L'arqueòleg cerdà Pere Campmajó documenta els gravats del Roc de les Bruixes a Canillo
L'arqueòleg cerdà Pere Campmajó ha situat en el període iber els gravats del Roc de les Bruixes, a Prats de Canillo, que fins ara s'havien datat a l'edat del Bronze. Campmajó ha agafat com a base els estudis que ell mateix ha desenvolupat en d'altres elements similars que hi ha a la Cerdanya.
D'aquesta manera, segons aquest veterà especialista pirinenc en gravats rupestres, les erosions d'aquesta roca, que per la civilització del moment estava en un lloc sagrat, tenien com a finalitat l'extracció de pols per, posteriorment, utilitzar-lo en l'elaboració d'ungüents. Campmajó, de 75 anys i resident a Estavar, al costat de Llívia, ha estat contractat pel Ministeri de Cultura d'Andorra perquè elabori un nou treball de documentació sobre els gravats, amb l'objectiu d'actualitzar els materials divulgatius que tenen a veure amb aquest element del patrimoni arqueològic, que és un dels que té més valor del Principat i que va ser descobert i estudiat ara fa més de cinquanta anys.
La pluja ha impedit que aquest dijous poguessin dur-s'hi a terme les tasques d'aixecament, que es faran sobre les còpies fidedignes en bronze que hi ha instal·lades just a davant del Palau de Gel de Canillo. Tot i que les peces no s'han començat a estudiar a fons encara, l'arqueòleg nord-català hi ha trobat moltes similituds amb d'altres gravats que ha analitzat en els darrers trenta anys a la Cerdanya. Concretament, ho ha fet en una quarantena de jaciments que contenien, entre tots ells, més de 10.000 dibuixos i que estan situats en poblacions com ara Guils de Cerdanya o la Tor de Querol, entre d'altres. A banda de la seva semblança visual, un dels punts en comú és la presència dels ibers que hi va haver al segle III abans de Crist en tots dos territoris pirinencs. Campmajó, a banda d'estudiar els gravats a partir de les còpies, també té previst desplaçar-se a la muntanya on estan els originals.
Segons ha explicat l'ACN, els gravats van ser dibuixats amb una eina de tall, com ara un ganivet, amb ratlles profundes que van de dalt a baix que, segons ell, expliquen que la seva finalitat era obtenir pols de pedra per utilitzar-lo en l'elaboració d'ungüents profilàctics que servissin per prevenir o tractar certes malalties en humans o animals.
Aquestes noves conclusions difereixen de les que va fer l'historiador andorrà Pere Canturri al 1962, quan va situar l'origen dels gravats en l'edat de Bronze. Pel que fa al procés de tria de la roca de la qual n'acabarien traient aquest recurs, aquest tenia a veure amb les creences religioses del moment, que haurien situat l'enclavament com a lloc de culte.
A banda dels gravats d'origen iber, entre les dues roques que conformen el jaciment també hi ha uns altres dibuixos en una paret vertical, que en aquest cas serien medievals. L'arqueòleg ho ha argumentat tenint en compte els detalls que es veuen juntament amb les figures humanes, que van vestides amb túniques de l'època i porten espases o ballestes i van acompanyades d'un cavall.
Descarten senyalitzar la ruta
Pel que fa als gravats originals, no es preveu senyalitzar la ruta que arriba fins a la seva situació, com s'havia fet al 1995, perquè consideren que, si es permeten visitar, no es podria garantir la seva preservació i podrien ser objecte de noves pintades amb grafit, com va passar en aquell moment. Una opció amb la que també hi està d'acord l'arqueòleg encarregat del seu estudi.
Quan s'acabi l'estudi dels gravats, que es duu a terme amb un acord amb l'entitat cerdana, s'actualitzarà la informació i coneixements sobre aquests elements. Pel que fa al Roc de les Bruixes de Prats, es preveu l'elaboració d'un audiovisual que expliqui el seu origen a partir de les conclusions que s'hagin obtingut, tal com ha explicat la cap de l'àrea de béns mobles de Patrimoni Cultural d'Andorra, Berna Garrallà. que ha afegit que aquest substituirà un que es va fer a finals dels anys 90 i que havia quedat obsolet.
Especialista en art preromànic pirinenc
Pere Campmajó (de nom francès, Pierre Campmajo), nascut a Perpinyà el 1942 en una família originària de Puigcerdà, és diplomat en Ciències Socials i en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà. El 2008 es va doctorar en Arqueologia amb una tesi sobre els gravats rupestres de la Cerdanya des de la fi de l'Edat de Ferro fins a l'era contemporània.
Des de l'any 1990, Campmajó viu a Estavar, a l'Alta Cerdanya. Com a membre de l'Institut d'Estudis Ceretans, va ser un dels creadors dels Col·loquis Internacionals d'Arqueologia de Puigcerdà, que apleguen estudiosos d'ambdues bandes de la frontera. Paral·lelament, el 1979 va crear el Grup de Recerques Arqueològiques i Històriques de Cerdanya. Ha impulsat dos museus cerdans: el de les Arts i les Tradicions Populars i el del Granit i els Talladors de pedra. L'any 2000 va ser finalista del premi Cerdà de l'Any.