Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'Alt Urgell estudia la viabilitat de la biomassa com a energia

L'Alt Urgell estudia la viabilitat de la biomassa com a energia

Un estudi proposa fer servir fusta dels boscos per a electricitat o per a calderes
Biomassa
08/05/2007 16:56

L’Alt Urgell estudia la viabilitat de crear una indústria local amb la biomassa dels boscos. El cap del Servei de Biomassa de l’Institut Català d’Energia (Icaen), Toni Campanyà, ha exposat al Consell Comarcal les possibilitats que té la comarca de treure profit a la massa forestal, com a alternativa a d’altres recursos externs com ara el gas o bé el gasoil.

 

Segons s’ha explicat a la conferència, a l’Alt Urgell es pot extreure de manera sostenible, amb troncs d’entre 12 i 20 centímetres de diàmetre, unes 70.000 tones anuals de fusta per a biomassa. L’estudi també ha de tenir en compte els costos d’extracció, el transport fins al lloc que s’esculli i la viabilitat econòmica.

 

Ara mateix s’estudia dues alternatives: es destinarà cap a la producció elèctrica o bé cap a la producció de péllets (restes granulades de fusta que es destinen a la combustió amb calderes). El conseller comarcal de Medi Ambient, Jordi Brescó, ha avançat que la segona part de l’estudi determinarà quina utilitat se li dóna, en funció dels costos de cada opció, dels llocs de treball que poden crear i de la rendibilitat que se li pot donar”. També es determinarà l’indret on s’ubica la indústria, que ha de ser ben comunicat, cèntric a nivell comarcal i amb una superfície mínimament plana.

Entre el públic de la presentació hi havia representants de l’ajuntament de Lles de Cerdanya, on recentment van haver de retirar el projecte pel rebuig d’una part dels veïns. Sobre aquest punt, els autors de l’estudi neguen que la biomassa provoqui una desforestació massiva. De fet, consideren que permet recuperar els antics usos de netejar i ordenar els boscos, evitar-ne la massificació actual i, per tant, reduir el risc en cas d’incendi. “Els nostres avis entraven al bosc i sabien que, de cada grup d’arbres, n’havien de treure uns quants perquè els que quedaven poguéssin pujar més ferms”, recorda Brescó.