L'AUCer prepara un curs per parlar amb eficàcia i una sessió sobre xocolata i vins
L’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer) ja té perfilat el conjunt d’activitats per als propers mesos, que culminaran un any més a mitjan juliol amb la Universitat d’Estiu Ramon Llull a Puigcerdà. La previsió de cursos i conferències es va presentar aquest divendres passat en la inauguració del curs 2009-10, amb una conferència del periodista i escriptor Vicenç Villatoro.
La propera activitat serà el dissabte 12 de desembre amb el curs Cómo hablar con eficacia, a càrrec del professor Ángel Lafuente, per a membres de l’AUCer i espònsors i col•laboradors de la Universitat d’Estiu. Es farà a Alp, tot seguint la voluntat de ser presents a tota la Cerdanya.
El 16 de gener, es proposa el curs Maridatges de xocolata i vi, amb l’enòleg cerdà Antoni Cot i el pastisser Jordi Gómez. De cara al mes de maig es reprendran Les Conferències de l’AUCer, amb un ponent encara per determinar, però en la qual se seguirà la línia de portar a la Cerdanya personatges destacats en l’àmbit català.
Finalment, del 12 al 16 de juliol se celebrarà la XII Universitat d’Estiu Ramon Llull-Puigcerdà. El president de l’AUCer, Francesc Armengol, ha avançat que “no es busca cap objectiu de xifres, sinó l'objectiu de sempre, que és la qualitat i la satisfacció dels inscrits”, en referència al fet que aquest any s’ha arribat a la fita de 400 participants. Armengol va agrair el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i dels col.laboradors, espònsors i voluntaris.
---------------------------------------------------------------------------------------
El jardí perdut en la literatura catalana del segle XX
En l’obertura del curs, Vicenç Villatoro va reflexionar sobre les temàtiques de la literatura catalana del segle XX. Villatoro va exposar la tesi que les principals obres del segle passat tenen com a nexe comú el “jardí perdut”: la nostàlgia d’un passat millor, personalitzada en les cases familiars dels protagonistes, que la “tempesta” de la guerra o de la desgràcia personal deixa desolades. L’escriptor i periodista va posar com a exemples d’aquesta teoria poemes i novel.les com ara La Relíquia, de Joan Alcover; El jardí de cinc arbres, de Salvador Espriu; i La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. També va esmentar com a referent europeu d’aquesta tendència l’obra El jardí dels Finzi-Contini (1962), de Giorgio Bassani.
Villatoro va contrastar aquesta tendència amb la literatura del segle XIX, que en comptes d’enyorar esperava un futur millor. Pel que fa a la producció cultural del segle XXI, el també professor de la UAB considera que la metàfora més escaient seria la del “llac glaçat”, ja que avui el món i les persones es mouen sobre un terreny inestable, amb el temor que es trenqui en qualsevol moment. Va posar com a exemple d’aquesta actual incertesa els llibres Les veus del Pamano, de Jaume Cabré; i Expiació, d’Ian McEwan, o bé la saga cinematogràfica Matrix.