Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Les noves tarifes de llars d'infants i escoles municipals tindran en compte el nivell de renda i l'empadronament

Les noves tarifes de llars d'infants i escoles municipals tindran en compte el nivell de renda i l'empadronament

L'Ajuntament introdueix una escala gradual de preus per garantir-ne l'equitat i la viabilitat econòmica, atesa la menor aportació externa Progrés reclama més contribució de les administracions superiors i ICV proposa la implicació dels municipis veïns en el cost de les places
Ajuntament de la Seu d'Urgell
28/02/2012 10:22

L'Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat aquest dilluns les noves ordenances de les llars d'infants i les escoles municipals per al pròxim curs 2012-13. La mesura ha rebut els vots a favor de CiU, PP i ICV i l'abstenció del PSC-Progrés. El portaveu d'ERC va estar absent al ple. La resta d'ordenances i preus públics ja van ser revisades l'octubre del 2011.

La principal novetat és que des d'ara la tarifa que paguen els usuaris i famílies a les llars d'infants variarà en funció de dues variables: el nivell de renda i l'empadronament. Així, el preu serà més baix en funció de si la família té uns ingressos més baixos i està íntegrament registrada a la Seu (104 €); i més alt si la renda és més elevada i no hi ha cap membre de la família en el padró urgellenc (355 € en el cas més extrem). Per a la majoria de famílies empadronades i amb ingressos mitjans, el preu estarà entre els 123 i els 170 €, en funció del seu nivell econòmic.

El tinent d'alcalde d'Hisenda, Jesús Fierro, defensa que les tarifes han de ser "ajustades a la realitat del cost dels serveis" per evitar que acabin sent inviables. Fierro conclou que la fórmula escollida és la que garanteix millor l'equitat i prima les famílies que paguen les taxes dins el municipi.

El portaveu de Progrés, Òscar Ordeig, va matisar que estan d'acord amb la necessitat de viabilitat, però no amb la forma. En aquest sentit, considera que s'hauria pogut aprofitar partides de l'IBI per compensar el sobrecost. A un nivell més profund, Ordeig creu que s'ha d'aprofitar la crisi actual per exigir de manera contundent que es resolgui el finançament dels municipis. O que, en cas contrari, les administracions superiors assumeixin els diners que calen per a serveis bàsics per al benestar com són les llars d'infants.

Des d'ICV, Antoni Viñals va votar a favor pel criteri d'equitat, però també va demanar que es busquin d'altres mitjans per evitar repercutir més el cost en els usuaris. Pel que fa als empadronats en municipis veïns, Viñals va proposar que es busqui acords perquè els corresponents ajuntaments els hi aportin una part del cost, i que es tingui en compte que de vegades són serveis que només es poden trobar a la Seu.

El portaveu del PP, Pere Millàs, va recolzar les ordenances en concordança amb el suport donat també als pressupostos.

Menor aportació del Govern

En el que sí que van coincidir equip de govern, oposició i secretaria municipal és a lamentar el descens d'aportació de la Generalitat, que van qualificar de "mala passada". La tradicional proporció (33%) entre les aportacions del Govern català, l'Ajuntament i les famílies s'ha trencat i aquest curs vinent l'executiu aporta només el 23,3%. Això faria que l'ens local hagués de carregar amb més de la meitat de la despesa.

Des de l'Ajuntament han recordat que com a administració no estarien obligats a oferir les escoles municipals, però consideren que són serveis que la ciutat ha de continuar oferint per ajudar les famílies. En tot cas, assenyalen que tothom ha de ser conscient del seu preu. El cost íntegre de cada plaça de llar d'infants és de 463 euros per infant cada mes.

Segons xifres recents, només el 68% dels usuaris de les escoles i llars municipals estan empadronats a la Seu, així com també el seu nucli familiar.