Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Seu reclama "l'absolució dels presos polítics" i recolza la resolució del Parlament sobre convivència

La Seu reclama "l'absolució dels presos polítics" i recolza la resolució del Parlament sobre convivència

Aprovades ambdues mocions amb el vot favorable del PDeCAT, ERC i la CUP en tots els punts. Entre d'altres, el segon text reprova Felip VI pel seu posicionament amb relació a la repressió policial de l'1-O
Ple de l'Ajuntament de la Seu - Novembre 2018
14/11/2018 20:30

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns una moció "a favor de l'absolució dels presos polítics". El text va tirar endavant amb el vot favorable dels tres grups que l’havien presentat conjuntament (PDeCAT, ERC i CUP); és a dir, 11 dels 17 regidors del consistori, mentre que Compromís va recolzar els punts 1 i 6 però es va abstenir a la resta (2, 3, 4 i 5).

En referència a les elevades penes de presó sol·licitades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat espanyol contra líders polítics i cívics catalans, com també contra la cúpula del Departament d'Interior durant l'1-O, la moció, que va llegir l'alcalde Albert Batalla (PDeCAT) comença amb el "rebuig rotund" a aquestes peticions de condemna. El segon punt exigeix l'absolució dels encausats "per fets inexistents, en base a un relat inventat que té com a objectiu el càstig i l'escarment". El punt 3 denuncia "la manca de separació de poders a l’Estat espanyol" i "la manipulació de la realitat per crear un relat que es basi en una violència que no va existir mai en tots els actes i manifestacions pacífiques del poble català".

El punt 4 exigeix "la llibertat incondicional i immediata de tots els presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats", i el 5 mostra "el suport i la solidaritat a tothom qui pateix la repressió per part de l'Estat, i als seus familiars i amics". Finalment el punt 6 contempla traslladar aquest acord als grups del Parlament, a la Generalitat, al Congrés espanyol, al Parlament Europeu, a l'Alt Comissariat de Nacions Unides pels Drets Humans, a l'Associació Catalana de Municipis i a l'AMI.

En nom de Compromís X La Seu, Conxita Rabasa va expressar el suport al primer punt tot assegurant que l'actual empresonament de representants polítics i cívics catalans "és injust", però va qüestionar la resta de la moció. Rabasa va afirmar que "si a la base de l'Estat, amb tots els defectes que tingui, hi comença a haver ingerències, anem malament" i en aquest punt va al·ludir a l'intent de cop d'estat del 23-F. A més a més, la regidora de Compromís considera que les peticions de presó són fruit de "la resposta d'alguns governs de l’Estat espanyol”, perquè creu que l'actitud de l’actual executiu del PSOE és “totalment diferent” de la del PP. Rabasa hi va afegir que "hi hauria d’haver més transparència i coherència per part dels partits" i, segons va dir, "tothom sap que hi està havent múltiples reunions bilaterals entre Generalitat i Estat, entre Artadi, Aragonès i Campuzano, amb gent de la Moncloa". D'altra banda, va apuntar que "les sentències judicials són opinables, però s’han de respectar", i va concloure que "la polarització entre Espanya i els catalans no porta enlloc" i que "no es pot desprestigiar les institucions".

Sobre aquestes qüestions, el portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, va valorar que "tot aquest argumentari profund està molt bé, però al final la realitat actual és que hi ha gent a la presó, injustament tal com s'ha dit; que hi ha una vulneració flagrant dels seus drets i dels nostres drets, perquè al cap i a la fi són representants polítics nostres, i que s'està vulnerant drets com ara el dels infants a poder estar amb els seus pares". Sobre la consideració de Compromís en el sentit que s'hauria pogut consensuar un text diferent, Viaplana va recordar que aquesta és una moció que ha tramès a tots els ajuntaments l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que, en tot cas, el text és la resposta a "un moment polític greu, en què ja es posa en qüestió la democràcia mateixa".

El regidor de la CUP, Pau Lozano, hi va afegir que la causa judicial contra els líders polítics catalans "és una injustícia aberrant" i considera que "Compromís X La Seu ha perdut una bona oportunitat per sumar-s'hi, i a més a més ho ha fet amb una sèrie d'arguments bastant lamentables al nostre entendre, i amb una defensa a ultrança del govern espanyol actual que no tenia gaire sentit en el marc d'aquesta moció". Lozano va més enllà i creu que l'Ajuntament de la Seu hauria de penjar una pancarta al balcó consistorial per reclamar la llibertat dels presos i exiliats.

