L'Ajuntament de la Seu debat una moció per denunciar el "bloqueig" del TC als recursos a la justícia europea
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell -aquest divendres a les 7 del vespre- debatrà una moció per "denunciar la vulneració dels drets civils i polítics dels empresonats i empresonades pel referèndum de l’1-O a través d’una presó preventiva totalment injustificada que vulnera el dret a la presumpció d’innocència i el dret a la llibertat". El text, consensuat per l'Associació Catalana de Municipis, el presenten conjuntament els grups municipals del PDeCAT, ERC i la CUP, per la qual cosa es preveu que sigui aprovat.
La moció denuncia el "bloqueig del Tribunal Constitucional en la tramitació dels recursos" que, assenyalen, "només busca evitar que els presos polítics puguin accedir a la justícia europea i endarrerir la seva posada en llibertat". Aquest és un dels motius que han portat quatre d'aquests presos -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull- a dur a terme una vaga de fam, que van iniciar l'1 de desembre passat i que precisament han donat per finalitzada avui dijous, en considerar que això ha servit perquè finalment el TC atengui els seus requeriments amb la diligència exigible.
En aquest sentit, la proposta mostra el "ple suport" a la decisió de fer una vaga de fam i, per evitar arribar a aquests extrems, exigeix "una justícia que no obstaculitzi el dret a defensa de qualsevol persona acusada, que no bloquegi interessadament qualsevol recurs judicial ni l’allargui injustificadament", com també que sigui "imparcial i que respecti els drets civils". En la mateixa línia, en cas que com es preveu s'aprovi la moció, l'Ajuntament de la Seu es compromet "a fer difusió dels motius i greuges que han portat als presos a realitzar la vaga de fam i a impulsar accions que amplifiquin les seves peticions de forma cívica i pacífica".
Alhora, s'hi fa "una crida a la ciutadania, entitats i col·lectius del municipi per tal que facin també un posicionament a favor dels presos polítics i les seves reivindicacions legítimes", i exigeix "que els presos polítics catalans tinguin un judici just, que es jutgi en un marc democràtic i on sigui real la imparcialitat de la justícia i la separació de poders de l’Estat".
Finalment, la moció exigeix novament "l’alliberament dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades que són perseguits per fomentar únicament la democràcia i la participació ciutadana basant-se en el dret a decidir, internacionalment reconegut".
Vulneració de drets civils i polítics
En l'exposició de motius, els tres grups municipals denuncien novament que "Catalunya pateix una vulneració dels Drets Humans, fruit de l’empresonament injust i injustificat, des del 16 d’octubre de 2017, primer dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i al cap d’uns dies, dels representants del Govern de Catalunya: el vicepresident Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També recorden com "d'altres representants polítics, com el president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel, van haver de marxar a l’exili davant la persecució judicial de tots aquells que van voler posar les urnes al servei de la ciutadania".
Durant tot aquest temps, exposen, "s’han vulnerat els drets civils i polítics amb una presó preventiva totalment indecent", i lamenten que s'està assistint a "un estat judicial que vulnera drets com la presumpció d’innocència, els drets polítics i la llibertat, recollits en el Conveni Europeu de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquesta vulneració, hi afegeixen, "queda reflectida en les diverses resolucions del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional, que responen a una clara voluntat de castigar tots aquells que van promoure el dret a expressar-se democràticament en el referèndum del passat l’1 d’octubre de 2017".
Demores injustificades dels recursos
Pel que fa a la vaga de fam, la moció recorda que "els presos polítics han recorregut judicialment totes aquelles resolucions que vulneren els seus drets com a ciutadans" i que "s’han presentat fins a 12 recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional, dels quals tots han estat acceptats però cap no ha estat resolt". El primer recurs d’empara acceptat a tràmit, contra la presó preventiva dictada per l'Audiència espanyola, es va presentar el 22 de novembre del 2017. Un any després, el TC encara no s’ha pronunciat, tot "allargant deliberadament el procés". La Llei d’enjudiciament criminal i la doctrina del mateix Tribunal Constitucional estableixen que els recursos contra els escrits de presó provisionalhan de gaudir de tramitació preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. Tota aquesta demora, "que no s’ha produït en altres ocasions anteriors", subratllen, "només busca bloquejar la possibilitat que els presos polítics puguin accedir a la justícia europea, i en concret al Tribunal Europeu de Drets Humans".
L'acord es preveu comunicar-lo al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Govern de l’Estat espanyol, al Tribunal Constitucional, al Tribunal Europeu de Drets Humans, al Parlament Europeu, a l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
