Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'Ajuntament de la Seu aprova una moció per l'amnistia i en defensa del dret d'autodeterminació

L'Ajuntament de la Seu aprova una moció per l'amnistia i en defensa del dret d'autodeterminació

El document expressa la "tristor i profunda indignació" amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol. L'equip de govern (Junts i ERC) ha ratificat íntegrament la proposta de l'ACM; Compromís ha recolzat els punts 8 i 10 i la CUP ha votat a favor de tots els punts tret del 6
Ple extraordinari de l'Ajuntament de la Seu
16/10/2019 12:10

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dimarts una moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem espanyol pel judici contra l'1 d'octubre. El text, proposat per l'Associació Catalana de Municipis i que consta de 10 punts, es va aprovar amb el ple suport de l'equip de govern (Junts per la Seu i ERC), mentre que els grups de Compromís i la CUP van votar els punts per separat. La sessió, de caràcter extraordinari, va comptar amb una notable assistència de veïns i veïnes que van omplir la sala d'actes del consistori.

Concretament, Compromís X La Seu va votar a favor dels punts 8 i 10 -que fan referència a seguir treballant pel diàleg i els principis democràtics i a traslladar l'acord a les diverses administracions superiors- mentre que va votar en contra dels punts 1, 2, 6 i 8 i es va abstenir en els punts 3, 4, 5 i 9. De la seva part, la CUP va donar suport a tots els punts de la moció amb l'excepció del punt 6.

Així, aquest punt 6 va tirar endavant amb 8 vots favorables. De la seva part, els punts 1, 2, 3, 4, 5, 7 i 9 es van aprovar amb 9 vots a favor; i els punts 8 i 10 es van acordar per unanimitat. Al ple no hi van poder assistir una regidora de l'equip de govern i un regidor de la CUP.

En nom de l'equip de govern, l'alcalde Jordi Fàbrega va llegir el text íntegre, que en el seu títol demana "l'amnistia per a les persones preses polítiques catalanes" i reivindica el dret d'autodeterminació. El document comença assegurant que "definitivament, la democràcia a l'Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort i que "aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir" perquè "en democràcia, votar no és cap delicte" i "les idees no es jutgen". El text expressa també la "tristor i profunda indignació" amb la sentència, que, hi afegeixen, "suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives". 

El manifest també alerta que "el judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat", en què "l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, o agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència". També s'hi constata que "les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte". Tot i això, a la moció s'hi constata que la sentència "no atura" la voluntat d'acabar amb el "règim del 78" i de reivindicar el dret a l’autodeterminació i "a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana".

Els ajuntaments que s'adhereixen a la moció, com el de la Seu, reproven "l'actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica", tot recordant que "per exemple, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que es trobaven en presó preventiva". L’incompliment d’aquesta resolució, conclouen, "va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència". I que "aquesta actitud recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania".

En el torn d'intervenció dels grups, el portaveu de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig, va expressar la seva voluntat d'arribar a consensos mitjançant transaccions en mocions vinculades a la política nacional, si bé va matisar que en aquest cas era complicat atès que és un text comú proposat per l'ACM a tots els ajuntaments catalans. Per això, Ordeig va demanar la votació separada dels punts, que l'equip de govern va acceptar.

Pel que fa al sentit del vot, Compromís va donar suport als punts que fan referència a la voluntat de diàleg, mentre que es va abstenir en punts en què es reivindica el caràcter pacífic del moviment independentista, perquè tot i estar-hi d'acord creuen que "la resta del redactat s'hauria pogut fer diferent"; i pel que fa a la consulta, tampoc no en comparteixen "l'enfocament" i creuen que "caldria trobar un punt intermedi". Finalment, Ordeig va anunciar el vot en contra de quatre dels punts perquè considera que "hi ha expressions que no s'ajusten a la realitat". El també diputat hi va afegir que "són dies tristos per a tothom i ningú no pot estar content de tot el que està passant", però que "cal que tothom busqui el camí per intentar reconduir això i que les coses vagin millor".

La portaveu de la CUP, Xènia Antona, va mostrar el suport al conjunt de la moció però va anunciar l'abstenció en el punt 6, que proposa "comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat". Antona va recordar que "des de fa dos anys ha existeix una assemblea d'electes alternativa, a la qual la CUP hi va donar suport tot i la seva estructura vertical", i demana que s'aclareixi "en què consisteix, quina funcionalitat té aquesta potent proposta" i evitar "que quedi en no res".

La regidora de la CUP també va matisar que al text introductori hi trobaven a faltar "una menció al moviment popular i l'autoorganització", perquè "per abanderar-se de la lluita, com es diu al text, cal contemplar el treball conjunt que hi ha hagut entre partits polítics, institucions, ciutadania i tots els moviments", perquè opinen que "l'única manera que hi hagi l'amnistia i l'autodeterminació és que hi hagi una desobediència en tots els àmbits".

 

Punts de la moció

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

 SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

 TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

 QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

 CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

 SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

 SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

 VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de La Seu d’Urgell, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

 NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.