Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'escola Castell-Ciutat elabora un treball sobre les festes tradicionals del poble

L'escola Castell-Ciutat elabora un treball sobre les festes tradicionals del poble

Els alumnes estudien l'evolució de la celebració del Dijous Gras, les Caramelles i la Festa Major En una entrevista a RàdioSeu hem conegut el passat i el present del Carnaval a Castellciutat
Escola Castell-Ciutat - Dijous Gras 2012
16/02/2012 17:58

L'escola de Castell-Ciutat està duent a terme un treball interdisciplinari sobre les festes tradicionals més importants del poble de Castellciutat: el Dijous Gras, les Caramelles i la Festa Major. Els alumnes han triat aquestes celebracions per estudiar-ne l'evolució, basant-se en la recollida d'informació de primera mà a través d'enquestes a familiars i veïns.

Segons han indicat des del centre escolar, l'objectiu final de l'estudi és "mantenir la identitat com a poble i prendre'n consciència des de ben petits". La recerca encara no ha finalitzat però ja es disposa de força informació i imatges.

En relació amb la celebració del Dijous Gras, els joves han descobert que els avis ja el celebraven. Tanmateix, només els nens (i no pas les nenes) feien la tradicional 'passa' pels carrers del poble i arreplegaven botifarra, ous i altres menges, que es portaven a la botiga de Cal Pintor, que llavors s’anomenava Cal Florenso. Era el lloc on es feia el sopar a la nit.

Segons el treball elaborat pels joves de Castellciutat, a la passa hi participava una mula i el cercavila l’encapçalava el fadrí major, que era qui portava la safata amb la poma. Encara ara es porta una poma, en què la gent hi acostuma a clavar monedes. L'acompanyament musical el fa cada any en Pep Lizandra amb un acordió, tot i que durant molts anys va amenitzar la jornada el Jordi d'Adrall.

El Dijous Gras a Castellciutat sempre ha estat una festa molt assenyalada. La gent aquell dia acostumava a fer gresca i preparava un dinar per la canalla a la plaça, en què es menjava escudella. La mainada hi participava recollint llenya per poder fer el foc. Avui en dia encara s'organitza l'àpat per als nens i nenes, però el lloc triat és el pati de l’escola. Són també els pares i les mares els que s'encarreguen de cuinar-lo.

L'estudi dels nois i noies també indica que del Dijous Gras tradicional també se n'ha conservat el ball de tarda. Tanmateix, temps enrera, cada noia tenia un ballador que l’havia de passar a buscar per casa. Ella, a canvi, el convidava a berenar. Una padrina ha assegurat que es ballava el ball cerdà i que el fadrí major i el fadrí menor eren els encarregats d’iniciar-lo.

Aquesta dansa, que és una variant del ball pla, abans de la guerra civil se solia ballar a molts indrets de muntanya per les festes de Carnestoltes. Les noies es vestien amb faldilles estampades i un davantalet negre; els nois es vestien de catalans amb barretina i espardenyes vigatanes.

Actualment els nens es disfressen i fan festa a l’escola amb un grup d’animació. A la nit es fa el sopar, obert a tot el poble, malgrat que abans només hi podien anar els nens. El plat estrella és la “truita de patates”.

Després del sopar, antigament es feia ball, però no era un ball de disfresses com ara. Els pares el feien al Bar Fransol i ara es fa al Local Social.