Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'excavació a la muralla romana d'Isona la confirma com la més gran de Ponent i el Pirineu

L'excavació a la muralla romana d'Isona la confirma com la més gran de Ponent i el Pirineu

Els experts destaquen també l'existència d'un anterior assentament iber a sota de l'antiga ciutat d'Aeso, que va créixer fora muralla als segles I i II dC
Restes de l'antiga muralla romana d'Aeso, a l'actual Isona (Foto: ACN)
04/11/2019 14:20

Una setmana d'excavació ha estat suficient per confirmar la presència d'una de les portes de la muralla de la ciutat romana d'Aeso, a l'actual població pallaresa d'Isona. La troballa està en "bon estat de conservació en un extens tram", segons la directora de l'excavació, Cristina Belmonte. La construcció data del segle I aC.

Aquesta descoberta converteix la muralla d'Isona en la més gran tant de l'Alt Pirineu com de tota la demarcació de Lleida, tant en extensió com en altura, segons Ignasi Garcès, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Els arqueòlegs també han descobert la presència de nombroses construccions d'habitatges, estances o bé clavegueram de l'època altimperial (segles I-II dC), que són el resultat de l'ampliació fora muralla de la ciutat.

Garcés, investigador principal del projecte, destaca la "sort" que té Isona de tenir "un jaciment extraordinari" d'una ocupació ibèrica, l'antiga ciutat d'Aeso, al damunt d'una ciutat romana que experimentà un creixement urbanístic fora muralla durant els segles I-II dC. La campanya d'aquest octubre així ho han pogut corroborar. Aquesta troballa aportarà "el coneixement d'una ciutat romana als peus dels Pirineus i el seu entorn que fins ara no havia estat estudiada" segons Garcés, que augura que això atraurà investigadors nacionals i estrangers al llarg dels propers anys. 

Belmonte ha explicat a l'ACN que han trobat ceràmica ibèrica en aquesta mateixa zona, fet que fa pensar que hi havia un assentament iber sota la ciutat romana. Aquesta excavació s'emmarca en el projecte 'Dinàmiques de la ciutat i del territori d'Aeso en època ibèrica i romana'. La directora d'excavació hi ha afegit que els treballs anteriors, del 1992 i 2015, ja apuntaven que es conservava un tram de muralla romano-republicana (inicis del segle I a.C.) així com la porta oest de la ciutat. La campanya arqueològica duta a terme entre els dies 21 i 31 d'octubre a la parcel·la de l'Hort del Cavaller, propietat de l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà, així ho han confirmat.

Els experts conclouen que, més enllà de la descoberta actual, l'important és poder tenir a poc més d'un quilòmetre, una ciutat romana (Aeso), i una vila romana (Llorís), en l'Alt i Baix Imperi. Per això, ha afirmat que "pocs llocs a Catalunya" disposen d'aquests dos assentaments en un espai tan proper i en aquest grau de conservació tant "extraordinari".