Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Molina implementa un sistema digital a les màquines trepitjaneu per detectar gruixos

La Molina implementa un sistema digital a les màquines trepitjaneu per detectar gruixos

Aquest mitjà permet equilibrar la base entre les pistes amb més i amb menys neu i estalviar en innivació. L'estació cerdana veu possible superar aquesta temporada el nombre de visitants de l'hivern passat
El sector de Font Canaleta de La Molina, aquest cap de setmana passat (Foto: ACN)
11/02/2020 10:40

L'estació d'esquí de La Molina ha introduït un sistema digital que permet "parametritzar" les pistes per tal que les màquines trepitjaneu puguin mesurar amb exactitud els gruixos de neu. D'aquesta manera poden desplaçar la neu d'aquells punts on hi ha més acumulació i equilibrar el mantell amb una menor utilització de la innivació artificial. Aquest sistema que es va implementar la temporada passada i fins llavors al Pirineu només es feia servir a les pistes de Baqueira Beret.

El president de FGC, Ricard Font, ha explicat a l'ACN que aquest mitjà permet saber on cal focalitzar la innivació artificial per "no fer-ho més del compte", tenint en compte que abans es feia "a ull". La informació que recull aquest sistema, conegut com a Snowsat, es transmet després a la resta de màquines trepitjaneu de l'estació i d'aquesta manera s'aconsegueix optimitzar la neu perquè estigui distribuïda de forma equilibrada en tot el complex.

Segons Font, l'objectiu és produir el doble de neu amb canons més productius, que necessiten menys energia i també menys aigua, per ser "més eficients", i amb aquest sistema ja s'està aconseguint l'estalvi.

El director de la Molina, Xavier Perpinyà, hi afegeix que aquest sistema funciona amb un sonar que detecta la "capa zero" del mantell de neu i determina a quina alçada està la màquina, amb un error de només centímetre de diferència. A partir d'un mapa de colors, el maquinista ja sap automàticament el gruix que té per sota de la màquina i pot moure la neu des d'aquell punt on hi ha dos metres fins al que només hi ha dos centímetres. L'estació compta amb 521 canons de neu i 83 sondes de temperatura.

Una altra formula que està aplicant La Molina és un sistema de treball mitjançant tauletes digitals a cada ratrac, en el qual on s'informa del comunicat de treball de cada maquinista per tal que no hi hagi duplicitat a l'hora de passar per damunt de les pistes. Amb aquest sistema, segons Xavier Perpinyà, han aconseguit un estalvi de fins a 20.000 euros anuals en carburant en algunes de les pistes més llargues de l'estació, com la de la Volta a la Muntanya Sagrada.

Paral·lelament, està previst que aquesta mateixa setmana s'incorpori a la flota de la Molina una màquina híbrida per tal d'anar eliminant progressivament el gasoil. Segons Ricard Font, porta un motor tèrmic que transforma amb electricitat per reduir el consum diari de gasoil. Aquesta nova màquina comptarà també amb el sistema Snowsat. En aquest sentit, Font destaca que la Molina és una estació que ja funciona amb energia verda. Enguany un 25% del total que es fa servir prové de la solar i la previsió és que l'any que ve sigui del 100%. Les instal·lacions de la part baixa, de la seva part, funcionen amb biomassa que s'obté d'un pla de gestió forestal d'FGC. Font conclou que l'empresa pública és "activista de la lluita contra el canvi climàtic" perquè les estacions que gestionen es troben dins de parcs naturals.

La Molina reclama a Endesa 220.000 euros d'indemnització pel tall de llum

D'altra banda, FGC ha comunicat que ja ha quantificat la indemnització que reclamarà a Fecsa-Endesa pel tall de llum que va patir La Molina el dissabte posterior al temporal Gloria. Concretament, ascendirà a 220.000 euros. Segons Ricard Font, "no pot ser que es decidís fer unes proves que van comportar el tall de llum sense avisar", en un dels dies de més afluència de la temporada.

Font recorda que, tot i que van tenir "la sort que tot va funcionar i es va poder treure la gent dels telecadires", hi va haver esquiadors que es van haver d'esperar penjats fins a 50 minuts. Això va provocar que molta gent transmetés el seu malestar a les taquilles de l'estació, fins i tot amb un "punt d'agressivitat amb el personal". Font assenyala que si el tall s'hagués previst amb temps no hi hauria hagut el "perjudici en la imatge" que ara han hagut de patir.

Bona relació amb Masella

Pel que fa a d'altres temes relacionats amb La Molina, Ricard Font i Xavier Perpinyà han qualificat de "fantàstica" l'actual relació amb la veïna estació de Masella i asseguren que "cada dia és millor", perquè comparteixen estratègia i criteris a l'hora de vendre el producte a fora, amb l'existència del forfet conjunt Alp 2.500 com a principal exemple. Al respecte, Font remarca que des d'FGC no es plantegen de cap manera fer la competència les estacions privades, perquè veu necessari col·laborar per "la pròpia existència" del sector.

La bona col·laboració s'ha vist afavorida aquesta temporada per l'allargament del telecabina, que des d'enguany s'anomena Cadí-Moixeró i que ara permet arribar fins al refugi del Niu de l'Àliga. D'aquesta manera els esquiadors que pugen per la Molina poden connectar més fàcilment amb Masella i tornar al seu punt d'origen.

Expectatives de superar xifres del 2019

Finalment, dins d'aquest balanç provisional a mitja temporada, des d'FGC hi ha expectatives que La Molina registri "xifres superiors" a les de la passada temporada 2018-2019 en nombre d'esquiadors. La neu de començament de temporada va permetre "aguantar bé" les festes de Nadal i, tot i subratllar que el temporal Gloria ha estat una "desgràcia" per a molts indrets del país, a les estacions d'esquí els va portar una gran quantitat de neu que ara ja els pemet garantir l'obertura fins al 13 d'abril. És per això que confien a batre el rècord del 2018, amb més de 350.000 visitants, però això dependrà de si continua pujant o no la temperatura aquest mes de febrer, que de moment està registrant més dies primaverals que hivernals.

Ricard Font, d'altra banda, ha negat que hi hagi una tendència a menys nevades, i ha destacat que, ben al contrari, "els darrers 10 anys al Pirineu han estat els que més volum de neu hi ha caigut", si bé matisa que s'ha registrat "temperatures per sobre de la mitjana". Per això, es treballa per adaptar els models de treball en funció d'aquesta combinació climatològica i estar preparats davant la possibilitat que hi hagi temporades en què a les cotes situades per sota dels 1.900 metres d'altitud hi hagi poca acumulació de neu.