La Serra de Peracalç i l'estany de Montcortés formen el moviment de massa més gran dels Pirineus
La Serra de Peracalç i els voltants de l'estany de Montcortés, al Pallars Sobirà, formen el moviment de massa més gran descrit fins ara al conjunt de la serralada dels Pirineus espanyols. Així ho confirma un estudi fet per un equip d'investigadors de les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Saragossa, Girona i Mòdena (Itàlia), publicat a la revista Lithosphere de la Societat Geològica Americana.
Segons el professor de Geologia de la UAB, Rogelio Linares, els moviments de vessant són importants social i econòmicament, a causa dels riscos que pot comportar per a les activitats i infraestructures de la zona, ja que faciliten la infiltració i circulació d'aigua subterrània.
La recerca recollida per l'ACN indica que un ampli sector de la Serra, format per un conjunt de roques rígides d'uns 250 metres d'espessor i uns 4,5 quilòmetres quadrats d'extensió, esllavissa per damunt de roques molt més plàstiques, provocant grans trencaments que desplacen lateralment una massa d'uns 900 hectòmetres cúbics en direcció nord.
El fenomen es produeix des de fa almenys 45.000 anys, a una velocitat mitjana d'entre 1 i 3 mm cada any. Actualment, els processos més actius de la Serra de Peracalç tenen lloc a la part més alta, a 1.400 metres, on són visibles esquerdes quilomètriques, anomenades 'grabens', que tenen desenes i, en alguns casos, fins a centenars de metres d'amplada.