part de les valls prepirinenques i pirinenques assoleixin el llindar dels 15ºC, aspecte que es fa més evident i ampli al mes de juliol.
Pel que fa al segon llindar (més de 20ºC), en canvi, no s’instal·la a Catalunya fins al mes de juny, tot cobrint les franges litoral i prelitoral, les Terres de l’Ebre i la depressió Central. No és fins al juliol quan la isoterma dels 20ºC s’endinsa a les valls prepirinenques, i només en queden excloses les valls més elevades del Pirineu i els cims per damunt dels 1.500 m, aproximadament.
En tot cas, l'SMC i l'Hospital Clínic recorden novament que "si bé és probable que l’augment de la temperatura i de la humitat ajudi a una reducció del risc de contagi indirecte, no disminuirà significativament el risc de contagi directe de persona a persona, per la qual cosa caldrà mantenir les mesures de protecció individual.
Augment de radiació UV
Un altre factor que podria ser important, i que va lligat a la segona meitat de la primavera i a l’estiu, és l’augment de l’índex de radiació UV, que pot tenir un efecte de reducció en la viabilitat i persistència del virus en determinades situacions.
Les dues institucions matisen que "l’atribució del paper de l’element climàtic en l’expansió de la pandèmia és un camp d’estudi en contínua evolució, per la qual cosa cal prendre aquests resultats encara amb cautela". Des del Clínic hi han afegit, pel que fa a l'aspecte mèdic, que "des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 s’han multiplicat els estudis per tractar d’esbrinar quins són els factors que ajuden o limiten la seva expansió.
Els primers casos a Catalunya s'ha confirmat que van ser importats (probablement d’Itàlia) i la mobilitat de la població ha estat el factor principal d’expansió en la fase inicial, juntament amb els casos asimptomàtics, que hi "van jugar un paper important" fins que es va instaurar una "transmissió autòctona sostinguda" que va donar lloc a l’augment de casos, especialment a Barcelona, l'àrea metropolitana i l'entorn d'Igualada (Conca d'Òdena). Pel que fa a aquesta evolució, el centre mèdic de referència en epidemiologia conclou que "les mesures de contenció han estat, amb tota probabilitat, les responsables de la reducció en el nombre de contagis".