Albert Batalla hi va afegir que a l'anunci d'aquestes peticions de presó s'hi ha sumat, aquest dilluns mateix, la confirmació de la condemna de prop de 5 milions d'euros contra l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau amb relació al 9-N. Batalla va expressar que "com a ajuntament que va participar directament del 9-N, hem d'expressar la condemna i el més absolut desacord amb aquesta sentència del Tribunal de Cuentas, presidit per una exministra del govern Aznar (Margarita Mariscal de Gante)".

Suport a la resolució del Parlament

Al mateix ple, l'Ajuntament de la Seu va aprovar mostrar el "ple suport" a la resolució 92/12 del Parlament sobre "la priorització de l'agenda social i la recuperació de la convivència a Catalunya". PDeCAT, ERC i CUP van votar-hi a favor, mentre que Compromís es va abstenir en els dos punts posats a debat.

Entre d'altres aspectes, la resolució parlamentària "reprova els actes repressius contra la ciutadania i condemna les amenaces d'aplicació de l'article 155, la il·legalització de partits polítics catalans, la judicialització de la política i la violència exercida contra els drets fonamentals". En aquest sentit, l'acord insta les institucions i els partits catalans "al diàleg, a l'acord i al respecte a la pluralitat", alhora que condemna "el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1-O". Per això, la cambra "referma el compromís amb els valors republicans i aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica", en referència a la casa reial espanyola.

Durant el debat, el portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, va qüestionar la presentació d'aquesta moció al ple municipal. Ordeig va adduir que "si s'hagués volgut parlar de problemàtiques socials, hi estaríem d’acord", però creu que la resta de grups del consistori "van a la una en això per passar de puntetes en temes de la Seu, no només en tractament i en importància sinó perquè els posa d'acord". El també diputat va dir que estan "d’acord en la convivència, la pluralitat, la no il·legalització, el diàleg o el rebuig al discurs del Rei", però va considerar "no acceptable" que a la resolució del Parlament es digui "que la monarquia és antidemocràtica", i conclou que la moció "està feta amb una altra intenció". Ordeig opina que "és un error portar sistemàticament als ajuntaments resolucions del Parlament" perquè creu que "no té res a veure amb la Seu i barreja coses com ara la cohesió social, quan el Govern ha retallat en mestres o ha tancat llars d’infants".

Sobre aquest posicionament, Albert Batalla va respondre que "aquest és un ple de 14 punts i la gran majoria són de temes exclusius de la Seu; i si repassem tots els plenaris, la immensa majoria de punts són exclusius de la Seu". L'alcalde urgellenc afirma que "el que seria estrany és que el govern municipal fes mocions per impulsar quelcom del govern municipal; per tant, el normal és que les impulsi de temes que afecten la ciutat en tant que forma part d’un país". I quant a la llar d'infants, Batalla va recordar que "caldria afegir que a la Seu, quan es va tancar una guarderia, se’n va obrir una altra, i més gran, i a més a més, a diferència de quan governava el PSC, sempre s’hi ha donat resposta al 100% de places demanades".

Per ERC, Francesc Viaplana va assegurar que veia "difícil dir que no a aquesta moció, perquè actualment la monarquia espanyola no hi ha per on agafar-la, ja sigui pel missatge del 3-O, que va deixar tothom esparverat, o per seva mateixa actuació com a cap d'Estat, que hauria de fer una funció diplomàtica i el que acaba fent és de comissionista directe en tractes amb països com l'Aràbia Saudita". Viaplana va defensar la necessitat de tractar al ple "una realitat que és tant de la Seu com del país" i va reiterar que "la monarquia espanyola, en tant que hereva del franquisme, és antidemocràtica", alhora que veu "difícil de defensar que una persona, per ser fill d'algú, sigui diferent".

El portaveu de la CUP, Pau Lozano, va lamentar "que es posés en entredit la presentació d'aquestes mocions al ple municipal". Per Lozano, "quan el Parlament de Catalunya aprova una resolució i l'Estat espanyol intenta recórrer-la, o bé intenta que no tingui eficàcia, sí que és important que el món municipal estigui al costat de la voluntat popular i enfront de l'estat opressor; i per tant, sí que és important aprovar aquesta moció".