Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'Ateneu Alt Urgell acull una tertúlia-xerrada sobre Neus Català

L'Ateneu Alt Urgell acull una tertúlia-xerrada sobre Neus Català

La seva biògrafa, Elisenda Belenguer, parlarà de la vida d'aquesta supervivent dels camps d'extermini nazis. L'activitat es durà a terme aquest dijous, 14 de juliol, a les vuit del vespre
Neus Català i Elisenda Belenguer (Foto: Ateneu Alt Urgell)
13/07/2016 10:55

L'Ateneu Alt Urgell acollirà aquest dijous, 14 de juliol, a les vuit del vespre, una tertúlia-xerrada sota el títol 'Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis', a càrrec de la historiadora Elisenda Belenguer, autora del llibre Neus Català, memòria i lluita.

Belenguer centrarà la seva explicació en el testimoni d'aquesta catalana, que parla de "les oblidades dels oblidats", és a dir, del paper que moltíssimes dones van tenir per defensar la llibertat davant el cop d’estat del juliol del 36 contra la República Espanyola, i per combatre el feixisme que va imperar a Europa durant bona part del segle XX. "Una lluita que conduiria a moltes d’elles, així com també als seus companys, a la duresa de la guerra, a la clandestinitat, a patir anys de repressió a les presons franquistes, a continuar la resistència antifeixista a França o a d’altres països després d’un exili forçós", indica l'escriptora. I hi afegeix: "Fins i tot, van haver de passar per l’horror de la deportació als camps d’extermini nazis, entre molts altres llocs i formes de càstig, patint vexacions que en molts casos les van portar a la mort".

Neus Català, reconeguda públicament amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2005, com a Catalana de l’any 2006 i amb la Medalla d’or de la Generalitat de Catalunya el 2015, entre molts altres reconeixements, transmet amb la seva experiència, en aquest cas explicada per la seva amiga, historiadora i biògrafa Elisenda Belenguer, el paper que tingueren aquelles dones en la lluita, especialment les que van participar a la Resistència francesa i les deportades als camps nazis. La seva fita sempre ha estat "homenatjar les seves companyes mortes als maleïts camps d'extermini i recuperar i preservar la memòria històrica de totes aquestes dones combatents i víctimes del feixisme", indica Belenguer.

Història de vida

Neus català, pagesa del Priorat, pels seus ideals comunistes, de llibertat i justícia social, va defensar fermament la República militant al PSUC. Aqueseta catalana va treballar com a infermera a la reraguarda durant la guerra civil espanyola, una situació que la va obligar a fugir a l’exili francès. Un cop a França, participà en la Resistència francesa fins que va ser delatada i detinguda per la Gestapo, així com deportada als camps d’extermini nazis de Ravensbrück i d'Holleischen, d’on va sobreviure "gràcies a la sort, a la capacitat de resistència i a la seva organització, a més de la xarxa, l'amistat i la solidaritat entre les companyes". 

Alliberada i reincorporada a la vida francesa, continuà implicada en la lluita d’oposició al règim franquista. Català va portar propaganda clandestina pel partit comunista des de l’exterior i va militar a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de Dones de Catalunya, organitzant activitats relacionades amb el foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans.

Avui en dia, continua militant al Partit dels i les Comunistes de Catalunya i és sòcia-fundadora de la Fundació Pere Ardiaca, anomenada actualment Fundació Revolució Democràtica. Neu Català participa com a representant espanyola del Comitè Internacional de Ravensbrück en la defensa, conservació i memòria d'aquest camp dissenyat especialment per a dones. Juntament amb altres persones sensibilitzades amb aquesta qüestió, Català va impulsar el naixement a nivell estatal de l'Associació l’Amical de Ravensbrück, amb la que pretén traspassar el seu compromís i la seva lluita a les noves generacions.