Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Les vernedes de la conca de l'Alt Segre, incloses al programa de protecció Life Alnus

Les vernedes de la conca de l'Alt Segre, incloses al programa de protecció Life Alnus

El projecte, que també inclou l'àrea de l'Alt Ter i el Besòs, compta amb una subvenció de 2,5 milions d'euros. L'objectiu és recuperar i preservar el tipus de bosc de ribera predominant a Catalunya
El riu Segre al pas per Soriguera (Foto: Jordi Domènech / Wikimedia Commons)
05/06/2018 12:25

Els boscos de vern de l'àmbit natural de l'Alt Segre (Cerdanya) ha estat inclòs en una subvenció del programa europeu Life Alnus per fomentar-ne la protecció. El projecte per preservar aquestes vernedes, juntament amb les de les conques de l'Alt Ter (Osona i Garrotxa) i el Besòs (Vallès Oriental) comptarà amb un total de 2,5 milions d'euros.

Les vernedes són els boscos de ribera per excel·lència i els més habituals a les conques de la Mediterrània. Els darrers anys han patit una important regressió a Catalunya, segons ha detallat a l'ACN el coordinador del projecte i investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Jordi Camprodon. Segons l'investigador, els boscos de vern "minimitzen les inundacions, filtren la contaminació difusa i són hàbitats estratègics per a la conservació de diverses espècies". Les actuacions previstes se centraran en la conservació i restauració dels boscos allà on hagin desaparegut o estiguin molt degradats, com també en la millora de la governança de les riberes amb la implicació de diferents administracions, institucions i entitats. El projecte, que va arrencar el juliol de 2017, té una durada de quatre anys i està previst que a finals del 2018 comenci l'execució dels treballs.

La verneda té diverses funcions ecològiques associades als rius, com ara la regulació de les inundacions, la protecció dels marges fluvials de l'erosió, la filtració de la contaminació difusa cap als rius o el fet de ser hàbitats estratègics per a la conservació de la biodiversitat. Alhora, són un dels principals espais de lleure. Per tot plegat, la Unió Europea les considera un hàbitat d'especial protecció perquè ara estan, en termes tècnics, en un estat "desfavorable-inadequat".

Catalunya és un dels països de tota l'àrea Mediterrània que té més vernedes –es calcula que un 14%- i, per tant, "els catalans tenim una responsabilitat molt important en la preservació d'aquest hàbitat a escala europea", conclou Jordi Camprodon. Per això, s'incorporaran nous nuclis de vernedes dins de la Xarxa Natura 2000.

Com es durà a terme

Les accions de restauració es realitzaran per aconseguir el màxim impacte amb el mínim cost i, per tant, es deixarà que l'hàbitat es reorganitzi per si sol mitjançant actuacions com l'increment dels cabals o l'eliminació de barreres físiques. Només allà on faci falta es procedirà a la restauració activa de la vegetació amb la plantació d'espècies autòctones i retirant les espècies exòtiques invasores.

A través del 'Life Alnus' també es pretén millorar la governança de les riberes implicant les diferents administracions, institucions i sectors implicats en la gestió i l'ús social dels rius. Per aconseguir-ho, s'organitzaran diferents reunions sectorials, visites sobre el terreny, aules de debat, jornades de transferència i activitats d'educació ambiental. De fet, en els primers mesos del projecte ja s'han fet passos en aquest sentit i s'han aconseguit acords de custòdia amb propietaris de terrenys en zones de ribera, com també amb Ajuntaments, titulars d'explotacions ramaderes, d'empreses extractives i del sector hidroelèctric.

El 'Life Alnus' és un projecte Life Nature&Biodiversity de la Unió Europea que té una durada de quatre anys –fins al juny de 2021-. Els socis són el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya; l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA); la Fundació Universitària Balmes –a través del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis-; l'Ajuntament de Granollers; la Fundació Catalunya La Pedrera; i l'empresa MN Consultors en Ciències de la Conservació.