La Seu d'Urgell celebra el 25è aniversari de Barcelona'92

Aquest diumenge, 30 de juliol, es compliran 25 anys de la cerimònia inaugural de la prova olímpica d'eslàlom d'aigües braves de 1992, que va situar la Seu d'Urgell al mapa mundial de l'esport com a subseu de Barcelona'92. La competició es va desenvolupar els dies 1 i 2 d'agost al llavors estrenat Parc Olímpic del Segre. La Sala de Sant Domènec s'ha omplert aquest dijous per a l'acte commemoratiu de l'aniversari, que ha comptat amb la presència, entre d'altres, del director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional, Pere Miró.

Ara fa 25 anys, Miró era el director general adjunt del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona'92 (COOB'92). En l'acte a la Seu, l'actual dirigent del COI s'ha mostrat il·lusionat per aquesta commemoració ja que, assegura, fora de Barcelona és l'acte de més transcendència que ha organitzat un municipi per recordar aquelles dates. En aquest sentit, Pere Miró ha recordat que durant els Jocs va mantenir un contacte molt directe amb la Seu i ha elogiat l'eficàcia i determinació que va mostrar la ciutat. Alhora, ha destacat que encara avui "haver format part de Barcelona'92 és una credencial que obre portes", ja que el COI el segueix considerant com un excel·lent model d'organització.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, recorda que "va ser un moment molt especial per a la ciutat" i subratlla que "ha tingut conseqüències evidents en la Seu d'avui", ja que s'ha seguit treballant perquè el Parc del Segre "segueixi sent avui un espai integrat a la ciutat, continua sent una instal·lació esportiva d'altíssim nivell, amb centres de tecnificació, i també és una instal·lació turística", amb la nova denominació Ràfting Parc. Batalla, que va exercir de voluntari ara fa un quart de segle, ha remarcat que el recinte olímpic segueix acollint competicions del màxim nivell, com ara les finals de la Copa del Món d'enguany i, l'any 2019, els Mundials de piragüisme. També ha fet esment del fet que la Seu tornarà a reviure l'esperit olímpic l'any vinent amb l'organització dels Special Olympics, juntament amb Andorra la Vella.

Joan Ganyet, alcalde de la Seu entre 1983 i 2003, va rememorar com es va gestar la incorporació de la ciutat al projecte olímpic i va reivindicar el suport entusiasta que va donar Pasqual Maragall a la proposta urgellenca. A més a més, Ganyet va expressar el més sincer agraïment a la col·laboració i lleialtat que van trobar per part del Govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya de cara a tirar endavant les obres per reactivar la ciutat després dels aiguats de 1982. L'exalcalde també va esmentar l'esperit positiu que va marcar aquell repte i la implicació que hi va haver per part de tota la població, amb la col·laboració de 700 voluntaris, alguns dels quals han estat presents a l'acte commemoratiu.

Els parlaments també van comptar amb el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, que va subratllar el paper clau que van tenir per als actuals èxits de l'esport català tant els Jocs de 1992 com el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, del qual aquesta setmana s'ha celebrat el 30è aniversari. Figueras va confirmar, alhora, la intenció del Govern de tornar a projectar Catalunya a través de l'esport olímpic amb la preparació d'una candidatura als Jocs d'Hivern del 2030.

De la seva part, el president del Comitè d'Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa (ICF), Jean-Michel Prono, va resumir l'esperit d'aquests 25 anys amb el lema d'aquells Jocs: "Amics per sempre". Prono va viure l'esdeveniment des de primera línia, com a entrenador de l'equip espanyol d'eslàlom, i des d'aleshores ha mantingut un estret vincle tant amb la Seu com amb Catalunya, un fet que va agrair durant l'acte, presentat pel periodista de RàdioSeu i 'speaker' de la Copa del Món d'eslàlom, Ignasi Cervera.

