Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova retirar els honors a Joan Carles I

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova retirar els honors a Joan Carles I

La moció, que també reprova l'actuació del Govern espanyol en la fugida del rei emèrit, s'ha acordat amb el suport de Junts, ERC i la CUP i l'abstenció de Compromís. El text exigeix que l'executiu estatal aclareixi les presumptes activitats irregulars del monarca
Ajuntament de la Seu d'Urgell
15/09/2020 12:25

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns la retirada de tots els honors a l'actual rei emèrit d'Espanya, Joan Carles I. La moció, que s'havia presentat al ple ordinari d'aquest mes de setembre, es va acordar amb 11 vots favorables, en rebre el suport de l'equip de govern (Junts i ERC), que havia presentat la proposta, i dels dos regidors de la CUP. Els 6 regidors del grup de Compromís es van abstenir.

A l'inici del debat, i en nom de l'equip de govern, l'alcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, va voler remarcar que aquest "és un assumpte que s'ha de tractar a la Seu" perquè "l'Ajuntament s'ha de posicionar en qualsevol tema que afecti els seus veïns" i perquè en aquest cas, a més a més, afecta recursos públics que es podrien destinar a finalitats molt més necessàries. En aquest sentit, la moció recorda entre d'altres coses que la monarquia és actualment la institució amb pitjor valoració per part de la ciutadania de Catalunya (amb una nota de 2,2 a les darreres enquestes) i que aquesta valoració "ha empitjorat encara més després de l'1-O", quan Felip VI va avalar amb un discurs institucional les càrregues policials contra els votants.

El text també recorda que els darrers anys l'actuació de la família reial en general "s'ha caracteritzat per escàndols de tota mena" i esmenta de manera particular les investigacions que apunten que Joan Carles de Borbó té presumptament comptes bancaris a Suïssa per valor d'uns 100 milions d'euros. Una fortuna, indiquen, que hauria obtingut suposadament mitjançant comissions per la compravenda d'armament a països d'Orient Mitjà, principalment a Aràbia Saudita, o bé per la construcció del tren d'alta velocitat de la Meca. Aquestes recerques apunten que Joan Carles I amaga presumptament a l'estranger una fortuna que actualment ja ascendiria a més de 2.000 milions d'€.

El consistori lamenta a més a més el fet que, en lloc de quedar-se a Espanya per afrontar una possible investigació judicial o una extradició, el rei emèrit ha optat per dur a terme "una fugida a l’estranger, probablement amb tota mena de luxes, que financem amb diners públics, els quals ara mateix serien molt necessaris".

Alhora, la proposta aprovada denuncia que, en permetre i fins i tot facilitar aquesta marxa de Joan Carles I, "des del Govern d'Espanya i des del Cap d'Estat s'ha vulnerat explícitament els principis de l'Estat de dret". Per tot plegat, l'Ajuntament acorda "reprovar l’actuació del Govern espanyol en aquesta operació d’Estat" i exigir explicacions a l'executiu de Pedro Sánchez, com també avançar en una investigació per depurar responsabilitats i, paral·lelament, derogar els encara vigents delictes d’injúries a la corona i anul·lar les condemnes imposades per aquests delictes.

En un altre ordre de coses, s'hi recorda que, tal com demostren les enquestes d'opinió i tal com ha aprovat recentment el Parlament, "Catalunya es considera republicana" i "vol avançar cap a la independència". La moció també esmenta el fet que "la monarquia és successora del règim franquista", d'acord a allò que va establir la llei de successió del cap d'Estat imposada pel dictador Franco l'any 1946. La moció acaba exigint que la família reial espanyola retorni a les arques públiques tots els diners que hagi obtingut de manera il·lícita, i reafirma la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya, com també el dret de la societat espanyola a decidir el seu model polític.

Discussió entre Compromís i la CUP

En el torn d'intervenció dels grups, el portaveu del CUP, Bernat Lavaquiol, va justificar el suport a la moció perquè, tot i que augura que "quedarà en paper mullat", considera que "serveix per veure les posicions personals i l’opinió de cada persona" i "per saber si Compromís és republicà o defensa la monarquia i apuntala el règim del 78". Lavaquiol va afirmar que "quan hi ha corrupció, cal investigar el corrupte", sigui qui sigui, i que en aquest cas "cal fiscalitzar els comptes de la Casa Reial", com també aclarir per què l'actual Govern espanyol de PSOE i Podemos "ha ajudat a fugir un corrupte". Per això, el regidor cupaire conclou que "si es vol que s’investigui la corrupció, sigui de qui sigui", cal votar a favor de mocions com aquesta.

El portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, va criticar la valoració de la CUP, a qui va acusar de fer un "gran al·legat en defensa de Junts i ERC". Ordeig va assegurar que "és important no faltar al respecte a qui pensa diferent" i va retreure a Bernat Lavaquiol els presumptes "insults a les xarxes" contra ell per part del regidor i dels seus seguidors. Pel també diputat al Parlament, "no s’ha d’insultar, sinó defensar les idees i saber cedir quan algú pensa diferent a tu", i va proposar a Lavaquiol "menys insultar i més treballar a la Seu", alhora que li retreia "que la CUP defensi propostes de Junts i ERC".

Ordeig hi va afegir que des de Compromís poden "estar d’acord amb coses com la transparència amb la Casa Reial o el model republicà" i el fet que s'hauria de jutjar el rei emèrit, però va justificar l'abstenció pel fet que, afirma, s'hi ha "colat" la reprovació del Govern d’Espanya, el dret d’autodeterminació i que l'actual monarquia és una institució hereva del franquisme. El representant de Compromís sosté que "aquest model d’estat es va votar en el seu dia" i que si s'escau, per modificar el model s’ha de votar al Congrés. També va afirmar que "cal transparència i rendició de comptes" i va recordar que la Fiscalia de l’Estat ha dit que "investigarà" el rei. Finalment, el primer grup de l'oposició va qüestionar novament que es porti novament mocions que qualifiquen "de copiar i enganxar" i que creuen que volen "amagar la manca de projecte per a la Seu" i que "no tenen res a veure amb la Seu".

El debat va continuar amb una nova intervenció de Bernat Lavaquiol en què va reivindicar que "l'Ajuntament de la Seu és un espai de debat polític on s’han de debatre temes que afecten la Seu" i considera que entre aquests hi ha la monarquia. Lavaquiol va negar que hagi insultat Ordeig a les xarxes, tot i admetre la publicació de "tuits durs", i va retreure a Òscar Ordeig el fet que la setmana passada el grup parlamentari del PSC votés en contra de la llei per regular els lloguers d'habitatges a Catalunya. Sobre aquesta darrera observació, Ordeig va reiterar que s'ha sentit insultat per la CUP i va afirmar que "quan es justifica insults, es travessa una línia que no té aturador" i "es denigra la institució", per la qual cosa creu que "cal exigir respecte mutu entre tothom". I hi va afegir que, "posats a fer demagògia", des de Compromís també poden afirmar "que la CUP aplaudeix tot el que fa Junts i ERC". Alhora, va justificar el recent vot al Parlament perquè "el Consell de Garanties Estatutàries ha fet un informe desfavorable dient que no es pot regular el preu de lloguer".

Sobre aquesta discussió, Jordi Fàbrega va rebutjar les valoracions de Compromís referents a l'equip de govern i va defensar que al llarg d'aquests mesos Junts i ERC han "demostrat de sobres" que la seva prioritat és treballar per millorar la Seu. En tot cas, Fàbrega va recordar que els regidors i regidores representen els ciutadans que els han votat i que "una cosa no treu l'altra", en el sentit que la gestió de les necessitats locals és perfectament compatible amb que es debati qüestions com la presumpta corrupció de la Casa Reial i el model d'organització política. Pel que fa al fet que Compromís suggerís que haurien pogut donar suport a la moció amb transaccions, l'alcalde va dir que des de l'equip de govern no havien rebut cap trucada per fer aquesta petició abans del ple.

La darrera vegada que l'Ajuntament de la Seu va aprovar una moció semblant va ser el juny de 2017, quan, en aquell cas a proposta de Compromís, es va acordar retirar les plaques i mencions especials referents a Jordi Pujol. En aquella ocasió, tot i donar igualment suport a la petició, ERC i la CUP ja van demanar que es fes el mateix amb la família reial espanyola i amb la resta de representants públics implicats en presumptes activitats il·legals o bé de corrupció, principalment del PP i el PSOE.