Les primeres bruixes del Pirineu eren denunciades pels veïns
Una exposició itinerant divulga el fenomen de la bruixeria pirinenca, que va ser pioner a Europa ja que hi està documentat des del segle XV. La mostra es basa en la recerca feta entre el 2015 i el 2017
L'exposició itinerant 'Se'n parlave...i n'hi havie'' està donant a conèixer les darreres descobertes pel que fa al fenònem de la bruixeria al Pirineu català, que entre d'altres coses confirmen que la regió va ser la primera d'Europa on es va documentar aquesta activitat. Aquest dimarts s'ha estrenat a Esterri d'Àneu, on es podrà veure fins al començament del mes de maig.
La mostra recull els resultats de la recerca que s'ha dut a terme entre el 2015 i el 2017. El comissari de la mostra, Pau Castell, destaca entre les principals conclusions de la investigació el fet que les primeres bruixes eren perseguides i assenyalades pels seus veïns, i no per la Inquisició, que va entrar en aquesta persecució més endavant. Concretament les Valls d'Àneu formen part de l'anomenat "bressol europeu de la caça de bruixes". En aquestes poblacions del Pallars Sobirà hi ha documentats alguns dels primers judicis per bruixeria d'Europa.
L'exposició també confirma que a Catalunya la bruixeria està molt vinculada a les dones: ho eren un 90% de les persones condemnades, mentre que en canvi a la mateixa època (segle XV) a Suïssa la majoria dels condemnats eren homes. Una altra dada destacada és que els qui condemnaven les bruixes en aquell temps no eren els eclesiàstics sinó els tribunals civils. Pau Castell ha explicat a l'ACN que el nom de l'exposició va sorgir d'una conversa amb la Mercè de Casa Guem de Beranui, a la Vall Fosca. En una conversa Castell li va comentar: ''Em fa l'efecte que ara ja no se'n parla tant, però abans se'n parlava més d'això de les bruixes...'' i la Mercè va deixar anar: ''Se'n parlave...i n'hi havie''.
Mites i realitats
Castell hi ha afegit que sovint no es tracta únicament de llegendes o contes per a la mainada, sinó de situacions reals viscudes de primera mà per homes i dones fins ben entrada la dècada de 1940. Situacions que parlaven del mal donat, de la mort d'infants i de bestiar, de pedregades destructores, de la fama de bruixa de determinades dones i de l'estigma d'algunes cases o famílies en el marc d'unes comunitats preocupades per l'origen malèfic de les seves desgràcies.
De fet, els acusadors solien ser veïns que, en aquests contextos de desgràcies pròpies, instaven els poders locals a actuar i aquests acabaven condemnant per pressió popular. Només amb el fet de tenir l'indici que una dona era sospitosa de ser bruixa, això atorgava crèdit als tribunals locals per poder-la condemnar. Per aquest motiu, moltes dones s'exiliaven a altres territoris, com ara la plana de Lleida.
La recerca situa els últims records de la bruixeria als anys 50. Al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Avui en dia encara hi ha cases on se sap que hi ha hagut bruixes. La mostra cita dos exemples; Casa Rugall, a Montrós (Pallars Jussà) i Casa Tomàs d'Andorra.
El document més antic
A l'exposició també es pot consultar un fragment del llibre d''Ordinacions de la Vall d'Àneu', compilat el 1424. És el text jurídic català més antic que fa referència al 'delicte de la bruixeria'. En aquest document, es corrobora que les Valls d'Àneu i el Pirineu haurien estat l'escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l'àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV. D'altres materials que es poden veure a la mostra són amulets de protecció amb una pota de teixó del segle XIX.
La investigació s'ha centrat en el Pirineu i en la Plana de Lleida i els resultats han estat molt diferents en aquests dos indrets. A l'Alt Pirineu, ha quedat corroborat que és on la bruixeria és molt present i es tracta d'un fenomen endèmic i recurrent; cada 20 o 30 anys hi ha caceres de bruixes i dones condemnades. En canvi, a la regió de Ponent ha costat trobar gent que es recordi de res. En aquest indret es tracta d'un fenomen periòdic i, moltes vegades, les dones condemnades a la Plana ja havien fugit prèviament de la pressió persecutòria que patien a la muntanya.
L'exposició romandrà fins al 7 de maig a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i després visitarà els equipaments de la Xarxa de Museus Terres de Lleida. Pensant amb els més petits, compta amb material didàctic, adaptat per a nens i nenes entre 5 i 14 anys. Aquest està concebut a partir dels conceptes que aborda la mostra per oferir una mirada més transversal com la por, la llibertat o la diferència sempre amb un punt de vista d'educació de gènere.
