Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Seu d'Urgell condemna la criminalització dels CDR per part de l'Estat espanyol

La Seu d'Urgell condemna la criminalització dels CDR per part de l'Estat espanyol

Tots els grups municipals han recolzat els dos primers punts de la moció, que denuncia la vulneració del dret a manifestació. El ple també ha aprovat per àmplia majoria la proposta per exigir "l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats"
Manifestació a la Seu sota el lema "Llibertat presos polítics"
10/04/2018 11:50

El ple de l'Ajuntament de la Seu ha aprovat per àmplia majoria una moció, presentada per la CUP, en què es defensa el dret a la llibertat d'expressió i manifestació dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i es condemna la "criminalització" que n'està fent tot l'aparell polític, jurídic i mediàtic de l'Estat espanyol.

Els punts 1 i 2 de la moció van ser aprovats per unanimitat, mentre que en el tercer punt hi van donar suport 11 dels 17 regidors (PDeCAT, ERC i CUP) i el grup de Compromís es va abstenir. Des de l'equip de govern havien presentat algunes transaccions al text final, que la CUP va acceptar. En nom del PDeCAT, el primer tinent d'alcalde, Jesús Fierro, va expressat que "l’Ajuntament es posiciona clarament en contra de la criminalització dels CDR" i els considera com "una forma d’acció política legítima" alhora que alerta de la creixent persecució política i judicial contra "la desobediència pacífica".

El portaveu de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig, va mostrar-se d'acord amb els dos primers punts perquè "hi ha una sèrie d’aspectes molt importants que afecten a tots com és la llibertat de reivindicació i d’expressió i defensar les protestes no violentes". Ordeig va considerar necessari en el moment actual "no criminalitzar cap protesta". En canvi, pel que fa al tercer punt, en què es defensa el dret a l’autodeterminació i a la implantació de la República Catalalan, Compromís va optar per l'abstenció tot defensant el dret a discrepar sobre aquesta opció i el fet que dins del seu grup l'opció de la independència de Catalunya no genera consens.

Pel ERC, Xavi Munt va mostrar el ple suport a tot el redactat de la moció, però va fer una crida perquè els CDR siguin "grups totalment transversals, on hi càpiga tothom qui defensi la República, al marge de la ideologia de cadascun". En aquest sentit, Munt va opinar que "la CUP fa un flac favor a la petició" en haver-la presentat en solitari i espera que amb els CDR no passi com amb d'altres reclamacions que s'han acabat vinculant a un partit concret. Tanmateix, el regidor republicà hi va afegir que en aquest cas no demanarien a la CUP "que retiri la moció" i hi votarien a favor.

Pel la CUP, Pau Lozano va acceptar que els punts de la moció es votessin per separat, tot i matisar que, en el context actual de repressió per part de l'Estat espanyol, "la defensa de la República ara és una qüestió de democràcia".

Operació judicial contra membres dels CDR

L'aprovació de la moció arribava precisament poques hores abans que, aquest dimarts al matí, s'hagi fet pública la detenció, per part dels Mossos d'Esquadra i per ordre judicial, de fins a sis membres dels CDR per la seva participació a la manifestació del 30 de gener passat al parc de la Ciutadella, a Barcelona. Un dels detinguts és veí de Solsona; i la resta, dels municipis d'Arenys de Mar, Arenys de Munt i Òrrius, al Maresme. La Fiscalia de l'Estat els acusa de "desordres públics i atemptat contra l'autoritat". També s'ha anunciat la detenció, per part de la Guàrdia Civil, d'una membre dels CDR del Baix Llobregat, a la qual acusen directament de "terrorisme" pel fet d'haver gravat presumptament un àudio sobre com fer un tall de carretera.

