La Seu d'Urgell i Montferrer i Castellbò, líders en recollida selectiva

La Seu d'Urgell és la millor ciutat de l'Alt Pirineu i de tota la demarcació de Lleida en recollida selectiva, segons l'informe actualitzat de l'Agència Catalana de Residus, que també situa Montferrer i Castellbò com el quart municipi que més recicla del territori i el número 1 dels ajuntaments d'entre 1.000 i 5.000 habitants. Les dades les ha presentat aquest divendres el director de l'ens, Josep Maria Tost, i confirmen un any més l'Alt Urgell com una de les comarques capdavanteres de Catalunya en la selecció de residus.

Concretament, la Seu ocupa el primer lloc al rànquing de municipis d'entre 5.000 i 15.000 habitants, amb un percentatge de selecció del 48,57%, prop de la meitat. La segueixen dues ciutats amb menys habitants com són Cervera (47,64) i Guissona (47,35). Ja a més distància, el quart lloc és per a Mollerussa (33,22), la ciutat més gran d'aquest grup; i el cinquè, per a Agramunt (31,20). Pel que fa a ciutats més grans, Tàrrega, amb més de 16.500 habitants, queda encara més lluny de la Seu (28,89). El mateix passa amb la ciutat de Lleida (que només arriba al 26,60) i amb Balaguer (24,01).

Pel que fa al grup de municipis d'entre 1.000 i 5.000 habitants, Montferrer i Castellbò ocupa el lloc número 1 amb un percentatge del 49,99%. El segueixen a poca distància Sant Guim de Freixenet (48,74), Torà (48,60) i, en quart lloc, Sort (48,08), D'aquesta manera, la població del Pallars Sobirà -que té 2.128 habitants- és la capital de comarca que més recicla. 

Als municipis de menys de 1.000 habitants, Ribera d'Urgellet també destaca amb un cinquè lloc (49,80%), només superat per Verdú (el millor de la demarcació, amb un 54,16%) Esterri de Cardós (51,49), Fondarella (50,43) i la Guingueta d'Àneu (49,95).

El Pallars Sobirà es confirma com la millor comarca en recollida selectiva a la demarcació(46,47%), després que l'any 2015 va adoptar el sistema porta a porta. Tot i això, l'Agència Catalana ha admès que aquest darrer any el Sobirà ha patit un lleuger descens, atès que l'any anterior va arribar fins al 48,16. A poca distància, en segon lloc hi figura l'Alt Urgell, que manté així la seva posició com un dels referents de Catalunya en reciclatge. A les comarques de la plana, la Segarra i l'Urgell són les úniques que superen la mitjana catalana, que és del 32%.

A l'altre extrem de la taula, la Cerdanya és la comarca amb pitjors dades: només recicla un 22,3% de les deixalles, malgrat que ha millorat respecte del 19,5% de l'any anterior.

Al conjunt de Catalunya, el millor resultat és per a Osona, que tot i ser una comarca més poblada -uns 155.000 habitants- arriba a un percentatge del 52,36%.

Josep Maria Tost ha defensat que incrementar la recollida selectiva de l'orgànica és clau, perquè “sense ella és impossible assolir els objectius comunitaris". Ha recordat que també és important la recollida selectiva dels grans productors de residus, perquè "més del 50% dels envasos de vidre provenen d'hotels, bars i restaurants", així com millorar la recollida a les capitals de comarca i als municipis de més de 50.000 habitants, “on hi ha milers de tones".

Generació de residus municipals

L’any 2017, al conjunt de l´àmbit de Lleida i l’Alt Pirineu es van generar 198.603 tones de residus municipals. Hi va haver un augment d’un 2,19% respecte l’any 2016, quan s’havien generat 194.355 tones. La generació per càpita s’ha situat en 1,26 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya que és d’1,40 kg/hab./dia.

La zona que va generar més residus per càpita va ser la Val d’Aran, amb un rati de 2,68 kg/hab./dia, o 979,51 kg/hab./any. En canvi, la comarca que en va generar menys va ser les Garrigues, amb 1,09 per dia, o 396,63 per any. El 2016 Val d’Aran havia estat també la més generadora de residus, amb un rati de 2,69 kg/hab./dia, o 983,39 per any.

Els municipis amb influència del turisme es ressenten en la gestió de residus. Aquest fet pot estar relacionat amb l’índex de recollida selectiva de la Cerdanya, el rati de generació de residus a la Vall d’Aran o el percentatge d’impropis en aquesta comarca.