L'Associació de Micropobles demana un desconfinament adaptat per als nuclis petits
L'Associació de Micropobles de Catalunya demanarà al Govern "mesures específiques" per planificar un desconfinament més flexible als municipis on hi viuen menys de 500 persones. El president de l'entitat i alcalde de Torrebesses (Segrià), Mario Urrea, ha dit a l'ACN que l'aïllament que es requereix per frenar la propagació del virus no cal fer-lo només des de casa pel que fa a aquests pobles. Per això considera que no té sentit limitar el radi de sortida de menors i adults a un quilòmetre. Aquesta associació aplega 170 dels 330 pobles catalans que tenen menys de 500 habitats, molts dels quals són a l'Alt Pirineu.
Urrea creu que el desconfinament no s'ha de fer igual a ciutats de 100.000 habitants, amb termes municipals d'uns 10 quilòmetres quadrats, que a pobles de 200 veïns amb una extensió de 30 km2, perquè la densitat de població és radicalment diferent. Pel que fa a l'autorització de les sortides dels menors de 14 anys, considera que a molts pobles "no té cap sentit limitar-les a 1 quilòmetre dels domicilis, perquè els nens poden agafar un camí cadascú i no trobar-se en tot el dia". En canvi, apunta, "a Barcelona es trobaran molts nens al carrer". De fet, l'alcalde de Torrebesses ha assenyalat que els micropobles consideren que fins i tot "el confinament ja s'havia d'haver fet diferent" però que en aquell moment no van voler expressar-ho excessivament perquè van considerar que "no s'havia de polemitzar ni mostrar diferències entre uns municipis i altres". Això no obstant, destaca sí que han defensat qüestions com la de poder anar als horts o frenar l'arribada de persones amb segona residència en ple estat d'alarma.
Mario Urrea assegura que als pobles petits el confinament "s'ha respectat molt", fins hi tot més que a les grans ciutats, i avisa que quan s'autoritzin desplaçaments a segones residències "potser caldrà incrementar serveis essencials" com ara els consultoris, per donar resposta a la demanda. Així, s'ha mostrat convençut que gràcies a aquesta precaució la covid-19 els ha afectat "molt menys". De fet, a Torrebessses, amb poc menys de 200 habitants, no s'ha registrat cap cas.
Tot i que les darreres setmanes han notat un increment de la presència policial per controlar el compliment del confinament, l'alcalde diu que els veïns s'han mostrat comprensius i tret d'algun avís puntual de persones que anaven a passejar, no s'ha registrat cap més incidència.
Cristina Barbens, a favor de regular les sortides per franges d'edat
Des del punt de vista de l'Alt Urgell, l'alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens, veuria amb bons ulls que es permetés el passeig per senders que queden a tocar de les zones habitades i que voregen el riu o s'endinsen en zona de bosc, perquè aquests espais "supleixen els parcs i jardins propis de les ciutats". Barbens defensa que, en tot cas, caldria respectar els dos metres de distanciament social i que, en cas de trobar-se algun veí o persona coneguda, s'hauria de limitar el temps de contacte verbal per minimitzar el risc de contagi, amb la qual cosa no es podrien mantenir llargues converses entre ells. A més a més, aposta per regular les sortides per franges horàries, per tal d'evitar que els nens i les persones grans coincideixin amb altres adults que estan passejant el gos.
Bassella, el municipi més meridional de l'Alt Urgell, té uns 200 habitants, dels quals més de la meitat viuen al poble d'Ogern; i la resta, repartits entre vuit nuclis més. Una part important dels veïns són gent gran. Pel que fa a aquest col·lectius, Cristina Barbens creu que en la majoria de casos haurien d'anar acompanyats, perquè el context actual els ha pogut fer més vulnerables. Per això, defensa que ho pugui fer el seu cuidador habitual o un familiar perquè molts d'ells han rebut l'ajuda d'aquestes persones durant el confinament, per exemple, a l'hora de rebre la compra de productes de primera necessitat.
Pocs habitants i grans extensions al Pallars Sobirà
Mentrestant, al Pallars Sobirà, l'alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, ha explicat que quan es va ordenar el confinament pel coronavirus hi van estar d'acord amb l'objectiu de "protegir el màxim la gent". Ara, quan es comenci a aplicar el desconfinament, Sentinella creu que s'hauria de "tenir en compte les singularitats de cada territori". La disgregació dels nuclis de Baix Pallars suposa, assegura, quan la gent surt a passejar és complicat que es trobin entre ells durant tot el trajecte. En aquest municipi, de 130 km2, hi viuen uns 300 habitants repartits en vint nuclis, dels quals el principal és Gerri de la Sal.
A l'altre extrem del Pallars Sobirà, a Esterri d'Àneu (750 habitants i una extensió de 8,55 km2), l'alcalde, Pere Ticó, ha dit que van estar "molt a favor" de les mesures de confinament i fins i tot es va insistir en demanar a la gent amb segones residències que no hi anessin. Ara però, Ticó demana que es tinguin en compte les zones rurals amb molt espai natural al seu entorn i on la densitat de població és molt baixa. Per això, afirma que no calen "privilegis" però sí "mesures adaptades".
Per Ticó, és millor que els nens surtin a caminar pels molts senders que hi ha al voltant del poble que pas no que es concentrin tots al nucli urbà o als jardins del municipi.