La Seu ha anellat 3.827 ocells de 65 espècies des de 1998
Enguany fa deu anys que es duen a terme de manera regular campanyes d’anellament d’ocells a la Seu d’Urgell. L’Ajuntament urgellenc fa balanç d’aquesta tasca aquest dissabte al migdia, a la Sala de Sant Domènec. A l'acte es presenten les dades més interessants que ha recopilat durant aquest període el responsable principal de l’activitat, l’ornitòleg Jordi Dalmau.
Des de 1998 s’ha anellat a la Seu un total de 3.827 ocells de 65 espècies diferents. Això deixa testimoni de la gran diversitat d’ocells que hi ha a la vora del Segre. Alhora, s’ha practicat 617 autocontrols; és a dir, captures d’ocells que ja havien estat anellats a la Seu prèviament. Les captures més interessants van ser la d’un pinsà comú al cap de cinc anys i quatre dies i la d’una mallarenga carbonera que duia l’anell identificatiu des de feia dos anys, sis mesos i 26 dies.
També s’han fet moltes recuperacions, que és com s’anomena la captura d’ocells que prèviament han estat anellats en d’altres indrets. En aquest punt, per exemple, el 2001 es va localitzar un blauet anellat pocs dies abans a Girona; el 2002, un teixidor provinent de Het Zwarte Meer (Holanda); el 2003, una boscarla de Canyar vinguda de Múrcia, i el 2004 i el 2006, tallarols de casquet anellats a Flandes.
Segons els experts, l’anellament serveix precisament per estudiar millor el comportament dels ocells, les èpoques en les quals fan la migració i els recorreguts que fan. La tardor sol estar marcada per una minva d’espècies, que en canvi augmenten a la primavera. Alhora, les hores centrals del dia són les millors per realitzar captures.
L’anellament ha permès la descoberta d’espècies noves, que no havien estat vistes mai abans a l’entorn del Segre. És el cas del mosquiter xiulaire o bé el repicatalons petit, amb plomatges i hàbits discrets per passar desapercebuts.
L’alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, considera que els resultats d’aquests deu anys “han superat amb escreix els objectius proposats quan es van iniciar les campanyes d’anellament”. Una activitat que també s’ha aproftat per promoure visites pedagògiques per part d’escoles i famílies, amb l’objectiu que els infants adquireixin un millor coneixement dels ocells i més sensibilitat per la natura.
L’anellament es fa mitjançant la col.locació d’una anella numerada als ocells capturats, els quals es torna a alliberat un cop s’ha pres nota del pes i la mida de les ales, entre d’altres referents.