Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'Audiència deixa en llibertat amb càrrecs Sandro Rosell i Joan Besolí, després de quasi dos anys de presó preventiva

L'Audiència deixa en llibertat amb càrrecs Sandro Rosell i Joan Besolí, després de quasi dos anys de presó preventiva

L'expresident del Barça i el seu soci andorrà, que són jutjats a Madrid per presumpte blanqueig, rebutgen les acusacions. La Sala havia desestimat fins a deu vegades les peticions de la defensa per anul·lar la reclusió prèvia al judici
Sandro Rosell i Joan Besolí, aquest dilluns a l'Audiència Nacional espanyola (Foto: ACN/Pool EFE)
27/02/2019 18:30

L'Audiència Nacional espanyol ha deixat en llibertat aquest dimecres -amb mesures cautelars però sense fiança- l'expresident del Barça, Sandro Rosell, i també el gestor andorrà Joan Besolí, que aquests dies són jutjats a Madrid per presumptes delictes de blanqueig de capitals i organització criminal. La mesura arriba quasi dos anys després que Rosell i Besolí fossin empresonats sense judici previ. És de fet, la presó preventiva més llarga de la història a Espanya en investigacions per corrupció.

L'exdirigent blaugrana i el seu soci andorrà estaven privats de llibertat des de maig de 2017, quan va dictar-ne l'ingrés penitenciari la jutge instructora Carmen Lamela (que aquest estiu passat va ser traslladada al Suprem poc després d'arxivar una querella contra el president del Real Madrid, Florentino Pérez, pel cas Castor). Lamela ho va justificar pel risc de fuga o de destrucció de proves. Durant aquest temps, els advocats havien demanat fins a deu vegades l'aixecament de la presó provisional sense rebre resposta positiva, un fet qüestionat per experts en dret penal. De fet, gairebé s'ha exhaurit el límit que preveu la llei estatal per a les presons preventives, que és d'un màxim de dos anys.

El tribunal ha acordat la llibertat després que el lletrat de Sandro Rosell, Pau Molins, sol·licités dilluns passat la "llibertat immediata" en la primera sessió del judici, tot aportant com a fiança tot el patrimoni de l'acusat, que ascendeix a més de 30 milions d'euros. Molins adduïa que mantenir aquesta mesura podia forçar el tribunal -ara presidit per Consuelo Espejel- a "inclinar-se per la condemna".

Mesures cautelars

Tot i la posada en llibertat, segons informa l'ACN, com a mesura cautelar l'Audiència retirat el passaport a Rosell i Besolí i els obliguen a comparèixer davant del tribunal tots els dies que duri el judici (o quan se'l requereixi), com també a signar-hi cada quinze dies.

Els magistrats prenen la decisió en ple judici, ja que encara falten celebrar sessions assenyalades i només s'ha fet l'interrogatori als acusats, que durant les dues primeres jornades han rebutjat que els fets de què se'ls acusa puguin ser a delicte, perquè asseguren que a l'època en què es van produir no tenien aquesta tipificació i actualment encara no la tenen al Brasil ni a Andorra, països on haurien transcorregut les operacions.

Acusació de blanqueig mitjançant la CBF

En l'escrit inicial, Carmen Lamela acusava Rosell i la resta d'implicats d'haver blanquejat 20 milions d'euros de la Confederació Brasilera de Futbol, desviats pel seu expresident, Ricardo Teixeira, que actualment és investigat als Estats Units. D'aquesta quantitat, 15 MEUR serien de les comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol; i uns altres 5 MEUR, d'un contracte patrocinat amb la marca Nike.

Concretament, pel que fa a Rosell, la fiscalia l'acusa d'haver-se apropiat almenys de 6,5 MEUR de l'operació pels amistosos, i d'haver reintroduït els diners a l'Estat espanyol l'any 2011 a través de la venda "simulada" d'una empresa seva. El ministeri públic sol·licita 11 anys de presó i una multa que ascendiria a 59 MEUR. Durant la declaració, Sandro Rosell ha negat el blanqueig i assegura que "en cap cas no hi va haver cobrament de comissions; ni legals, ni il·legals", i que "només hi va haver la retribució" prevista a la seva empresa pels serveis previstos legalment.

Rosell vincula el cas a la condició de president

A més a més, Rosell ha suggerit que l'obertura de la investigació estaria estretament vinculada a la seva condició de president del Barça. Concretament, ha recordat que "fins l'any 2010 (quan va ser elegit com a mandatari blaugrana), mai no havia entrat en un jutjat, mai no havia tingut una inspecció per part d'Hisenda i mai no havia tingut una denúncia per part de ningú, mai", mentre que a partir del 2010 va tenir "tres denúncies de Fiscalia a l'Audiència, més de 50 inspeccions de l'Agència Tributària, i inspeccions d'IRPF i d'IVA cada any". Una recerca fiscal que qualifica d'"increïble" i que, assenyala, també ha afectat tot el seu entorn familiar i d'amistats.