Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La revista de l'Institut d'Estudis Andorrans dedica un reportatge a Os de Civís

La revista de l'Institut d'Estudis Andorrans dedica un reportatge a Os de Civís

El treball, de 8 pàgines, fa un extens repàs al poble alturgellenc al qual s'accedeix en cotxe des d'Andorra. El text en destaca la "singularitat geogràfica", equiparable al cas de Llívia
Os de Civís
17/11/2016 18:55

La revista andorrana 'Ciutadans', que edita el Centre de Recerca i Estudis Sociològics de l'Institut d'Estudis Andorrans, ha publicat en el seu darrer número un extens reportatge dedicat al nucli alturgellenc d'Os de Civís, al municipi de les Valls de Valira. Sota el títol 'Os de Civís: l'onzè poble', l'article aprofundeix en les dades històriques, geogràfiques, econòmiques i demogràfiques de la població i, especialment, en la seva singular ubicació, ja que tot i formar part de Catalunya només s'hi pot accedir per carretera des d'Andorra.

A l'inici del treball, obra de Valentí Roure, ja es destaca que Os de Civís és una de les "dues singularitats geogràfiques catalanes", tot equiparant-lo al cas de Llívia, municipi que amb el Tractat dels Pirineus va romandre a la Baixa Cerdanya pel fet de ser una vila i va restar a partir d'aquell moment envoltada de territori francès, amb dret de pas a perpetuïtat per mantenir la connexió amb Puigcerdà. El text es complementa amb fotografies del poble, fetes per Pep Graell, i amb diversos gràfics.

'Os de Civís: l'onzè poble' es remunta fins als orígens del nucli, ja esmentat a l'acta de consagració de la Catedral de la Seu al segle XI. De fet, recorden, a l'Edat Mitjana Os no es va incorporar a Andorra perquè "tenia una família forta al darrere, els Caboet, capaços de defensar per les armes les seves fronteres", cosa que els permetia deixar en segon terme la difícil comunicació que ja tenien llavors amb la Seu. Això explica que el nucli formi part del que avui és la comarca de l'Alt Urgell.

També s'hi recorda que, més recentment, el procés de fusió de municipis ordenat pel franquisme al 1970 va fer que la població deixés de dependre de Civís i tots dos nuclis s'integressin a l'actual municipi de les Valls de Valira, dins del qual posteriorment va obtenir l'estatus d'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Actualment, amb prop d'un centenar d'habitants censats -l'any 2009 n'havia arribat a tenir 150, és el tercer nucli d'aquest terme, per darrera de Calbinyà i Anserall, tot i que el cens electoral consta de tot just 28 votants segons dades de l'any 2014.

L'article també fa referència a la incidència que, per la seva situació, hi ha tingut històricament el contraban i també la cooperació transfronterera. De fet, actualment el desplaçament d'Os de Civís a la Seu passant per Sant Julià de Lòria es fa en aproximadament mitja hora (23 km), mentre que si es va per pista forestal es pot trigar una hora i mitja. El poble més proper que tenen, ja en territori andorrà, és Bixessarri, a 4,5 km.