Les activitats d'observació d'aus carronyaires als Pirineus generen 4,2 milions d'euros anuals segons la UdL
Les activitats turístiques relacionades amb els punts d'alimentació suplementària de les aus carronyaires als Pirineus generen de mitjana un impacte econòmic de 4,2 milions d'euros anuals, sumant les activitats que hi estan vinculades a Catalunya i a l'Aragó, segons un estudi que ha liderat la Universitat de Lleida i que ha publicat la revista Ecological Economics.
Tot i això, el treball reconeix que, d'aquesta quantitat total, el benefici que es queda a les comarques que acullen aquests animals salvatges tan sols és de poc més de la meitat (2,2 milions). La resta dels ingressos, doncs, van a parar a fora dels Pirineus.
L'anàlisi quantifica econòmicament, per primer cop a Europa, els beneficis de les activitats turístiques relacionades amb els voltors. El treball ha tingut en compte conceptes com els trasllats, l'allotjament, l'alimentació, el preu de l'entrada als llocs d'alimentació i el temps d'estada.
L'impacte local, entre 1 i 3,3 milions
Els resultats assenyalen que la despesa anual que generen l'educació ambiental, l'observació i la fotografia d'aus carronyaires als punts d'alimentació suplementària se situa entre 2 milions i 6,5 milions d'euros, per la qual cosa conclouen que el valor mitjà seria de 4,2 milions. I el retorn econòmic directe a les comarques afectades es calcula que és d'un mínim d'1 milió d'euros i un màxim de 3,3 milions, sempre tenint en compte que aquestes xifres inclouen tant el Pirineu català com l'aragonès.
Ruth Garcia, investigadora de la UdL, opina que "això demostra que les experiències recreatives i educatives basades en el turisme relacionat amb les aus carronyaires aporten un valor cultural afegit al paisatge regional i fan una contribució real als ingressos de les comunitats pirinenques locals, injectant beneficis anualment", malgrat el rebuig que aquesta espècie genera entre la població de la zona pels seus atacs al bestiar.
Garcia hi afegeix que "al marge del control de malalties i l'eliminació de canals, aquestes espècies poden representar d'altres beneficis pels humans". Els autors de l'estudi ha recollit durant gairebé dos anys dades de 53 llocs d'alimentació suplementària de voltors o canyets del Pirineu i el Prepirineu (un 80% dels que es troben en funcionament) i han realitzat entrevistes i qüestionaris telefònics. Actualment l'Estat espanyol acull més del 90% de les poblacions reproductores de voltor negre del continent, el 90% del voltor comú, el 88% dels aufranys comuns i el 63% dels trencalossos, i una part important d'aquests exemplars són als Pirineus.
