L'ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu es presenta al Pallars Sobirà i l'Alt Urgell

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat aquest dissabte a Llavorsí els detalls de l’ampliació dels límits geogràfics del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP), aprovada per un acord de Govern el passat 3 de juliol. El nou mapa inclou nous sectors d’alt interès natural i paisatgístic que havien quedat exclosos en el procés de creació de l'espai natural, l’any 2003.

El parc pirinenc augmenta els seus límits en prop de 9.500 hectàrees, passant de les 69.850,30 a les 79.317,21 hectàrees actuals. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 hectàrees, seguit de Rialp, amb 2.093,6; les Valls de Valira, amb 2.044,85; Alt Àneu, amb 1.460,26; Llavorsí, amb 847,37; Soriguera, amb 261,77, i Alins, amb 173,15 hectàrees, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavats.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, que celebra l’1 d’agost els 15 anys d’història, acull més de 200 hàbitats diferents, 25 espècies de flora amenaçades o rares i 284 espècies de vertebrats.

Llarga tramitació

El document suposa la culminació d’un procés iniciat el 2012, a petició del territori, per millorar la gestió i aprofitar l’actiu econòmic que suposa l'espai protegit.

Davant l’ampliació del PNPA, el conseller s’ha mostrat molt satisfet, “ja que ha estat un tràmit llarg i complex”. Així mateix, ha recordat que  a la voluntat dels municipis per sumar hectàrees, tenint en compte que "l'espai natural ha estat una història d’èxit”. Calvet ha subratllat que es tracta d’un espai que compta amb una biodiversitat i uns hàbitats singulars, "i que afegeix valor i riquesa al territori”.

Exposició del projecte davant el territori

A la trobada d'aquest dissabte hi han assistit el vicepresident de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich; el conseller del Consell Comarcal del Pallars Sobirà Albert Castellarnau; la consellera del Consell Comarcal de l’Alt Urgell M. Teresa Duró; l’alcalde de Sort, Raimon Monterde; l’alcaldessa d’Alt Àneu, Laura Arraut; l’alcalde d’Esterri de Cardós, Joel Orteu; l’alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs; l’alcalde de Vall de Cardós, Llorenç Sánchez; l’alcalde de les Valls del Valira, Ricard Mateu; la presidenta de l’EMD d’Isil i Alós, Sofia Isus; el president de l’EMD d’Àreu, Jordi Escolà; el president de l’EMD de la Vila i Vall de Castellbò, Josep Novas; la regidora de l’Ajuntament d’Alins Jordina Casimiro; la regidora de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu Meritxell Salvador; el regidor de l’Ajuntament de Farrera Joan Caselles; el regidor de l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu David Marzo; el regidor de l’Ajuntament de Llavorsí Jordi Fillet; el regidor de l’Ajuntament de Montferrer i Castellbò Joan Baró; el regidor de l’Ajuntament de Rialp Jordi Abrantes; el regidor de l’Ajuntament de Soriguera Edgar Espada; i la regidora de l’Ajuntament de Tírvia Montse Arnau.

També hi han estat presents representants d’entitats com Unió de Pagesos, Societats de Propietaris d’Ison-Estallo i Boavi-Broate, l’Institut d’Estudis Catalans, el Patronat de Turisme del Pallars Sobirà, la Societat de Caçadors de Rialp, la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Casting, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, FEEC, i Lo Pi Negre.       

Reunió amb sector ramader

El conseller Calvet també ha mantingut a Llavorsí una reunió al Conselh Generau d’Aran per parlar sobre l'ós i ha dut a terme una trobada amb representants del sector ramader per explicar les darreres actuacions en el marc del projecte PirosLife de consolidació de la població de plantígrads al Pirineu.

Ha estat en aquestes reunions que Calvet ha mostrat la voluntat del Departament de Territori i Sostenibilitat d’extreure del medi l’ós Goiat a causa dels atacs al bestiar, aclarint que, per fer-ho, primer cal que es compleixin unes mesures tècniques i administratives determinades, ja que en aquesta decisió hi ha implicades d’altres administracions, com la francesa, i s’ha d’acreditar tècnicament que és la millor solució. Més enllà de l’actuació, ha defensat la continuïtat del programa PirosLife i ha anunciat l’elaboració d’una estratègia per a la ramaderia extensiva que inclourà diversos aspectes relacionats amb aquesta activitat econòmica.

Els ramaders no volen cap ós al Pirineu

A la sortida de la reunió amb els ramaders, el responsable de les comarques de muntanya d'Unió de Pagesos, l'alturgellenc Joan Guitart, ha manifestat que el sector no vol cap ós al Pirineu. Guitart ha indicat que la problemàtica s'ha ''focalitzat'' en Goiat, però podria ser només "una 'manipulació de l'opinió pública", ja que es desconfia del fet que un mateix exemplar pugui fer tres atacs en un sol dia, tal com s'ha registrat en alguna ocasió. Guitart ha dit que hi ha més de 50 óssos al Pirineu i no pot ser que només ataqui un. UP defensa que la solució passa per retirar tots els óssos.

Els ramaders són conscients que això suposa ''anar endarrere'' i que costarà molt ja que el programa de reintroducció de l'ós s'està desenvolupant des dels anys 90. En qualsevol cas, alerten que de pagesos i ramaders cada dia n'hi ha menys i el que volen és ''tranquil·litat'' per gestionar i pasturar el bestiar per la muntanya. Ara, en canvi, diuen que han d'anar a vigilar cada dia els ramats.

L'entitat conservacionista Ipcena defensa Goiat

Per contra, a l'altre extrem de la petició dels ramaders, l'entitat conservacionista Ipcena ha manifestat que no només està en contra d'aturar el programa d'alliberament d'óssos, sinó que vol que Goiat segueixi al Pirineu. L'associació lleidatana creu que el que cal és "dedicar més recursos humans i tècnics per aplicar les mesures d'adaptació i control necessàries", i addueix que el programa Piroslife té una 2,4 milions d'euros -tot i que la Comissió Europea ja ha dit que deixarà de participar-hi-. Segons Ipcena, aquesta quantitat  "hauria de permetre aplicar les tècniques dissuasives per permetre la seva adaptabilitat al medi".

Amb relació als continus atacs contra el bestiar, Ipcena reconeix que "cal donar el suport adient als ramaders" però alhora els dóna la culpa de la situació perquè, segons asseguren, hi ha "ramaders que no segueixen els mètodes preventius i deixen els ramats lliures sense els controls adients". El grup ecologista liderat per Joan Vázquez creu que cal "exigir i augmentar el control" sobre la gestió dels ramats i insta a "concentrar els ramats i tancar-los en pletes a la nit", sense entrar a valorar el compromís del Parlament per potenciar la ramaderia extensiva al Pirineu, ni tampoc el fet que també hi ha hagut atacs de l'ós contra agrupaments de ramats.