Els nous arrestos, ara ja adreçats contra la protesta ciutadana, han provocat aquest matí, a les xarxes socials, una nova allau de crítiques cap al poder polític i judicial espanyol. Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Podem -incloent el seu líder estatal, Pablo Iglesias- han coincidit a qualificar novament de "criminalització" i d'"estat d'excepció" aquestes detencions. Tot plegat també ha provocat la internacionalització del conflicte, ja que les darreres setmanes s'ha anunciat la constitució de grups de Comitès de Defensa de la República Catalana en ciutats com Londres, París, Berlín, Lisboa, Copenhaguen, Viena, Munic, Milà i també a Andorra la Vella.

Moció pel retorn dels polítics judicialment perseguits

En el ple municipal d'aquest dilluns, l'Ajuntament de la Seu també va aprovar la moció en què el consistori exigeix "l'alliberament dels presos polítics" i "el retorn dels polítics catalans exiliats". Els tres grups que impulsaven conjuntament la proposta (PDeCAT, ERC i CUP), van votar a favor de tots els set punts de la moció, que es van votar per separat a petició del grup de Compromís, atès que els seus regidors van mostrar posicionaments diferents en funció de cada punt. Així, els punts 1, 2, 4 i 6 es van aprovar amb 13 vots a favor i 4 abstencions; els punts 3 i 5, amb 11 vots favorables i 6 abstencions; i el punt 7, per unanimitat.

Concretament, el punt 1 exigeix "la llibertat immediata de tots els presos polítics: Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez"; i el segon, "el retorn de tots els consellers i polítics catalans exiliats: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel, i la garantia del respecte absolut als seus drets polítics, ciutadans i humans sense veure’s sotmesos a cap judici pel seu lliure exercici polític". El tercer punt denuncia "la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals" i manifesta "la persecució de la lliure expressió, de la vulneració dels drets polítics i humans i del dret a decidir dels ciutadans per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal".

El quart punt de la moció denuncia "l’evident manca de separació de poders a l’estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació per part de l’estat". El cinquè demana a les institucions europees "que no continuïn emparant accions pròpies d’una dictadura" i apel·la "a la justícia internacional perquè intercedeixi de manera immediata i garanteixi el respecte als drets dels ciutadans catalans". El sisè insta "a totes les entitats de la Seu d’Urgell i l’Alt Urgell a defensar els drets fonamentals, civils, polítics, la llibertat, la democràcia i els nostres legítims representants escollits democràticament del Parlament de Catalunya". Finalment, el setè punt mostra "el suport la crida unitària del President del Parlament i de la plataforma 'Espai Democràcia i Convivència', que té com a objectius la defensa de les institucions catalanes, la convivència, la cohesió social i els drets i llibertats de la ciutat”.

Sobre el posicionament de Compromís, el seu portaveu, Òscar Ordeig, va matisar que "tot i no compartir algunes parts de la moció, tothom coincidim que és necessària la sortida dels polítics empresonats". El també diputat del PSC al Parlament creu que "el conflicte és impossible de resoldre mentre hi hagi representants polítics a la presó, o fora de Catalunya", i coincideix amb la resta de grups que actualment "hi ha accions que afecten la democràcia i la separació de poders". Tot i això, Ordeig considera "excessiu fer una comparació amb una dictadura" i sosté que "a Espanya hi ha un bon sistema judicial" tot i lamentar que "hi ha interferències del poder polític".

Compromís va presentar una proposta de transacció "perquè un grup que no defensa la independència s'hi pugui sentir inclòs". La resta de grups ho van descartar, ja que el text de la moció s'ha presentat conjuntament a tots els més de 900 ajuntaments adherits a les associacions municipalistes ACM i AMI, però sí que van acceptar la votació dels punts per separat. Ordeig va defensar que la Seu "ha de seguir sent una ciutat pacífica" i on convisquin tots els pensaments polítics, i conclou que "tothom ha comès errors, però hi ha un error flagrant de Rajoy, que ha fet les pitjors praxis polítiques en el moment més complex de la democràcia".