Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Les obres de restauració de la catedral de la Seu fan sortir a la llum les restes del temple primigeni

Les obres de restauració de la catedral de la Seu fan sortir a la llum les restes del temple primigeni

La primera construcció dataria dels segles V-VI. Els treballs de remodelació de l'edifici han suposat una inversió de més de 685.000 euros
Restes de l'antiga catedral (Foto: ACN)
17/06/2017 14:50

En el marc de les obres de restauració i consolidació del conjunt de la catedral de Santa Maria d'Urgell, que el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports ha dut a terme entre les anualitats 2016-2017, s'han posat al descobert vestigis d'elements constructius d'època paleocristiana que podrien pertànyer a la catedral primigènia. Durant les excavacions, s'ha localitzat un seguit de nivells arqueològics i dues estructures que es datarien, segons indiquen els materials ceràmics que s'hi associen, entre els segles V-VI.

L'arqueòleg encarregat de l'estudi de les restes, Òscar Augé, ha destacat a l'ACN que "sobresurten les restes d'una estructura semicircular tallada per la fonamentació de la catedral urgellenca actual, que podria tractar-se de restes vinculades al primer temple paleocristià del segle VI". Tanmateix, l'arqueòleg ha manifestat que "per les característiques de la intervenció que s'ha realitzat, que no han permès obrir en extensió o convenientment, no es pot assegurar del tot aquesta afirmació". Augé ha conclòs que s'espera continuar estudiant-ho en un futur.

Troballes

Dues estructures amb pedra retallades per la fonamentació de la catedral actual, una de les quals semicircular feta amb calç i còdols de riu, dues sitges i diferents vestigis ceràmics, han estat les principals troballes que s'han fet durant les obres de remodelació del temple. Augé ha afirmat que "aquests elements ens van fer pensar en una primera catedral visigòtica, ja que la datació de les restes coincidien amb les primeres notícies documentals que hi ha del bisbat d'Urgell; les restes són coherents amb les dates històriques".

Augé subratlla que "el fet que apareguin sitges al costat d'aquestes infraestructures porta a pensar que l'edifici és sagrat, ja que és on el poble deixava els delmes". En aquest sentit, l'arqueòleg, ha explicat que posteriorment aquests vestigis es tanpen i als estrats de sobre ja apareixen els fonaments de la catedral actual del segle XII.

Satisfacció del Bisbat d'Urgell

La delegada de patrimoni del Bisbat d'Urgell, Clara Arbués, ha manifestat la satisfacció del bisbat pels resultats de la investigació i ha assegurat que "aquestes troballes desmenteixen la disposició que el bisbat s'originava a Castellciutat, a més de posar de relleu un possible temple primigeni en aquest indret".

Els arqueòlegs Òscar Augé i Walter Alegria, responsables del seguiment arqueològic, presenten aquest cap de setmana, durant el III Congrés Internacional d'Història dels Pirineus una comunicació per presentar els resultats dels seus estudis que apunten que les restes trobades són les d'un primer temple.

Les obres de millora de la Catedral

Els treballs de restauració de la Catedral, promoguts per l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), han suposat una inversió de 685.911,83 € IVA inclòs, i han tingut lloc dins el pla estatal de Catedrals.

Les obres han consistit principalment a garantir el correcte funcionament de les cobertes de l'absis, del cimbori i del conjunt de torres de l'edifici, amb repassos i restauracions, allà on han convingut. També s'han restaurat tres de les quatre galeries del claustre, i s'ha substituït la coberta de la capella de la Pietat, que actualment forma part del Museu Diocesà d'Urgell.

Finalment, a la façana nord de la Catedral, s'ha dut a terme una impermeabilització, per evitar les humitats que apareixien a l'interior de l'edifici. Per a la realització d'aquesta actuació, que ha suposat una nova pavimentació de l'espai i un nou enjardinat en superfície, ha calgut dur a terme un seguiment arqueològic.