La Seu insta el Govern a recuperar les lleis per fer front a l'emergència social
El darrer ple ordinari de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, aquest febrer, ha aprovat per unanimitat una moció per instar la Generalitat a "fer front a la situació d'emergència social" tot posant en pràctica, malgrat l'oposició de l'Estat espanyol, lleis aprovades pel Parlament com ara la que estableix un impost especial als bancs, el Decret contra la Pobresa Energètica i la Llei d'Emergència Habitacional. Totes aquestes i altres normes pensades per atendre els col·lectius més afectats per la crisi han estat sistemàticament suspeses pel Tribunal Constitucional.
Des de l'equip de govern, la tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones, Anna Vives, va expressar el suport a la moció després de l'esmena presentada pel PDeCAT pel que fa als criteris d'atorgament dels ajuts per pobresa energètica. Vives va destacar que la posada en marxa d'aquesta llei ha servit per comprovar que "els barems no estan equiparats a d'altres tipus d'ajuts, cosa que fa que hi hagi greuges amb destinataris d'altres ajuts", un fet que es vol ara corregir. Vives espera que la mesura es pugui aplicar "quan tinguem Govern".
El portaveu de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig, es va mostrar també d'acord en la necessitat d'aturar les desigualtats i garantir una millor distribució de la riquesa. Ordeig també va incidir en "l'augment de les desigualtats territorials" pel que fa a regions com l'Alt Pirineu, especialment en àmbits com ara la sanitat. Ordeig va valorar positivament que la moció "posi deures" al Parlament i al Govern, però creu que també hauria de fer referència a les competències que corresponen a l'Ajuntament.
Des d'ERC, Xavi Munt va compartir "la necessitat de recuperar les 46 lleis tombades pel Tribunal Constitucional i el Govern espanyol". Munt considera "especialment greu" el fet que la immensa majoria d'aquestes lleis "no tenen res a veure" amb el procés independentista "i sí tenen molt a veure amb el benestar i el progrés de la nostra societat", cosa que "ha afectat a l'hora de no poder implementar polítiques socials i millores en la recaptació d'impostos per tal de fer avançar el nostre país". El regidor republicà considera especialment flagrant el cas de la Llei d'Emergència Habitacional, que preveu prohibir els desnonaments exprés, sancionar els grans propietaris de pisos buits i evitar els talls en serveis bàsics com ara llum o gas.
Des de la CUP, Pau Lozano va apuntar que la majoria de lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional Espanyol "han estat víctimes d'una interpretació rígida de la Constitució de 1978, enfront la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya expressada al Parlament, on aquestes lleis es van aprovar per una àmplia majoria". Durant aquest temps, segons recorden des de la CUP, el TC espanyol "ha suspès fins a 46 lleis" que tenien per objectiu donar resposta als problemes socials més greus de Catalunya. Tot la dificultat legal, el portaveu cupaire creu que hi ha "la necessitat urgent que les institucions catalanes posin fil a l'agulla per començar a desenvolupar i fer efectives les lleis i els reglaments".
El ple descarta declarar la Seu 'Municipi de la República Catalana'
D'altra banda, el ple municipal ha descartat l'altra moció presentada per la CUP, que proposava declarar la Seu 'Municipi de la República Catalana' i explicitar-ho amb la instal·lació de cartells indicatius a les entrades principals de la ciutat. La proposta només va tenir un vot favorable, mentre que el PDeCAT i ERC es van abstenir i Compromís hi va votar en contra.
Per l'equip de govern, el primer tinent d'alcalde, Jesús Fierro, va recordar que el grup del PDeCAT sempre dóna suport a propostes de caire sobiranista en base a les mocions plantejades per les associacions de municipis. Així, Fierro va justificar l'abstenció tot adduint que cap d'aquestes entitats no ha plantejat per ara estendre aquesta petició al conjunt del país.
El portaveu d'ERC, Xavi Munt, va recordar que el seu grup havia plantejat que la Seu incorporés el rètol 'Municipi per la independència' però que es va posposar pels fets de l'1-O, i va proposar recuperar aquesta opció, ja que és la més estesa en municipis d'arreu de Catalunya, la majoria adherits a l'AMI. Munt va apuntar que s'abstenien perquè no s'havia acceptat aquesta transacció.
Des de Compromís, Conxita Rabasa va mostrar el rebuig a aquesta possibilitat en considerar "una contradicció desplegar la República, quan de moment és simbòlica". Més enllà de quin ha de ser el futur del país, Rabasa va defensar que "els carrers han de ser de tots" i que "en uns moments de polarització, no s'ha d'aplicar la màxima de quant pitjor millor", alhora que va demanar que "no es banalitzi els símbols".
En la resposta, el portaveu de la CUP, Pau Lozano, va defensar que "efectivament, els carrers són de tots, i per això cal reflectir la voluntat popular". En aquest sentit, Lozano va qualificar d'"hipòcrita" i "victimista" el posicionament de Compromís, perquè "últimament estem veient que els carrers ja no són de tots sinó que són de l'Estat espanyol, que està destrossant la voluntat democràtica del poble català expressada a les urnes". El regidor cupaire, alhora, va lamentar l'abstenció del PDeCAT i ERC perquè considera que "encara que sigui un gest simbòlic, ja s'ha acabat el temps de reclamar la independència i ara el que toca és desplegar la República, que no vol dir altra cosa que construir un nou Estat".