Les zones rurals catalanes registren menys atur i més creació d'empreses

Les zones rurals catalanes registren una taxa d'atur més baixa que les àrees urbanes i també compten amb un percentatge major de creació d'empreses, segons l'Observatori del Món Rural, que acaba de presentar el seu balanç del 2017. L'estudi analitza els actuals punts forts i febles de les comarques allunyades de les principals zones urbanes, cosa que inclou tot el Pirineu.

En l'apartat econòmic, l'Observatori indica que l'atur registrat a l'àmbit rural és del 9,1% (vuit dècimes menys que el 2016), mentre que a les zones urbanes se situa en l'11,1, un descens d'1,2 punts. L'any passat els afiliats a la seguretat social a nivell rural van augmentar notablement, un 11%, mentre que a les principals ciutats només ho va fer un 2,3%. La renda familiar disponible es manté per sota de la urbana, en 1.380 euros menys, però alhora el cost de la vida també és menor, especialment pel que fa a una de les despeses més importants com és l'habitatge. A les zones rurals, el preu mitjà dels lloguers se situa en 384 euros, mentre que a les urbanes s'enfila fins als 601 euros, quan al 2016 era de 556. A més a més, el nombre de contractes de lloguer als pobles és de només de 17 per cada mil habitants, mentre que a les ciutats arriba als 22.

A nivell social, els habitants rurals valoren els serveis bàsics amb un 6,9, tres dècimes millor que a les ciutats; i el 90% estan satisfets amb els serveis de salut, quasi un punt més que a nivell urbà. Per contra, el transport públic segueix sent el servei més mal valorat al medi rural. Els seus habitants el suspenen, amb una nota de 4,2, mentre que a les ciutats rep un 7,2. El mateix passa amb les noves tecnologies: només un 20% de llars dels pobles tenen accés garantit a fibra òptica, mentre que a nivell urbà ja supera el 80%.

Més població jove a les àrees rurals

I a nivell demogràfic, l'Observatori constata que l'interior del país segueix patint un envelliment més pronunciat de la població, amb una taxa del 22,6%, 1,5 punts més que el 2016, mentre que a les ciutats es manté estable en el 18%.

En canvi, com a element positiu que compensa aquesta dada, s'hi destaca que les zones rurals tenen més percentatge de població menor de 35 anys: un 38,3% (1,2 punts més que el 2016). Així, l'estudi subratlla una dada impactant: a causa de les dificultats per emancipar-se, actualment les ciutats tendeixen a perdre gent jove, i ara hi representen només el 35,4% dels habitants, 2,5 punts menys que l'any anterior.

Mapa de Dinamisme

L'anàlisi també inclou un Mapa de Dinamisme Socioeconòmic, que detalla quins nuclis i comarques mostren una evolució més dinàmica. Al Pirineu, l'estudi destaca entre les zones més actives l'àrea de Baixa Cerdanya -a l'entorn de Bellver i Martinet- juntament amb els entorns de la Seu d'Urgell i del pantà de Rialb, el Pont de Suert, la Torre de Capdella, diverses poblacions de les Valls d'Àneu i, al Ripollès, tota la vall de Camprodon.

Per a bona part de l'Alt Urgell i el Pirineu, el mapa hi indica una situació "estable", tot i que adverteix d'algunes zones "poc dinàmiques", entre les quals assenyala la vall de la Vansa, els entorns d'Organyà i Tremp i les poblacions del Baish Aran com ara Les i Bossòst.

Fora del Pirineu, també s'apunta com a zones amb poc dinamisme l'àrea que delimita la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp, com també el Montsià i el Baix Ebre. En canvi, destaca com a zones molt dinàmiques la plana de Vic, el sud del Segrià i, especialment, tota l'àrea formada pel Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt i el Baix Empordà.