Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / La temperatura mitjana anual d'Andorra puja 0,29º C per decenni

La temperatura mitjana anual d'Andorra puja 0,29º C per decenni

Un estudi del CENMA mostra una tendència de valors tèrmics a l'alça i precipitacions a la baixa, tot i que amb contrastos en funció de cada any. L'òrgan aconsella seguir analitzant l'evolució per avançar-se a les possibles conseqüències
20/08/2019 18:35

Les temperatures mitjanes anuals a Andorra experimenten un increment mitjà de 0,29ºC per decenni, segons un estudi que ha presentat el Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA). Des d'aquest òrgan de l'Institut d'Estudis Andorrans valoren aquesta xifra com "un canvi estadísticament significatiu". L'anàlisi de dades es fa en el marc del projecte Clim'py, que inclou d'altres administracions dels Pirineus i monitoritza l'evolució del canvi climàtic a la serralada. 

Dins d'aquest estudi també s’han actualitzat els 27 indicadors climàtics proposats per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). El càlcul d’aquests índexs permet caracteritzar el clima i fer un seguiment històric per detectar canvis, amb els canvis de temperatura i de precipitació com a principals factors a tenir en compte.

Segons l'informe, en el període que va de 1990 a 2015, la majoria d'anys hi ha hagut una temperatura anual més alta que la mitjana; concretament, en 16 d'aquests 25 anys, mentre que els 9 restants ha fet més fred de l'habitual. Destaquen els casos de 2010 i 2011, quan es va viure l'any més fred de les darreres dècades (quasi 1 grau per sota la mitjana) i, tot seguit, el més càlid des que hi ha reculls estadístics (més d'1 grau per damunt).

En canvi, els 40 anys anteriors -de 1950 a 1989- només s'havia superat la mitjana de temperatura en cinc ocasions, mentre que la resta d'anys sempre va ser per sota de la mitjana, amb el 1972 com l'any més fred (quasi 2 graus per sota), seguit de 1963 i 1956.

Alts i baixos en les precipitacions

Un altre índex estudiat, el SU25, indica que, segons el CENMA, el nombre de dies de l'any amb temperatures iguals o superiors a 25ºC segueix una tendència a l'alça, tot i que amb constants alts i baixos en funció dels anys, un fet que ja es produïa dècades enrere.

Així, per exemple, els anys 1998, 2003, 2011 i 2015 hi va haver al voltant de 40 dies considerats "d'estiu", mentre que en canvi els anys 1999, 2002, 2004, 2008 i 2010 van ser tot just uns 20. L'any amb més dies calorosos va ser ara fa 25 anys, el 1994, amb prop de 60. A l'altre extrem, el 2013 no van arribar ni a una desena.

De la seva part, els resultats dels índexs de precipitació mostren un descens en el nombre de dies amb intensitats més baixes, essent aquesta tendència negativa més marcada pels valors de 10 mm que pels de 20 mm. Pel que fa a les intensitats de 50 mm, no existeix una tendència significativa.

Adaptar-se als canvis

El CENMA conclou que "els Pirineus no estan exclosos del context actual de canvi climàtic, com la majoria de zones de muntanya" i que "de fet, els canvis detectats a les muntanyes són més significatius que en altres zones". Aquest fet, afirmen, "fa que les zones de muntanya, entre elles els Pirineus, siguin una de les zones amb una major vulnerabilitat al canvi climàtic". Per això, la directora de l'estudi, Anna Albalat, considera "important continuar estudiant i treballant per entendre millor els efectes d’aquest escalfament sobre el territori andorrà, per poder dissenyar i aplicar les estratègies d’adaptació més adients i així poder reduir-ne la vulnerabilitat".

  • Anomalia de temperatura mitjana a Andorra, 1950-2015 (CENMA)
  • Dies de l'any amb temperatures a partir de 25º C a Andorra, 1950-2015 (CENMA)