La Seu se suma al Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones

La plaça Soldevila de la Seu d'Urgell ha acollit aquest dilluns al migdia l'acte central del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Un grup de representants d'institucions i col·lectius de la ciutat s'ha reunit enfront del Mur del Civisme, on s'ha llegit el manifest conjunt de la jornada i s'ha publicat dades relatives a les conseqüències de la violència de gènere.

L'acte l'han encapçalat la tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones, Marian Lamolla, i l'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, juntament amb el vicealcalde, Francesc Viaplana, i el vicepresident del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Martí Riera. Lamolla ha fet referència a les dades recopilades des del 2016 i n'ha destacat que, segons aquests estudis, "el 64% de dones han estat víctimes d'algun tipus de violència per part d'homes, ja siguin del seu entorn o bé desconeguts; que gairebé la meitat d'aquestes dones tenien entre 16 i 29 anys i que un 12% han patit algun fet molt greu de violència masclista en la seva infantesa".

Pel que fa específicament a l'Alt Urgell, s'ha destacat que aquest 2019 el Servei d'Intervenció Especialitzada ha atès 87 dones de la comarca. Lamolla matisa que "això no vol dir que siguin el total de dones víctimes, perquè n'hi pot haver que no s'hi adrecen per desconeixement, per por o bé perquè no volen facilitar les seves dades".

El manifest de la jornada, a grans trets, denuncia aquestes dades i també la presència de violència en espais públics, però destaca el fet que "les dones han trencat el silenci" a "uns nivells de violència que no podem tolerar", com també la resposta de "les dones joves com a punta de llança d'aquesta transformació". També lamenten que el sistema judicial espanyol reprodueix un model considerat com a "patriarcal" perquè "deixa impunes els agressors".

Activitats de Feministes Alt Urgell

D'altra banda, el col·lectiu Feministes Alt Urgell ha anunciat l'organització d'un conjunt d'activitats per a aquesta setmana a l'entorn del 25-M, que comencen avui dilluns amb una marxa de torxes des de la plaça dels Oms. En tots aquests actes, l'horari d'inici serà a les 8 del vespre.

Aquest dimarts, a l'Espai Cowork, es durà a terme un 'Taller d'autodefensa autodidacta'. I dijous, a l'Ateneu Alt Urgell, hi haurà 'La Nit de la Viatgera'. Aquestes dues activitats són "no mixtes"; és a dir, amb accés només per a dones. Finalment divendres, també a l'Ateneu Alt Urgell, s'oferirà la xerrada 'Palestina amb perspectiva de gènere'.

Més visites al SIAD i menys trucades al telèfon d'atenció

Segons ha fet públic aquest dilluns la delegació del Govern català a Lleida, el nombre d'atencions per casos de violència masclista a les regions de Ponent i de l'Alt Pirineu i Aran ha crescut aquest 2019 un 26'6% en comparació amb l'any passat. En concret, els 9 punts de Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) que en formen part han atès 1.754 sol·licituds, de les quals 343 eren per violència de gènere, mentre que al 2018 van ser 252.

En canvi, el nombre de trucades que ha rebut els deu primers mesos de l'any el telèfon d'atenció a les dones (900 900 120) s'ha reduït gairebé un 15% en relació a l'any passat. Mentre que al 2018 s'hi van fer 311 trucades, el 2019 la xifra ha estat de 265; és a dir, 46 menys. La franja d'entre 31 i 50 anys és la que més ha trucat, seguida de la d'entre 51 i 60 anys. Els tipus de violència sobre els quals s'ha consultat han estat la psicològica, principalment, seguida de la física. L'àmbit de la violència majoritari de les consultes és la de la parella.

Manifest del 25.11.2019 (ACM)

D'uns anys ençà, les violències masclistes, i especialment les violències sexuals, s'han situat al centre de les notícies, les xarxessocialsi,fins i tot, deles festes majors dels nostres pobles i ciutats. Aquestes violències contra les dones, tradicionalment invisibilitzades, han sigut exposades públicament per les seves supervivents per denunciar un sistema patriarcal que ens oprimeix, ens silencia i ens mata. S'ha posat en evidència que el problema no són els espais públics, els locals d'oci o les festes populars, perquè aquestes violències masclistes també les patim als nostres llocs de feina i a casa. Les violències contra les dones persisteixen any rereany, en una societat patriarcal que es resisteix a perdre un statu quoque situa les dones en una posició de desigualtat.

Tot i això, les dones hem trencat el silenci i no farem ni un pas enrere. Diuen que una societat té els nivells de violència que pot tolerar i nosaltres hem dit prou. Ens hem alçat amb el crit de sororitat "jo sí que et crec, germana" perquè no hi ha cap altra resposta possible front aquest greu atac contra els Drets Humans.Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l'estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones.

Les dones hem posat nom a unes violències sexuals fins ara naturalitzades i minimitzades, hem perdut la por a assenyalar i denunciar els agressors i volem situar al seu llocla vergonya que suposa patir una agressió sexual, perquè ja no ens volem culpabilitzar més. Per això, hem treballat des de molts espais diferents: des dels moviments feministes, les associacions, les comissions de festes dels barris, les administracions públiques, i això també s'ha traslladat als carrers. Hem fet palès que una societat on les dones són agredides sexualment no garanteix els seus drets de ciutadania.Encara avui es fa imprescindible seguir treballantconjuntamenti coordinadament amb la implicació de totes les administracions i agents socials per l'erradicació de totes les violències masclistesi la reparació de totes les supervivents.També cal reconèixer la lluita constant i incansable dels moviments feministes,que no han deixat de crearles contranarrativessobre la violència sexual que ens han permès posicionar-nos en un altre lloc davant d'unes agressions que ens volen infondre la por.

Aquí, les dones joves han estat la punta de llança d’aquesta transformació. Elles són les protagonistes d’aquest punt d’inflexió, esdevenint la generació d’un canvi tan urgent com imprescindible. Els moviments feministes han sortit al carrer dia rere dia i han cregut sempre en les supervivents. Han fet saber que el consentiment és un element central a l'hora d'entendre la sexualitat, que el consentiment és reversible i que cal renovar-lo, que només un sí és sí i que tot això és innegociable. També han denunciat una justícia patriarcal que reprodueix el sexisme en les seves sentències i deixa impunes als agressors. Per últim, no volem acabar aquest manifest sense reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents i de les que han estat assassinades, de les que han trencat el silenci i de les que lluiten dia a dia per fer-ho. Germanes, no esteu soles! El moviment feminista és imparable i la nostra sororitat és la nostra força. Cridem juntes: si en toquen a una, ens toquen a totes