Abans i després

A la part central de la commemoració, l'enginyer i director organitzatiu del 1992 a la Seu, Ramon Ganyet, va presentar el llibre Els Jocs Olímpics de 1992 i el Parc del Segre, editat per Salòria. Un ric recull d'imatges, dades i records tant del procés previ a l'esdeveniment com els dies de competició i l'evolució posterior que ha viscut el recinte olímpic. L'obra s'ha editat en tres idiomes -català, castellà i anglès-, amb petits canvis en cada versió ja que s'adrecen a públics diferents: el del país, l'estatal i l'internacional.

De la seva part, Enric Cobo, director general d'Arxius de la Generalitat, va explicar l'exposició retrospectiva, fruit de la tasca duta a terme per l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell i les aportacions d'arxius particulars de persones que van viure l'esdeveniment a la ciutat. La mostra s'estructura cronològicament i, com el llibre, comença recordant els precedents, continua amb els records de 1992 i es completa amb totes les competicions que s'ha organitzat posteriorment. A banda de fotografies, s'hi pot contemplar cartells, entrades, samarretes, gorres, banderes i, al centre de l'escenari, l'emblemàtica torxa. L'exposició romandrà oberta fins al 10 de setembre, tot coincidint amb la disputa per aquelles dates de les finals de la Copa del Món 2017 de Canoe Eslàlom.

Àmplia presència d'esportistes

La representació institucional s'ha completat amb la presència, entre molts altres, de l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives; el president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Jesús Fierro; el president de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme, Juan José Román; i el president d'honor del Cadí CK, Josep Castellarnau. També hi van ser diversos regidors i alcaldes de la comarca i una àmplia representació de l'eslàlom local, entre els quals la campiona olímpica Maialen Chourraut, la campiona continental Núria Vilarrubla i palistes de l'equip de 1992 com ara Xabi Etxaniz, actual seleccionador estatal; Marc Vicente, actual president del Cadí, i Pere Guerrero, tècnic de l'equip portuguès.

Amb nostàlgia i alegria alhora, Guerrero -que va finalitzar 28è en C1- recorda que competir a casa "va ser un cúmul de sensacions fortes, una experiència inoblidable" i que es va sentir "molt content de participar en uns dels millors Jocs Olímpics de la història". L'actual entrenador internacional hi afegeix que "competir a la Seu va ser molt emocionant, sobretot per la gran animació i recolzament de la gent” i que dels dies de competició en recorda "tota la Seu engalanada i de festa, gent coneguda i que coneixia de tota la vida que animava, donava forces i ens desitjava molta sort per a la competició". Els JO, conclou, "van transformar la ciutat; hi ha  un abans i un després, que la ciutat fos seu olímpica va permetre millorar infraestructures i equipaments: es van transformar alguns carrers i edificis i es va construir el  Parc  del Segre,  que és una  instal·lació  perfecta per a la competició i el entrenaments dels esportistes del nostre esport”.

De la seva part, Maialen Chourraut afirma que “si som aquí és gràcies als JO del 92”. L’any 1972 a Munic, el piragüisme va estar present com a esport d’exhibició, “però va ser olímpic per primer cop al 92 i ja des de llavors ha restat en el programa olímpic", remarca la palista basca resident a la Seu. La feina i esforç que s’han fet des d’aquell any "han fet que el nostre esport hagi crescut poc a poc”. Analitzant la situació actual del piragüisme, Chourraut considera que ara es gaudeix "de bona salut” perquè “l’equip està format per esportistes molt joves, d'altres de veterans com jo, i alguns que estan entremig" i que "hi ha joves que apunten molt alt". La campiona olímpica a Rio 2016 recorda que aquesta setmana passada, per exemple, al Mundial Júnior i U23 s'ha conquerit 4 medalles de plata en "una competició amb un nivell altíssim", cosa que "és un molt bon senyal" perquè "hi ha una flama encesa i hem de treballar perquè no s'apagui”.