L'Alt Pirineu acollirà dos homenatges als represaliats pel franquisme
La Seu i Sort acolliran els dies 23 i 27 de març dos actes d'homenatge als veïns de l'Alt Pirineu i Aran que van ser represaliats pel franquisme. La iniciativa s’emmarca en un programa de 24 actes que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats catalans.
Segons informa la Generalitat de Catalunya, l’objectiu de la proposta és "homenatjar les víctimes de la repressió de forma territorialitzada, i lliurar un diploma de reconeixement a les persones (o les famílies d'aquestes persones) que van patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura".
El document, que ja s'ha lliurat a d'altres països com França i, a l’Estat, a través de la Junta d’Andalusia, és simbòlic. Està signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, i s'atorga “en reconeixement per la contribució a la causa de la llibertat i a la democràcia”.
372 pirinencs represaliats, indemnitzats pel Govern
Des de l’any 2.000, 2.806 veïns de les demarcacions de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura. Per comarques han rebut la indemnització 126 persones del Pallars Jussà; 70 del Pallars Sobirà; 14 de la Vall d’Aran; 15 indemnitzats eren de l’Alta Ribagorça; 97 de l’Alt Urgell i 50 de la Cerdanya.
La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Tanmateix, s’ha tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació, entre d'altres.
Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
La repressió
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració o els batallons de treballadors. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol.
