Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Les estacions d’esquí nòrdic tanquen la temporada 2016-2017 amb un impacte econòmic de més de 7 milions d’euros

Les estacions d’esquí nòrdic tanquen la temporada 2016-2017 amb un impacte econòmic de més de 7 milions d’euros

Els complexos hivernals catalans han rebut 70.000 visitants i han generat 170 llocs de treball. Un estudi indica que per cada euro gastat a les pistes hi ha un retorn al territori de 6,12 euros
Presentació de l'estudi sobre les estacions d'esquí nòrdic (Foto: Ajuntament de la Seu)
06/06/2017 18:25

Les estacions d’esquí nòrdic de Catalunya han tancat la temporada 2016-2017 amb un impacte econòmic de més de set milions d’euros. Si només es tenen en compte els ingressos i les despeses derivats de la venda de forfets, la xifra se situa en 1,13 milions d’euros, fet que significa que el retorn al territori ha estat de 6,12 euros per cada euro gastat en tiquets i lloguer de material.

La Mancomunitat de Municipis per a la Promoció de l'Esquí Nòrdic ressalta que l'aposta feta tant per l'ens supramunicipal, com pels ajuntaments i estacions és "bona" per al territori, "per l'impacte econòmic i, sobretot, per la fixació de població a les petites valls del Pirineu". En aquest sentit, l'entitat subratlla que les pistes són "motors de prosperitat en aquests indrets, un fet que les dades corroboren".

Per al càlcul de l’impacte econòmic s’ha tingut en compte els efectes directes que corresponen al conjunt de la despesa de les estacions. També s'ha valorat els efectes indirectes o complementaris, que corresponen a ingressos de les estacions, a més de la despesa efectuada pels visitants. Per últim, s'ha sospesat els efectes induïts, que fan referència a l’estímul global que es produeix en l’economia del territori. La suma d’aquests tres aspectes porta a comptabilitzar l'impacte econòmic total i, a partir d’aquest, és possible calcular el retorn per euro invertit i les repercussions en l'àmbit de l’ocupació (170 llocs de treball).

Estudi especialitzat

Aquestes dades, i d’altres, es desprenen d’un estudi encarregat per la Mancomunitat d’Estacions d’Esquí Nòrdic de Catalunya, a través del qual s’han recollit gairebé un miler de valoracions. El document analitza des de les dades sociodemogràfiques i socioeconòmiques de les persones usuàries de les estacions de Guils, Lles, Aransa, Sant Joan de l’Erm, Tuixent La Vansa, Virós Vallferrera i Tavascan, fins a l’impacte econòmic del conjunt dels complexos.

L'estudi s'ha presentat a la Seu d’Urgell davant dels responsables de les estacions d’esquí nòrdic, el president de la Mancomunitat, el representant de la Generalitat per a les estacions d’esquí i diferents tècnics i polítics del Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Perfil dels usuaris

La procedència majoritària dels usuaris del conjunt de les estacions d’esquí nòrdic, que han estat 70.000, prové de la demarcació de Barcelona (60%), especialment de les comarques del Barcelonès, Vallès Occidental  i Bages. A nivell comarcal, però, l’Alt Urgell és la comarca que més visitants hi aporta. Així mateix, l’estudi recull visites de públic de més de dos-cents municipis catalans, cosa que posa de relleu l’abast territorial d’aquesta modalitat esportiva.   

Pel que fa la tipologia d'usuaris, cal destacar el públic familiar (45%) i les persones que esquien amb la parella (39%) o bé amb amics (37%). L'usuari que esquia sol representa un 23% dels visitants, i el que ho fa amb club esportiu és un 5%.

Quant a la franja d’edat amb més presència a les estacions, en destaca el visitant de trenta a cinquanta anys, amb especial rellevància de la franja d’edat dels 40-49 anys (38% del total). I per que fa a gènere, predominen els homes, amb un 56% davant el 44% de dones.

Eines de consulta i hàbits 

Entre els canals i mitjans de consulta per assabentar-se de l’estat de pistes, la principal preferència és la pàgina web de l’estació triada. Les xarxes socials i la pàgina web de Tot Nòrdic completen el podi dels mitjans més consultats.

De l’estudi també es desprenen hàbits de pràctica esportiva, com la mitjana de dies d’esquí per temporada, superior a deu per a un 46% dels usuaris i, d’entre sis i deu dies, per un altre 32%. Aquesta dada contrasta amb el fet que si bé la majoria no disposen de forfet de temporada, la seva utilització de les pistes durant la temporada és considerablement elevada.

Quant a variables econòmiques, gairebé la meitat de les persones usuàries de les estacions d’esquí nòrdic de Catalunya s’allotgen fora de casa. D’aquestes, la majoria afirma que disposa d’una segona residència, tot i que també s'assenyalen altres opcions d’allotjament, com el turisme rural, els hotels o la modalitat de caravana/furgoneta a peu de pistes. D’aquí se’n deriva l’existència de l'impacte en el sector turístic comarcal de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Sobirà.

La despesa econòmica mitjana per persona i jornada d’esquí se situa entre els 30 euros i els 50 euros. Malgrat que depèn directament de la procedència, en la majoria de casos es destaca un consum en les instal·lacions de restauració pròpies de les estacions d’esquí, majoritàriament en el servei de cafeteria.

Serveis de les estacions

L'estudi també valora els serveis i les instal·lacions de cada estació i, en conjunt, es qualifica molt positivament el marcatge i la varietat de pistes, a més de la neteja dels accessos. Aquestes dades fan possible conèixer els punts forts i febles de cada estació i poder treballar per oferir uns millors serveis de cara a properes temporades.

La qualitat de l’atenció rebuda pel conjunt d’estacions d’esquí nòrdic és valorada amb quatre estrelles (sobre un total de cinc) i les notes mitjanes de les estacions oscil·len entre el 7.13 i el 8.49, deixant un marge d’actuacions de millora per a cadascuna d’elles.

Amb totes aquestes dades, l’estat de la neu i les bones condicions climatològiques que s’han donat al llarg de la temporada d’hivern, es constata que la temporada 2016-2017 tanca amb uns resultats molt positius per al conjunt d’estacions d’esquí nòrdic catalanes i amb la certesa que el negoci de la neu és un dels principals motors econòmics de les valls amb complexos hivernals d'esquí de fons.