Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La Seu s'adhereix al programa d'identificació de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista

La Seu s'adhereix al programa d'identificació de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista

La moció d'ERC va rebre el suport de la resta de grups. El text preveu col·laborar en la localització de les víctimes mitjançant l'ADN i donar a conèixer el projecte a les famílies interessades
Exhumació en una fossa comuna de la dictadura franquista a Tremp
20/12/2016 11:45

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell s'ha adherit al Programa d'Identificació Genètica de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La proposta, presentada pel grup municipal d'ERC, es va aprovar al darrer plenari municipal, la setmana passada, amb el suport de la resta de grups: CiU, Compromís i la CUP.

La moció preveu que la Seu doni a conèixer, mitjançant accions com ara una xerrada informativa, el procediment iniciat per ajudar les persones que van perdre algun familiar a mitjan segle XX per motius polítics a poder identificar-los i concedir-los una sepultura digna. El text també contempla que personal de l'Ajuntament rebin formació per poder explicar els tràmits que cal seguir i que el consistori n'informi des dels seus canals de comunicació, com ara el portal web. L'acció es farà en coordinació amb el Departament d'Afers Exteriors de la Generalitat.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, va expressar el ple suport del grup de CiU i la necessitat de retornar la dignitat "a les persones que van patir la repressió de la dictadura o bé els estralls de la guerra" i que ho van pagar amb la vida, alhora que es vol "tancar una ferida que encara avui resta oberta".

Des de Compromís, Conxita Rabasa també es va mostrar totalment d'acord amb la mesura. Rabasa va recordar que ara fa una dècada el Govern espanyol ja va aprovar una llei per a la reparació de les víctimes i la Generalitat va crear el Memorial Democràtic, si bé no contemplava l'obertura de fosses tal com es proposa ara. Alhora, la regidora va fer una crida a "donar un toc humà" a aquesta recerca, en el sentit que les morts causades per la guerra i la dictadura al Pirineu van tenir en alguns casos un rerefons no només polític sinó també d'enfrontaments personals.

Per la CUP, Pau Lozano va "celebrar" que es tiri endavant aquesta mesura "després de 40 anys de suposada democràcia i de fi del franquisme". En aquest sentit, Lozano va apuntar que aquesta reparació de les víctimes "s'hauria d'haver fet molt abans", tenint en compte que molts familiars que van conèixer els desapareguts ja han mort o bé ja tenen una edat molt avançada.

370 fosses comunes

En l'exposició de motius, el regidor d'ERC Xavi Munt va exposar que a Catalunya hi ha, confirmades, més de 370 fosses comunes relacionades amb la Guerra Civil i el franquisme, de les quals només se n'ha explorat 4; i d'aquestes, només s'ha localitzat 56 cadàvers i se n'ha identificat 5. Per contra, hi ha més de 4.600 famílies que han demanat la identificació de parents morts al Registre de Persones Desaparegudes, i es calcula que hi ha una quantitat semblant que encara no ho han fet. A través d'aquest programa, el Govern vol "donar resposta a la legítima demanda de les famílies".

L'Hospital de la Vall d'Hebron centralitzarà la gestió del banc de dades d'ADN per tal de localitzar les restes de persones desaparegudes durant el conflicte armat i la posterior dictadura. A banda del Departament d'Afers Exteriors, també hi col·laboren les conselleries de Salut i de Justícia de la Generalitat. Al Pirineu ja s'han fet algunes accions en aquesta línia, com ara la localització, l'octubre passat, d'un veí de Tremp que el 1948, després de ser detingut per suposada col·laboració amb els maquis, presumiblement va ser assassinat en dependències policials i després enterrat en una fossa. El Pallars i les Terres de l'Ebre són entre les zones on el franquisme es va acarnissar més amb els desafectes al règim després de la guerra.